Losantos.. De Pabloherasalonso....

Article d’opinió publicat al setmanari  http://eldema.cat

El locutor de la Cope, Federico Jiménes Losantos, va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a pagar 60.000 € per dir que els republicans eren “aliats d’ETA”.. Condemna que ha estat revocada recentment pel Tribunal Suprem. Suposem que l’esmentat tribunal, ha pensat que les paraules no són armes i que un dels pilars de la democràcia és la Llibertat d’Expressió. (…).

Fa pocs dies, determinats professors i determinats estudiants de la Universitat Autònoma van voler boicotejar la xerrada de Rosa Díez. La boicotejaven perquè ella i el seu partit no defensen les aspiracions de Catalunya i les ataquen..(…). El degà de la Facultat on es va celebrar la xerrada, Salvador Cardús, va defensar el dret de la diputada, a expressar-se lliurament….Suposem que el senyor Cardús considera que les paraules no són armes i que un dels pilars de la democràcia és la Llibertat d’Expressió. (..).

Ja hem parlat de la Llibertat d’Expressió!. Fonamental en democràcia!. Fonamental, si volem que les decisions és prenguin no en funció dels que saben “colpejar”, sinó, en funció dels que saben parlar.(…). Ara toca parlar de la Tolerància!. Fonamental en democràcia!. Fonamental, si volem que les decisions es prenguin, no en funció dels que parlen agredint, sense mostrar respecte per l’adversari, sinó, en funció, dels tolerants, dels que parlen sense excloure. (…). Per acabar, cal dir que la Tolerància d’algunes de les persones esmentades, és discutible..

De Zaxl4......

Fa temps, vaig veure la pel·licula “La Classe”.(….). En aquesta pel·lícula, un professor, dirigint-se a una alumna, utilitza la paraula “zorra”. Crec que és aquesta  la paraula!. El professor la utilitza perquè no la considera ofensiva. Però, per l’alumna té altre significat.. I la convivència dins de la classe es trenca!. (…..).

Fa temps vaig llegir les opinions d’un sociòleg sobre les societats multiculturals: “És difícil gestionar una societat multicultural, molt difícil!.. Cal dissenyar estratègies que ens portin a la interculturalitat. Cal dissenyar estratègies integradores. En el nostre intent de formar un tot amb diverses cultures, buscar aspectes comuns, sembla que funciona poc!. Si busquem les diferències, els resultats enpitjoren.. Ara bé, si posem en marxa projectes i impliquem les cultures esmentades, les possibilitats integradores augmenten.” (…).

Fa una estona, he llegit la secció d’opinio, del setmanari “ElDemà”.. En aquesta secció es parla , no de la nostra societat multicultural, sinò del govern multicultural català..

http://eldema.cat/opinio.php

Imatge treta de xtvl

Després de llegir el resultat de l’estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill, sobre les famílies, penso, que les que més fracassen en l’educació dels seus fills, són les que gestionen malament els conflictes. Parlo dels conflictes que sorgeixen entre les expectatives dels pares i la disponibilitat dels fills..(pels estudis, per l’hora de tornar, per la manera de vestir, ………..)… Cal dir que quan els conflictes no es resolen correctament, les interaccions disminueixen i les possibilitats d’educar reforçant, també!. (…..).

Dos o tres dies més tard, vaig veure que el diari digital “LaMalla”, parlava de la sèrie que s’està emetent per les televisions adherides a la Xarxa de Televisions Locals, una sèrie, titulada “Pares, fills i escola “.. Una sèrie que pretén donar eines als pares, per a què interaccionin eficaçment amb els seus fills… Una interacció que ha de comportar enriquiment per les 3 vies més netes: informació, reforç i imitació.. (….).

La sèrie sembla que té una estructura àgil : Uns joves que parlen. Un presentador que presenta el tema. Uns pares que pregunten i un expert que contesta. I per acabar, unes recomanacions..

http://www.xtvl.tv/programes/paresfillsiescola/

Què ens aporten aquests espais? De Loic_hay......

S‘anuncia un producte per aconseguir que la gent el compri…. Es mostra un tema per aconseguir que l’alumnat vulgui comprar-lo, vulgui integrar-lo.. Sovint veiem que els publicistes tenen èxit, doncs, aconsegueixen el que volen.. Sovint també veiem que els ensenyants no tenim èxit , docs, no aconseguim el que volem.. No aconseguim que l’alumnat vulgui anar més enllà i endinsar-se en el tema mostrat…(…….).

Oriol Villar (AVUI, 12/12/09), ens diu, que un anunci es bo si emociona, si activa el cervell emocional del client, si connecta amb els seus records o amb els seus desitjos……. Ens diu també, que abans, la principal via per arribar als potencials compradors, era la televisió, però, que ara, hi ha altres vies: La música, l’esport, el cinema, …..(…….).

A nosaltres, els ensenyants , ens queda preguntar-nos: a)Activar el cervell emocionar dels nostres alumnes, com?.. b)Hem d’abandonar, en part, les vies que han estat fins fa poc, les principals per arribar a la clientela, el llibre i la classe magistral?…. Segur que hi ha altres vies, però, quines són les millors?… Els espais 2.0, potser!

