QUAN LES RELACIONS NO ES BASEN EN LA CONFIANÇA!

LEVANTE (El mercantil valenciano), 29/06/08

La confiança i els sentiments derivats

  1. Si la societat receptora imposa un “Contracte d’Integració”, a la persona nouvinguda , la relació que s’inicia no es basa en la confiança.. Quan la població nouvinguda s’organitza i reclama de forma decidida a la societat receptora, determinats drets, la relació que es posa en marxa no es basa en la confiança….
  2. Si considerem que de les relacions basades en la confiança es deriven els millors sentiments, els governs que imposen un “Contracte d’Integració” s’equivoquen .. S’equivoquen igual o més que les persones nouvingudes (especialment en un primer moment) , quan volen abandonar l’àmbit de la confiança i de la solidaritat i es fiquen a l’àmbit dels drets….. En l’àmbit de les reivindicacions..
  3. Si considerem que són els partits de dretes, els que tendeixen a imposar l’ esmentat contracte, i que són els demagogs els que tendeixen a impulsar les protestes dels nouvinguts, haurien de dir que ni els uns, ni els altres afavoreixen l’aparició de sentiments positius . Haurien de dir que ni els uns ni els altres afavoreixen la convivència…. Nosaltres sabem que partits que demanen aquest contracte n’hi ha , i sabem també que immigrants que protesten contra la societat que els acull, també n’hi ha!.
  4. Si considerem que quan ja s’han establert aquestes relacions de confiança, s’han de mantenir, (…….) i si considerem que el nostre mercat laboral no pot absorbir tots els treballadors que volen entrar. Si considerem tot això, les mesures del govern, tenen sentit: Limitar l’entrada i afavorir el retorn. El retorn de les persones no arrelades.. Parlo d’un retorn incentivat!..

SEPARACIÓ INSOSTENIBLE!

ASABADELL, 21/01/08

El passat dia 10 de Gener, llegint l’article del conegut ecòleg, Salvador Rueda, (El periódico) sobre el model de ciutat que volem ( L’AVE per Sant Cugat o, L’AVE pel centre de la ciutat), vaig acabar relacionant la “Separació” que acabaria completant -se amb l’ AVE per Sant Cugat.. Amb la “Separació” que , al meu entendre, ha augmentat en l’àmbit educatiu , subvencionant l’etapa infantil . ……

Jo crec que és podria dir el següent : Si l’AVE per Sant Cugat, acaba separant , més encara, la població segons la seva renda. Les subvencions a l’escola concertada, acabant produint un efecte similar..

Si volem reduir els conflictes socials, no hauríem d’augmentar la separació de la població segons la seva renda.. Si volem que els diners públics arribin a tota la població i que arribin bé, tampoc no haurien de “ separar” .. o segregar. Les dues separacions són “insostenibles”!

PROPOSTES I LLENGÜES

LAVANGUARDIA, 26/07/09

La proposta del Sr Maragall (que els alumnes immigrants siguin acollits fora de les escoles), ha estat desqualificada per cent experts… La proposta del cap de l’oposició (que els pares tinguin garantit per llei el dret a triar la llengua d’escolarització del seu fill) ha estat desqualificada per tots els partits catalans…… De la primera, podríem dir el següent : “tècnicament errònia” , doncs una llengua s’aprèn interaccionant amb els que la coneixen. I “socialment imprudent”, doncs no afavoreix la pau social.. De la segona podem dir: “Tècnicament discutible”…. “Socialment inacceptable” i “políticament provocadora”… Al Sr Maragall li hem de tornar a dir que les Aules d’ Acollida funcionen, doncs els nouvinguts estan la major part de l’horari amb els seus companys de l’aula ordinària.. .. I Al Sr Rajoy , que la no divisió per l’ idioma també funciona… Que la divisió dificultaria la convivència.. Que la defensa del castellà , si arriba a parlar-se igual o menys que el català, ja ho farem! .. Ostres!

TENIU RAÓ!

INFORMACIÓN (El periódico de la provincia de Alicante) , 14/06/08

Després de una llarga discussió , amb uns amics, que es dediquen al transport, i per haver-me quedat molt preocupat, doncs no vaig aconseguir que m’entenguessin, els escric aquesta carta:

És clar que teniu raó, teniu dret a protestar, doncs, el preu del carburant ha pujat… (………………………).. Tenen raó els que diuen que dins del sector hi ha 2 problemes: un problema antic (sobren transportistes) i un problema recent (la pujada dels carburants)….. Té raó el govern, quan diu que aquesta vaga, no és una vaga qualsevol, doncs les conseqüències que es deriven d’ ella són enormement negatives.. I també té raó quan no accepta la tarifa mínima, demanada pels convocants de la vaga, doncs, és discriminatòria, i inacceptable en una economia de lliure mercat ..

I no tenen raó, els “Piquets Informatius”…. Si en qualsevol vaga els piquets que actuen contra la llibertat dels altres, no s’han de tolerar. En aquesta, hi ha una raó afegida per a no tolerar-los, doncs, poden paralitzar el país i ocasionar greus danys a l’economia.. Dit això, i considerant que les tarifes mínimes i les mesures fiscals no semblen acceptables, què ha de fer el govern, per acontentar als vaguistes?

