Louis Pasteur (1822-1895)

Louis Pasteur , nascut el 27 de desembre de i mort el 28 de setembre de 1895 a França,  fou un químic i físic .

Demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent (omne vivum e vivo). Els seus estudis sobre la fermentació, les tècniques de conservació de la llet, l’èxit de les primeres vacunes antiràbiques i la seua teoria microbiana aplicada a les mesures asèptiques i antisèptiques, li van fer ser considerat un heroi nacional i va rebre tot tipus d’honors al llarg de la seua vida.

Generació espontània

És una teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s’hagin originat a partir de matèria inorgànica. A través de la història de la biologia, aquesta teoria ha estat enunciada i discutida amb l’ajut d’investigacions molt diverses i a diferents nivells també avui en dia. matras-pasteur_svg

A finals del S.XIX, Louis Pasteur demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent.

Els experiments de Pasteur van servir per a demostrar que la generació espontània tampoc era vàlida per als microorganismes. Pasteur va utilitzar recipients de colls llargs i corbats en forma de S. En el seu interior va col·locar un brou que feia bullir per a eliminar els microorganismes. En el colze del coll hi havia líquid el qual impedia l’entrada de nous microorganismes.

D’aquesta manera el brou podia conservar-se estèril indefinidament.

Si es trencava el coll del recipient llavors els microorganismes apareixien de nou contaminant el brou. Només apareixien si el brou es posava en contacte amb el medi extern.

Encara es conserven alguns d’aquests recipients, i el brou encara continua estèril.

Pasteurització

pasteur-experiment_El terme pasteurització fa referència a Pasteur. La pasteurització és el procés de destrucció dels bacteris patògens que poden existir en un líquid alimentari mitjançant la calor.

L’objectiu d’aquest procés tèrmic és reduir els agents patògens,(que són els bacteris, protozous, fongs i llevats, etc.) que poden existir en un aliment. Generalment, es fa servir en el tractament de líquids alimentaris, alterant el mínim possible l’estructura física i els components químics d’aquests. Els aliments s’escalfen fins a temperatures que no passen els 100 °C durant pocs segons i després es refreda ràpidament.

Aquesta tècnica no elimina tots els microorganismes, només permet una conservació temporal en envasos tancats hermèticament.

Les vacunes de Pasteur

La següent feina de Pasteur va incloure treballs amb pollastres sobre la còlera, i va descobrir que n’ hi havia alguns que no es podien infectar ni amb bacteris frescos, perquè, amb els bacteris debilitats, amb que els havia infectat anteriorment, havia aconseguit que aquells pollastres s’immunitzessin contra el bacteri de la còlera.
La idea de que una forma dèbil de la malaltia, podia fer que la malaltia forta no pogués atacar a l’organisme havia estat descoberta abans dels temps de Pasteur, per Edward Jenner, però només amb un bacteri, la verola.  Jenner havia descobert que la vacunació, amb verola vacuna donava immunitat a la verola humana, una de les majors causes de mortalitat cap al 1800. Ho va fer en observar que les munyidores de vaques que s’havien contagiat del virus de la verola vacuna no emmalaltien de verola humana.  Jenner va utilitzar la pus de pústules de les mans de les munyidores per fer la seva “vacuna”.

Pasteur va produir la primera vacuna per a la ràbia desenvolupant el virus en conills i llavors debilitant-lo assecant el teixit nerviós afectat. Després va demostrar que també els podia debilitar amb temperatures altes. Va experimentar amb un nen de 6 anys mossegat per un gos amb ràbia  arriscant-se a ser processat judicialment perquè, de fet, no era titulat en medecina. Com que el noi es va guarir, Pasteur va ser aclamat com un heroi i no se’l va jutjar mai.

Aquesta descoberta revolucionà el treball en malalties contagioses i Pasteur donava a aquestes malalties debilitades artificialment el nom genèric de “vacunes”, per complir amb la descoberta de Jenner.

L’any 1887 va fundar l’Institut Pasteur dedicat a investigar i prevenir malalties contagioses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *