Foto de Pedro J. García.........
Si volem que el cos funcioni, aliments funcionals : Els que controlen el colesterol i la tensió. Els que milloren la pell.. Els que activen les defenses.. Els que apugen el rendiment…
Si volem que la persona funcioni, aprenentatges funcionals: Els que et permeten triar els aliments pensant en la salut.. Els que et permeten comunicar amb èxit una informació o comentar una notícia.. Els que et permeten buscar informació i organitzar-la..
Foto de VisualPanic........
Parlava jo fa uns dies, amb un senyor de Girona.(….). Recordo que vaig dir senyalant el diari: “Agroalimentària, la segona fira d’alimentació més important del món!”….. La frase va lubricar la conversa, molt lenta fins aquest moment … Ell parlava de les fàbriques d’aliments de Girona i jo de les de Barcelona.. Ell parlava dels aliments funcionals, és a dir, dels aliments que fan que el cos funcioni ( dels que controlen el colesterol i la tensió, dels que milloren la pell, dels que activen les defenses, … ) i jo , com ensenyant, a setmana sencera, parlava dels aprenentatges funcionals, és a dir, dels aprenentatges que fan que la persona funcioni (dels que fan que puguis comunicar amb èxit una informació o comentar una notícia, dels que fan que puguis triar un aliment pensant en la teva salut…..)
La conversa va acabar de forma festiva : Els aliments funcionals , els necessiteu vosaltres, els de Barcelona!. Va dir.. Les galetes de Santa Coloma de Farners, estan boníssimes! , funcionals o no !.. Vaig dir jo..
Ja després de l’encaixada de mans, va dir ell somrient: Escolta! Sembla que el PP, a Barcelona, ni aliments funcionals, ni aprenentatges funcionals!..
Foto de Vilber.......
Què implica la ensenyança globalitzada: No hi ha fronteres, tot està relacionat.. Un exemple: centrant –se en la sequera, es llegeix un text i es comenta (Llengua). Es fan uns gràfics i s’elaboren uns problemes (Mates). S’estudia l’aigua , la depuració i la potabilització (CNaturals)………..
Què implica la economia globalitzada? No hi ha fronteres, tot està relacionat. Els productes passen d’un país a un altre, i els controls són mínims…
Quins són els riscos de la primera globalització? Possibles llacunes, és a dir, buits de coneixement..
Quins són els riscos de la segona globalització? Possibles bosses de pobresa, és a dir, llocs on no poden produir res per vendre i que per tant no poden comprar..
Cal dir, que l’ensenyança globalitzada, malgrat el risc apuntat, afavoreix un aprenentatge de qualitat i sostenible. Sostenible perquè manté la curiositat intel·lectual i per tant la investigació orientada..(….).Jo crec que no podem dir el mateix de la economia globalitzada. Malgrat tot, s’està imposant !!! Per què no s’ha imposat l’ensenyança globalitzada? Què passa? Resulta difícil d’entendre!
Així comença la meva reflexió sobre el principi d’autoritat. Un principi que sembla que està al final.. A veure! a) L’autoritat en les dictadures: concentrada i poc discutible… Riscos: poca comunicació, injustícia, absència de processos de millora, trencament o revolta.. Un exemple casolà: Els alumnes escolten llargues lliçons en silenci, suporten càstigs freqüents i senten ganes de revoltar-se.. b)L’autoritat en les democràcies: dispersa (director, coordinador general , coordinador de sector, cap de secció i cap d’equip, per exemple).. discutible, … Riscos: Desobediència… Errors..
Què podem fer si una actitud autoritària ens pot portar a la incomunicació i a la revolta i la democràtica ens pot portar a la desobediència? Generar per consens unes normes clares, poques! Jerarquitzar-les . Considerar que la autoritat resideix en elles. Considerar que estan al principi i que són els nostres principis rectors..(……).Errors freqüents: El personalisme (Ho dic jo!), excés de normes i, col·locar normes poc importants per a la convivència i el treball ( No menjar caramels) , al costat de normes bàsiques (Començar quan toca)….
Foto de Juan Ramón Díaz... Con las aguas de este pantano se riegan algunas tierras del Valle del Gaudalentín.
Escrit publicat al Diari de Girona, 12/07/09.. Foto de En Attendant Godot..