DECIDIR I EQUIVOCAR-SE

AIXÒ TOCA, 05/06/08

Fa molts anys es va fer un estudi per confirmar la següent hipòtesis : “El grup gran, assemblea, claustre, o ple s’equivoca més que el grup petit o junta de govern”…. La hipòtesis es va confirmar, contradient com veieu, “ la saviesa popular”, que ens diu justament el contrari: “Quatre ulls veuen més que dos”!..
Dit això, em venen a la ment , diferents esdeveniments relacionats amb el resultat esmentat ( Quatres ulls veuen menys que dos):

a. Alguns dirigents d’un partit del qual es parla molt darrerament, per la seva falta d’unitat a l’hora de decidir, considerant possiblement el resultat de l’estudi , o simplement la seva experiència , van voler acabar amb l’assemblearisme. Suposo que en assemblea, van discutir i van decidir que de cap manera.. Normal!

b. Jo mateix, he viscut experiències que fan que estigui d’acord, en part, amb els dirigents esmentats: Recordo una assemblea a Terrassa d’unes 1.000 persones . Quatre o cinc persones queixant-se i fent propostes i donant raons i , unes 996 persones escoltant.. Recordo com es va votar Vaga Indefinida, quan les circumstàncies aconsellaven tot el contrari..

c. En un Ajuntament del Vallès , un partit va proposar que el Ple recuperi competències (El PSC rebutja que el ple recuperi competències).. És va parlar , més al passadís que a la sala , i es va votar… Van guanyar els enemics del assemblearisme. Els que pensen que les decisions del grup petit s’ajusten més a les circumstàncies i als objectius generals.. Cal dir que aquest fet, mereix una anàlisi més detallada..

PER ULTRATJAR UNA BANDERA!

LEVANTE-EMV (El mercantil valenciano), 12/05/08

D’acord !.. Cap persona hauria d’anar a la presó per ultratjar una bandera. D’acord.. Ni el ciutadà català Francesc Argemí, ni ningú.. Tant si la bandera és espanyola, com si és catalana.. D’acord! La premsa m’ha convençut! Les manifestacions a favor del jove també!…. Malgrat que sovint, solament mencionen una de les penes, la relacionada amb la bandera!..

Ara bé!.. Jo crec , que hem d’anar una mica més enllà. Jo crec que hem de dir més coses:

a. La sentència sencera ens obliga a ser més reflexius ( Per ultratge una multa, per desordres un any de presó, per atemptar contra l’autoritat 15 mesos). (………). Si el coneixement de la sentència sencera ens obliga a ser més reflexius, el coneixement dels fets ens permetria ser més efectius reflexionant..

b. L’Audiència de Barcelona va confirmar totes les penes : per ultratge, per desordres i per atemptar contra l’autoritat..

c. La norma que regula el tema dels símbols està en vigor . Els agents , els ajuntaments i els jutges la coneixen….

d. Si volem ordre a les nostres aules i als nostres carrers hem de ser prudents qüestionant les normes i decidits defensant les autoritats que intenten aplicar-les.. e. Malgrat tot, jo crec, que podem continuar dient: Cap persona hauria d’anar a la presó per ultratjar una bandera!.. Per ultratjar una bandera !..

ASSEMBLEA! PODREM NO EQUIVOCAR-NOS?

ASABADELL, 09/05/08 i Diari Digital E-Notícies

Fa molts anys es van fer uns estudis (dels quals no recordo les dades) , que demostraven que “quatre ulls veuen menys que dos”. El contrari del que diu la saviesa popular, us adoneu? ….. Ho torno a dir: els estudis esmentats van demostrar que l’Assemblea o grup gran s’equivoca més que el grup petit..

Alguns dirigents d’ERC, considerant possiblement els resultats dels estudis esmentats, o simplement la seva experiència , van voler acabar amb l’assemblearisme. Van voler, però, no van poder: es va votar i va sortir que no!.

Jo he viscut experiències que fan que estigui d’acord, en part, amb els dirigents esmentats: Recordo una Assemblea en Terrassa, d’unes 1.000 persones . Quatre o cinc persones queixant-se i fent propostes i donant raons i , unes 996 persones escoltant.. Recordo com es va votar Vaga Indefinida, quan les circumstàncies aconsellaven tot el contrari..

ELS NOUS INDEPENDENTISTES

Article publicat al suplement de l’AVUI, Asabadell i al diari valencia “EL LEVANTE”

Hi ha una Comunitat Autònoma , governada per un partit que no governa l’estat, que sembla que vol ser independent.. El que vull dir és que sembla que vol actuar al marge de la normativa estatal. Posaré exemples:

  1. Hi ha una normativa educativa , segons la qual, l’assignatura de Ciutadania forma part del Currículum de l’ESO i per tant és obligatòria per a obtenir el títol. La comunitat de la qual us parlo intenta actuar al marge d’aquesta normativa..
  2. Hi ha una normativa antitabac, segons la qual en determinats locals, s’han de separar amb una paret, els fumadors dels no fumadors. La comunitat de la qual us parlo intenta actuar al marge d’aquesta normativa..
  3. Hi ha una normativa relacionada amb la construcció, en la qual es parla de zones protegides , de zones inundables, de recursos hídrics, etc. En aquest àmbit, sembla que la dreta torna a voler ser independent..

Quan les normes s’ignoren per raons “egoistes “ o partidistes , estem al davant de la desobediència obtusa . És aquesta desobediència obtusa i no la democràcia, la que afavoreix el desordre, la que trenca l’imperi de la llei, la que es carrega el principi d’autoritat… Parlo de l’autoritat que resideix en la llei!.. A nosaltres, els professors , ens perjudica la desobediència obtusa: la dels polítics esmentats i la dels nostres alumnes!. A nosaltres i a vosaltres!. Ho veieu?