Article publicat al diari LEVANTE, 2/02/09. Recolzant l'assignatura, Melilla. Foto de JsMelilla.com ..

LEVANTE, 02/02/09.. Foto de JsMelilla.com -Melilla.

Parlo de l’assignatura famosa. El tema ja està tancat!.. La tancat el Tribunal Suprem.. Els pares ja no la podran objectar, rebutjar, impugnar.. .. Ara podran impugnar els continguts dels llibres de text..(……..). Però l’enemic ja no serà el PSOE, seran les editorials… Per al PP i per a l’església no és el mateix.. Ho veieu?… Tancat el tema , ens queda preguntar-nos, què queda després de la batalla? Un partit satisfet, el que governa…. Un partit frustrat, el PP.. Una part de l’església decebuda i bel·ligerant encara….(……………..).

Quan parlo de l’església, parlo especialment de La Conferència Episcopal espanyola i la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes..(…………..). I quan parlo del PP, parlo especialment de dues comunitats autònomes governades per aquest partit, on s’ha boicotejat aquesta matèria usant diverses argúcies .. El cas de València és el que més crida l’atenció…(……………..)..

Dit això, vull afegir que la Confederació Catòlica esmentada (La Concapa), ha donat a entendre que recorreran al Tribunal Constitucional i al Tribuna d’Estrasburg si cal..

Les propostes que divideixen són les que fan que els bàndols enfrontats consolidin les seves opinions i reforcin les seves posicions.. Parlo d’aquelles propostes que difícilment poden abordar-se dient-li a l’adversari: “Sigues raonable!”..(…..)

a) Recordeu la proposta de certs partits, defensant el dret dels pares a triar la llengua d’escolarització dels seus fills. Segur que la recordeu!…..

b) Recordeu la proposta d’anar a Brussel·les per manifestar-se en defensa del dret de Catalunya a tenir un estat propi…….

Fa dos mesos un altre mitjà va publicar aquest article.

Governar bé comporta establir prioritats: La persona que vol governar-se bé, li posa un asterisc a algunes de les tasques pendents. Deixant sense asterisc les altres..(…). La família que vol governar-se bé, busca ocasions per esmentar els temes que preocupen i els temes que poden aparcar-se..(…). Els professors que volen organitzar-se bé, expliciten els seus objectius i negocien primer i subratllen després els que convé subratllar..(…….). Els executius que valoren l’eficàcia tenen les seves prioritats. És a dir, col·loquen en primer lloc, els temes urgents i al final els que podem esperar.

Per això, pensem que entre les prioritats de l’executiu central no figura la reforma de l’avortament. I per això, ens estranya que entre les prioritats de l’executiu valencià , figuri la defensa de l’embaràs.(……..).

La iniciativa del govern valencià ens estranya per dos motius: Primer, perquè entre les seves prioritats no hauria d’estar la defensa de l’embaràs, quan, té grans dificultats per a atendre les necessitats que contempla la LLei de la Dependència… Segon, perquè defensar l’embaràs, quan el govern central, “defensa” el dret a avortar, es pot interpretar com un desafiament… Ja estem acostumats!.

El president del Consell. Foto de Saül Gordillo......

Les activitats expressives són terapèutiques.. Doncs, ja ho sabeu, redueixen la pressió.(…..)….És a dir, afavoreixen el manteniment de la salut… Per tant, podem dir que totes les manifestacions culturals, afavoreixen la salut.. Per tant, la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, tindrà efectes saludables.

Dit això, cal afegir , que per una banda, certament, gastarem diners, per promocionar la cultura i les arts.. Diners que surten de les nostres butxaques.. Certament!..

