
Hace unos 4 o 5 años esta playa era una playa natural. Ahora tenemos un paseo por el cual pasa mucha gente y arena traída de fuera, donde antes había rocas.
Hace unos 4 o 5 años esta playa era una playa natural. Ahora tenemos un paseo por el cual pasa mucha gente y arena traída de fuera, donde antes había rocas.
El senyor Agustí Esteve, en una carta que publica El Periódico, 12/09/09, escriu que els professors tenen de 18 a 20 hores lectives setmanals, quan qualsevol treballadors té 35 de treball. Aquest senyor dona a entendre que un professor treballa unes 18 hores a la setmana..(…….)..
D‘aquesta carta es podrien dir moltes coses, jo no diré res, solament aportaré dos reflexions:
1) Si al conferenciant solament li comptem com a hores de treball, les hores que està davant de l’auditori, quantes hores fa? .. Si al dissenyador solament li comptem les hores de treball que fa actuant davant de les persones que han de comprar o validar el seu disseny, quantes hores fa?.
2) Són moltes les persones que tenint una carrera universitària acabada, acaben en el sector de l’educació, no perquè els agradi ensenyar, sinó, perquè en altres sectors no troben feina. Fet que demostra que la feina de docent no es una feina especialment perseguida, malgrat , les poques hores lectives.. D’acord, senyor Agustí?..
Arenys de Munt.. Saül Gordillo...
Si les accions no generessin reaccions, seria fàcil separar els plantejaments intel·ligents dels altres.. De la consulta que s’ha fet en aquest poble del Maresme, no sabem que dir!.
a) Si considerem els titulars de la premsa catalanista, els impulsors de la consulta són valents, que s’han guanyat un lloc en la història..
b) Si considerem el que diuen determinades persones del carrer, no podem dir el mateix.
Per exemple, l’altra dia anava jo en el tren i 5 persone parlaven entre elles. Una d’elles ho feia en català. Se’m va quedar gravat el que va dir aquesta: “Aquesta gent, no ens té en compte, parlen de Catalunya com si solament estiguessin ells, ens costa sentir-nos catalans!”.
Autor: Fernando Freitas....
Del virus de la grip A s’han dit moltes coses: Que conté material genètic procedent de diversos virus.. Que a diferència del virus de la grip estacional, que tria les seves víctimes entre les persones malaltes, pot arribar a causar problemes greus en persones anteriorment sanes.. Que és un virus sintètic… Que s’està usant una mica com una cortina de fum, és a dir, que s’està exagerant el tema, per a que la gent no vegi altres problemes.. Que els polítics volen donar la sensació de tenir-lo tot controlat i aconsegueixen el contrari.. (…….).
El professor de genètica de la UAB, David Bueno, diu que aquest virus no és un virus sintètic escapat d’un laboratori.. De les altres coses que es diuen del virus, no diu que siguin incertes…
Què volen els polítics?. El Sistema Educatiu ens prepara per resoldre problemes?
El consejero, cerca de la finca de Los Villares, al otro lado del río Guadalentín.
Estació de França-Barcelona. De Alexitu...
El treballador, abans de començar a treballar , posa en marxa la seva màquina i aquesta puntua el seu somriure.. Això, passa al Japó. Passa a certes estacions on el flux de passatgers és especialment gran.. (……). (El Periódico, 12/09/09).
Els especialistes diuen que, al davant d’un passatger desorientat , el treballador amb un somriure adaptat, és més eficaç, doncs,el somriure baixa la tensió i facilita la interacció.. (…..).
Aquesta curiosa notícia m’ha fet pensar en les classes dels instituts on costa baixar la tensió, establir una bona interacció, mantenir l’atenció i evitar la indisciplina… A part del somriure, que té una eficàcia ja provada, quins gestos haurien d’usar els professors per mantenir l’ordre dins de les classes?…Potser el llenguatge gestual o el teatre hauria de formar part de la nostra formació !…Potser!.
Fa unes dues setmanes vaig escoltar la conversa dels pares d’una noia adolescent. La mare li deia de forma airada al seu marit: “Tu no li dius res, si acaba malament ho lamentaràs”.(….). Més que exigir, més que prohibir, millor insinuar, millor informar sense imposar, va dir el pare.. La mare va seguir parlant, de les drogues, dels accidents.. El pare l’escoltava i finalment va acabar dient, enfatitzant el que deia: “Si les conductes exigeixen un compromís, ella ha de decidir!”.. (….)
La conversa em va fer recordar, que els de quart d’ ESO, de l’ IES Pau Vila de Sabadell, varem anar al teatre “La Farándula”, fa 2 o 3 anys, a veure una representació titulada ShowRoad…. O Road Show… Tot comença amb un jove que de forma molt desenfada fa una crida a la diversió. Continua amb un vídeo ple d’accidents impactants, seguit de la presència i els relats de professionals que intervenen en els accidents (un policia, un bomber, un infermer, un metge, ..). La representació acaba amb les paraules emocionades d’una mare que ha perdut el seu fill adolescent i amb les paraules resignades d’un jove que ha perdut la seva mobilitat… Setanta minuts de representació per a dir simplement: No corris!. (…..).
Algú podria preguntar: És necessari tant de rotllo? Doncs, si! La distància més curta entre tu , quan vols educar i la conducta que vols modificar, no és la línia recta..
Foto de Negrilli.....
Al costat de casa meva hi ha unes parets que els grafiters embruten amb les seves ratlles, amb les seves signatures, amb els seus dibuixos.. Jo, aquestes expressions no les trobo estètiques i quan l’ajuntament les elimina , m’alegro..(….)
El dia 12 de setembre llegia al diari “El Periódico” les opinions de la filòsofa Gabriela Berti, que ha escrit un llibre relacionat amb el tema. Aquesta filòsofa opina que el grafit és art, que les institucions el prohibeixen indegudament i que tenir en compte a aquest artistes, seria millor que perseguir-los.. (…….).
Després d’aquesta lectura i sense treure’m del cap les ratlles de la paret esmentada, he recordat la iniciativa que fa mesos va tenir l’ajuntament de Badalona:
“Els grafitters podran manifestar-se sense ser multats, si presenten un projecte que contingui un esbós del dibuix que tenen al cap i el lloc on desitgen plasmar-lo”.
Los Villares, un caserio con historia...
El caserio de Los Villares.. Un caserio con Historia.. Se supone que en esta zona se instalaron los romanos y posteriormente los árabes. Se han encontrado restos que nos permiten afirmarlo..
Para ir Al Consejero, otro paraje con historia, tenemos que cruzar el Río Guadalentín… En la finca de Los Villares nací yo..