BANCS

LEVANTE-EMV, 25/09/08

De Elodieriana......Els bancs de peixos, “sempre” han existit. Després van venir els banc, on qualsevol persona pot dipositar el seu cul, sense cost i sense compromís de permanència. Ah!, volia deixar-los, els  bancs que ara hem de rescatar,  i els bancs que no necessiten ser rescatats, però  s’han tornat descofiats…. Més tard van aparèixer els bancs de sang i els de semen. (……..). Darrerament ha aparegut un banc nou, un banc de teixits. De moment solament hi ha una “oficina” a Barcelona. (……..). Una mostra de teixit del difunt o de la persona viva, es conserva a -80 graus. S’ha de pagar, d’acord? Pagues, però, cal dir que no és una despesa inútil. La utilitat potser legal, o mèdica. Per exemple, voleu elaborar un estudi sobre les predisposicions patològiques de la família, les mostres conservades poden ajudar molt!. O per exemple, podreu comparar l’ADN de les restes de teixit trobades a les ungles d’una víctima, posem per cas, amb l’ADN del teixit conservat i podreu determinar si ……….. Ja sabeu, que vull dir!.

TOTHOM HO HAURIA DE SABER!

ATERRASSA, 08/09/08

Xavito.(Si pintes dones sortida als teus problemes)Si la pressió augmenta , l’element que pressiona ha de tenir una sortida.. Es diu drenar.. Ho saben els metges. (……) Als hospitals es fan sovint operacions de drenatge. Ho saben els psicòlegs i recomanen les teràpies psicoanalítiques o simplement les activitats expressives, per a afavorir la sortida dels conflictes.. Ho saben els polítics, per això, preparen els seus congressos, o intenten distreure el ciutadà ……. Ho saben els enginyers, per això, construeixen sortides per a l’aigua de la pluja..

I ho saben els ecologistes!.. (………………).. De fet jo vull parlar d’un cas concret: A Terrassa, els que fan el IV cinturó , han interromput un torrent.. Els ecologistes diuen que no s’han fet els drenatges que s’han de fer..

ANIMALS DE COMPANYIA I SALUD

ASABADELL, 25/07/08

Jo tinc un gos, i quan veig un, assedegat, afamat i amb la cua entre les cames, penso en el meu i pateixo.. Els gossos ens ajuden a combatre la soledat.. Es podria dir que els gossos poden arribar a ser més efectius, que les persones fent companyia i molt més efectius que determinats medicaments combatent el desànim o els trastorns psicosomàtics. Malgrat el bé que fan , quan arriba l’estiu, molts gossos són abandonats pels seus amos.. (………..). A la gossera de moltes ciutats , hi ha desenes d’animals , esperant que algú els adopti.. Dit això, vull afegir dues coses:

1. Potser els gossos no afavoreixen el desenvolupament lingüístic dels teus fills, però si el desenvolupament emocional quan es deixen abraçar i l’intel·lectual quan es deixen cuidar .. (………).

2. Potser no evitaran que els teus pares tinguin un problema renal, però, poden minimitzar les conseqüències negatives de la baixa autoestima i de la soledat..

L’AUTISME

EL PUNT, 27/07/08

Miguel Gallardo ha rebut un premi. “María y yo” és el títol de l’obra premiada. (…….). María és el nom de la seva filla autista.. Si llegeixes el llibre entens més bé el món dels autistes i el seu llenguatge.. Als docents que ens relacionem amb els autistes ens aniria bé aquest llibre.. (……..).

L’autor afirma que el llibre li ha estalviat moltes hores de teràpia. Ho entenc: …………………..

El llibre ho ha fet amb ella. Ha aconseguit comprendre-la..(…….). És clar, la comunicació i la comprensió de l’altre , té efectes terapèutics.. Nosaltres usem massa poc aquesta teràpia, per això, millorem poc. Els autistes, no la usen mai, per això, no avancen res. Quasi mai surten del seu aïllament.. Alguns autistes tenen sort. Maria ha tingut sort!.

UN ÒRGAN COM ELS ALTRES I ELS PROBLEMES DELS INSTITUTS

LEVANTE (El mercantil valenciano), 13/07/08

Dues notícies relacionades amb els problemes del cervell, (La Vanguàrdia i ElSingularDigital) m’han cridat l’atenció i he decidit resumir-les perquè penso que les dues ens poden ajudar a modificar el nostre llenguatge al voltant de les malalties mentals , de les drogues i dels problemes d’aprenentatge.. Modificar el nostre llenguatge i ajustar la nostra actuació!.. (……………..). Exposo les 2 notícies: Continua llegint

ELS MALATS DEL CERVELL

LEVANTE,  23/05/08
Els Mitjans de Comunicació  associen freqüentment la Malaltia mental amb la Violència.. Quan  una persona  en tractament psiquiàtric  protagonitza una acció violenta , els  esmentats Mitjans  la ressalten, la repeteixen..  Ressalten els aspectes  que   més atreuen, que més s’enganxen..  Els aspectes que més desperten la curiositat morbosa de la gent!.. (Murcia, 2 notícies: 1.El jove malalt mental,  amb un sable va degollar 3 membres de la seva família..Quan la policia el va detenir no semblava impressionat, i  quan el públic l’insultava, somreia, semblava una estrella de cinema…..  2. Malalt mental, …. Portava el cap de la seva mare embolicat en un drap, el portava sota el braç, i   li deia : ara callaràs, veritat’.). Continua llegint

BUSCAR/TROBAR

ASABADELL, 16/05/08

Les empreses que convidaven a trobar coses a la xarxa, van fracassar. Les que conviden a buscar coses a la xarxa triomfen: Google, Youtube, …. (Ferran Sáez :AVUI, 10 de maig del 2008).. Aquesta lectura m’ha activat dos pensaments i una pregunta:
a. Les grans superfícies , triomfen, principalment, perquè conviden al client a buscar .. Els dependents no s’apropen a tu ràpidament , oferint-se. Et deixen buscar!.. Perquè sovint, la tendència que predomina és aquesta: Buscar! Buscar, amb un pla propi..(……….).. Que no vinguin a importunar-te!….

b. Els centres docents ( I els comerços tradicionals), actuen pensant que el client ha de trobar. (No afavoreixen la recerca).. Els llibres , les classes magistrals, i els controls , sembla , ho dic sense convicció, que estan en la línia de les empreses que convidaven a trobar.. Aquelles que van fracassar.. Les esmentades al començament..Les recordeu?..

c. Què pot fer un centre docent, o què pot fer un professor per afavorir la recerca? Parlo d’actuar com les empreses que triomfen, què es pot fer? …….. El director d’un Institut de Sabadell, fa pocs dies, es va expressar en aquest sentit.. En el sentit de buscar, d’afavorir la recerca!.