Cal afegir també, que per l’altra banda, estalviarem diners en el manteniment de la salut..(…….). O pujarà la salut de la població,si mantenim el gast en sanitat.. Ja veieu, que gastem per un costat, però, podem estalviar, per l’altre costat.. “Els nostres polítics saben el que es fan!”.. (La notícia és del mes d’abril, crec.)…

LEVANTE, 30/04/09

Hi ha unes Comunitats Autònomes , governades per un partit que no governa l’estat, que sembla que volen ser independents.. El que vull dir és que sembla que volen actuar en contra de les normatives estatals : Educació. Tabac. Construcció i avortament..

a)Parlant de la normativa educativa.. Recordeu el tema de l’assignatura de Ciutadania. Recordeu com s’actuava contra la llei.. Finalment el Tribunal Suprem va haver de tancar el tema: “L’assignatura de Ciutadania no és objectable, no més objeccions”.. (…).

b)Parlant de la normativa antitabac. Ja sabeu que aquesta defensa els drets dels no fumadors, i en determinats locals, s’han de separar amb una paret, els fumadors dels no fumadors. Les comunitats de les quals us parlo van actuar al marge d’aquesta normativa..(…..) Concretament en Madrid, els tribunals van sentenciar contra el desplegament que s’havia fet de la llei estatal antitabac(…).

c)Hi ha una normativa relacionada amb la construcció, en la qual es parla de zones protegides , de zones inundables, de recursos hídrics, etc. En aquest àmbit , s’aniran veient que aquestes comunitats autònomes, no s’han ajustat sempre a la normativa estatal…(….).

d)I un cas més de desafiament!.. Com sabeu, actualment l’executiu central prepara la reforma de la llei de l’avortament, i mentrestant en certes comunitats autònomes, (oposant-se a l’avortament, i desafiant l’estat), es parla de la llei que ha de protegir la maternitat. (…….). Concretament a València, la iniciativa en contra de l’embaràs i a favor de protegir la maternitat, ja ha estat rebutjada tant pels socialistes com per les associacions feministes.. Aquí a València, no són pocs els que es pregunten que, per què un govern que es incapaç de cobrir les necessitats que emmarca la llei de Dependència, posa en marxa iniciatives que requeriran recursos que no es tenen..

AIXOTOCA, 08/07/08

Diversos aliments.. Diversos alumnes.. Diversos treballadors.. Sabem que la diversitat existeix i sabem que aquesta ha de ser integrada .(……………..) Per exemple: Es diu que hem de menjar de tot. En aquest àmbit és viu la diversitat o varietat, com una necessitat.  En el món de l’educació i en el món del treball no s’acaba de veure com una necessitat. Podem considerar que la diversitat és una necessitat?.. Aquesta seria la primera qüestió.. Integrar la diversitat és necessari?.. Aquesta seria la segona qüestió? Considerades aquestes 2 qüestions, parlaré del sistema educatiu i del món del treball . I ressaltaré que les persones que no integrem , al igual que els residus que no integrem en el seu cicle (reciclem) , o “eliminem”, abans o després ens faran nosa!

1. EDUCACIÓ: Queden pocs centres especials. Els centres que queden tenen pocs alumnes.. Queda doncs

clar , que l’administració ho té clar: “La integració, una necessitat”!. Durant l’ època Logse els defensors de la integració, els que deien que els alumnes que no anaven bé, no havien de ser separats, parlaven sovint.. Darrerament , aquestes persones parlen poc.. Darrerament , encara que es continua dient, que tots els alumnes, sempre que sigui possible han d’estar integrats dins dels grups ordinaris, es fan agrupaments, que comporten una integració discutible.. A més l’administració ha creat recursos específics per a les persones que no aconseguim que s’integrin bé: Les Unitats d’Adaptació Curricular (UAC) , les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), ……………. El tema de la integració dels immigrants, mereix un tractament apart..

1. EMPRESA: Què podem dir de la diversitat? Que fa temps , als centres docents , es va crear la Comissió

d’Atenció a la Diversitat i això ara és comença a fer a les empreses.. Dins dels Departaments de Recursos Humans , la gestió de la diversitat, ha passat a tenir molta importància.. Aquí també la discapacitat física, dificulta la integració, i els trastorns del cervell , i també la pertinença a determinades ètnies, i la poca intel·ligència emocional, …………………….. Segons l’ Institut Europeu per a la Gestió de la Diversitat, les empreses que la gestionen bé, milloren . Aquests són els beneficis: Més innovació i més creativitat.. Més motivació i més eficàcia i, més prestigi…. A més de dir això, cal repetir que les persones, no han de ser marginades, perquè, si les marginem, abans o després , la seva incomoditat tindrà conseqüències negatives. . Per acabar, penso , que val la pena esmentar una empresa (La Fageda), que ens hauria de servir de model..