Happy Family.. De Dieyoung...

Podem imaginar-nos perquè certes famílies amb poc recursos, fracassen en la tasca d’educar els seus fills: Potser es passen controlant.. Potser els conflictes són freqüents: Per les respostes, pels estudis, per l’hora de tornar, per la manera de vestir, ………….. Potser el clima familiar és tant dolent que els membres de la família acaben perdent-se el respecte….. Potser el pares, angoixats llencen la tovallola.. I els fills, ja desenganxats, campen al seu aire. Potser!(……).

Ens costa més imaginar-nos perquè les famílies progressistes fracassen, aquestes famílies que no es manifesten contra la llei de l’avortament, ni a favor de la Pena de Mort,…. Ens costa més, imaginar-nos perquè fracassen en la tasca d’educar els seus fills, si el seu nivell de formació és alt… Per què? .. Per què no eduquen bé els seus fills, si es suposa , que sabent el que saben, aconsegueixen un bon clima familiar, un clima sense conflictes… Per què no eduquen, si saben gestionar els conflictes, mantenen bé la convivència i saben com evitar el descontrol total.. Per què?.(….).

Segons l’estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill, (Avui,28/11/09), aquestes famílies, fracassen perquè no estableixen normes i , deixen que els seus fills es moguin sense obligacions.. I perquè estan més preocupades per la seva promoció social i personal, que per l’educació dels seus fills.. Una educació que no solament ha de comportar control, també temps, per interaccionar, reforçar i protegir….

El senyor Capdevila (AVUI, 25/10/09), ens diu que “ Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents”.

Jo crec que aquest senyor té raó, però, per no treure-li complexitat al tema i perquè els pares no acabin fent malbé allò que volen conservar (És a dir, la dependència del fill adolescent) , el mateix que ell diu, ho diria d’aquesta manera: “ Educar deu ser, una cosa semblant a acompanyar el marrec i a acompanyar l’adolescent. Al primer dient-li, ves a jugar que els pares no marxen. I al segon dient-li vine amb nosaltres i després, fas el que vulguis”. O, “Tu fes-ho si vols, però, pensa si et convé”!. (……..).

Resumint, sabem que hem d’espavilar el petit, i sembla que no ens costa. Sabem que hem de frenar les ànsies d’independència del més gran i veiem que el perdem. Veiem que decreix la nostra influència.. La por a ser menys influents , ens inhibeix!.. Algú va dir que no hem de tenir por, i jo dic, que tampoc hem de ser “tontos”..

El senyor Agustí Esteve, en una carta que publica El Periódico, 12/09/09, escriu que els professors tenen de 18 a 20 hores lectives setmanals, quan qualsevol treballadors té 35 de treball. Aquest senyor dona a entendre que un professor treballa unes 18 hores a la setmana..(…….)..

D‘aquesta carta es podrien dir moltes coses, jo no diré res, solament aportaré dos reflexions:

1) Si al conferenciant solament li comptem com a hores de treball, les hores que està davant de l’auditori, quantes hores fa? .. Si al dissenyador solament li comptem les hores de treball que fa actuant davant de les persones que han de comprar o validar el seu disseny, quantes hores fa?.

2) Són moltes les persones que tenint una carrera universitària acabada, acaben en el sector de l’educació, no perquè els agradi ensenyar, sinó, perquè en altres sectors no troben feina. Fet que demostra que la feina de docent no es una feina especialment perseguida, malgrat , les poques hores lectives.. D’acord, senyor Agustí?..

Carrer Numància.. Foto de Dumell......

El dissabte, 26 de Setembre, vaig veure un gos que baixava corrent pel carrer de Numància de Barcelona, semblava que fugia i vaig sentir a un home que cridava.. El gos finalment es va detenir al final d’aquest carrer.(….). El gos es va detenir i va deixar-se agafar pel seu propietari.. Aquest estava molt enfadat i l’animal va rebre molts crits i algun cop. Jo que presenciava l’escena vaig pensar: “S’ha detingut i rep un càstig”. Voldrà detenir-se la propera vegada?..(….).

Jo crec que nosaltres actuem, algunes vegades, com el senyor aquest del gos: Volem que el nostre fill ens digui la veritat i quan ho fa el sermonegem. Volem que el nostre fill sigui generós i ens ajudi i quan ho fa, no li agraïm , sinó que, ens enfadem una mica perquè no ha fet tot el que s’esperava d’ell… Volem que el nostre fill ja adolescent, ens acompanyi alguna vegada al cinema, al restaurant o simplement a passejar i quan ho fa  ens dediquem a alliçonar-lo,  a corregir-lo.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Playa_de_Calnegre.jpg

El Parque Natural de Cabo Cope y Puntas de Calnegre es un espacio protegido que se encuentra entre los municipios de Lorca y Águilas en la Región de Murcia, España.

Los acantilados y calas que encontramos en esta zona costera poseen una belleza singular….

La belleza y la riqueza de este lugar estuvo en peligro, cuando se quiso construir una Central Nuclear y está en peligro ahora, porque se quiere construir una Ciudad Turística..