El dia 6 de Juliol, el Periódico publicava una entrevista. (…..). Una entrevista , que per mi té un valor afegit!.. Dic això perquè l’esmentada entrevista il·lustra i entreté com les altres , i amés, contribueix a millorar la imatge que tenim de certs malalts, els esquizofrènics!. (…….).
La persona entrevistada era Mercè Torrentallé, la malaltia que pateix es diu esquizofrènia.(…). Està casada i té tres fills.. El pinzell i la ploma són les seves eines, és a dir, pinta i escriu……. Interessants són les seves pintures i interessant és el seu llibre.. En el llibre ens parla de la seva malaltia!…
El noi del qual us parlo es relacionava poc.. Quan els seus companys feien el burro , ell, els mirava silenciós .. Se sentia ignorat i agredit .. La mare va parlar amb el psicòleg del centre.. “El teu fill és bastant intel·ligent i s’avorreix”, va dir l’esmentat psicòleg entre altres coses.. La mare va parlar amb el seu marit: “Al nostre fill el rebutgen, el discriminen perquè és superdotat”……………. Aquesta informació es va difondre, no sabem ben bé, com, però, es va difondre. Aquest equivocat retrat del problema es va difondre..
El noi del qual us parlo, va sentir-se més ignorat.. Els seus companys, el ferien amb els seus comentaris .. Posteriorment , les protestes de la mare i la intervenció de la premsa, van acabar de magnificar el problema.
Son freqüents les situacions similars, són freqüents els retrats equivocats : Una noia suposadament rebutjada perquè és estrangera.. O un noi suposadament rebutjat perquè és homosexual. Exemples no falten, veritat?
Al davant de situacions com aquestes, a més de posar-nos al costat de la víctima , i amonestar els agressors hem de dir el següent: Potser, la causa del rebuig no és aquesta!…….
Foto de Jose.jhg.......
Cada dia agafo el tren en Sant . Cada dia faig el viatge Barcelona – Sabadell. Us parlo del passat dia 26 de juny:
Arribo a l’andana i una persona fuma malgrat la prohibició.. Intento entrar i observo que unes persones dificulten la sortida, intentant entrar sense deixar sortir.. Intento assentar –me i observo que molts seients estan ocupats per jaquetes, bosses, carteres, etc.. M’assento i poc després, al seient que ha quedat lliure al meu costat, veig que posen uns peus amb sabates….
Finalment, m’aixeco enfadat i pensant: “Per què , de totes les conductes incíviques presenciades, la que més em fereix és la dels peus. Per què?”
Escrit publicat al diari digital “E-NOTÍCIES”, abril/2008.
A tots els àmbits passa igual: als claustres (escoles, instituts,..), dins dels partits (ERC,PP,..), entre partits…. A tots els àmbits, els equips tenen 2 maneres d’arribar al poder: Eliminar el rival o vendre un somni…… El que opta per la segona manera ha de ser intel·ligent, tenir idees clares, nivell moral i partir d’una situació millorable,.
L’equip del qual us parlo (una escola de Barcelona) , sí parteix d’una situació lògicament millorable, doncs, totes les situacions ho són , però, per no tenir totes les característiques apuntades , ha optat per eliminar el rival, malparlant en el seu programa de l’equip anterior……
Als que seguim les lluites polítiques d’aquest país, no ens estranya. Recordeu com va arribar Aznar al poder? Ho recordeu?
Dit això i per acabar vull afegir 2 coses : a) Felipe Gonzáles, si ens va vendre un somni.. Va ser capaç d’arribar al poder utilitzant la primera via, la via dels que tenen imaginació … b) Tots o quasi tots els pedagogs són constructivistes, quan eduquen. Perquè no ho són quan “escalen”?
Fa molts anys, quan la meva filla anava a la guarderia, la direcció va decidir preparar un espectacle pels pares, amb els petits i petites. La preparació de l’espectacle, format per desfilades, cançons, i altres actuacions, requeria disciplina i el professorat es va tornar exigent i contundent.(….). I va passar que….
Recordo un dia , que la meva filla amb 27 mesos, va agafar 5 llaunes de conserva, les va posar en fila, desplaçant-les amb violència i dient, tu aquí!, tu aquí!..
He recordat aquest episodi de la meva filla, perquè acabo de llegit a l’AVUI, 13/12/08, que la menor Maite, reproduïa amb les joguines les maldats que que el seu pare, suposem que li feia a l’Alba, la filla de la seva companya sentimental. La nena que no es recuperarà mai de les agressions patides.. Recordeu aquesta nena?……..