Al llarg de la història hi ha hagut moltes dones científiques.
Des de molt antic les dones han participat en el desenvolupament de la ciència, encara que els seus noms no hagin transcendit com el dels seus companys masculins: matemàtiques, astrònomes, alquimistes, químiques, físiques, mèdiques, biòlogues, geòlogues, zoòlogues, botàniques, ecòlogues, …
La història i la construcció de la ciència moderna s’ha elaborat sobre la base de l’oblit, la infravaloració i la discriminació d’un gran nombre de dones científiques:
Hypatia d’Alexandria, Hildegarda de Bingen, Maria Mitchell, Marie Curie, Emily Blackwell, Margarita Salas, Rita Levi-Montalcini, Ada Byron, Lise Meitner, Lynn Margulis, Jocelyn Bell Burnell, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Irene Curie, Dorothy Hodgkim Crowfoot, María Blasco, Jane Goodall, …
Només a partir d’una revisió de la important contribució de les dones a les diferents disciplines científiques – biologia, química, informàtica, geologia, matemàtiques, astronomia, física, biotecnologia,.. – es podrà completar la història de la ciència.
El treball de recerca de la història d’aquestes dones no és fàcil. La seva participació en la ciència forma part d’allò que es diu Història invisible.
És per això que convidem a totes i tots a participar en la secció del blog Dones i Ciència aportant la biografia d’alguna d’elles.
Sovint pensem que tenim una idea clara sobre les formes de reproducció. És senzill, només hi ha dos: sexual i asexual.
La diferència entre els éssers vius i la matèria inerta no està en la seva composició. Els àtoms del cos humà o dels organismes unicel·lulars són els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles.