Neurona. De Naty_lo

L‘aigua tendeix a expandir-se. Tots tenim exemples de aquesta tendència de l’aigua a fer-ho. Les neurones també tendeixen a expandir-se. Tendeixen a connectar-se amb altres neurones.. I les persones igual que l’aigua i les neurones també tendeixen a connectar-se més i més.(….)

Per això les aigües estancades perden les seves propietats saludables. Per això les persones aïllades no milloren . Per això la Xarxa Social Facebook té tants membres.(…). L’expansió, quina tendència, quantes coses explica. Quants trastorns genera la quietud, l’estancament, l’aïllament, … Quants!. (…).

He de dir-vos que els fets que m’han portat a aquesta reflexió són aquests: En primer lloc, l’article escrit per la Psicòloga Victoria Fernández , en el qual compara la unió entre dues neurones, amb la interacció entre dues persones. La unió enforteix a les neurones, la unió enforteix a les persones, afirma. En segon lloc, la pel·lícula de David Fincher, en la qual ens parla de la creació i ràpid creixement de la Xarxa Social esmentada anteriorment.

Alvaro Marchesi. De Comunicación SM....

Jo que vaig viure la última reforma. Aquella reforma que pretenia que l’alumne construís coneixements bevent en diferents fonts, que alumne aprengués a decidir, decidint o participant en determinades decisions. Per exemple, pactant els objectius o els indicadors d’avaluació o triant crèdits. Aquella reforma que pretenia que els professors s’adaptessin als alumnes , que els ajudessin a construir a partir del que ja tenien. (….). Jo que he vist com es rebutjava l’esmentada reforma. Jo que he vist com els principis bàsics d’aquesta, passaven a formar part de l’ideari de molts professors.

Jo que he vist tot això, vaig llegir amb interès una notícia que parlava d’un del pares d’aquesta reforma de la que tantes coses s’han dit : “Ahir, el secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació (OEI) Alvaro Marchesi, i el president del BBVA, van signar un acord que beneficiarà a 8 milions de famílies”..

Ara es diu molt: “Hem d’afavorir el desenvolupament de les emocions, és a dir, hem d’afavorir la Intel·ligència Emocional, aquesta intel ligència que des de l’ autoconeixement ens permet adaptar-nos a les situacions noves i ens ajuda a treballar en equip i al servei dels altres” .(..).
Ara es diu molt: “Hem de potenciar el desenvolupament dels serveis, és a dir, hem de potenciar el desenvolupament del tercer sector”. Un sector que genera ocupació i contamina poc. (….).
Si pensem en l’educació, hem de dir, que en els centres docents no avancem molt en el tema de les emocions, ja que seguim tenint dificultats per desenvolupar-les i per avaluar-les.
Si pensem en el sistema productiu, hem de dir, que si som conscients que el motor de l’economia no pot seguir sent “el consum de béns materials”. Ja que les matèries primeres són escasses i els residus danyen el medi ambient. També som conscients, que el sector dels serveis, que creixerà enormement, requerirà persones preparades, preparades per servir, per treballar en equip, persones que tenint intel·ligència racional, hagin desenvolupat l’emocional o adaptativa.

Després del triomf de la selecció espanyola, ja que tothom parla dels jugadors, jo decideixo, avui 12 de juliol parlar de l’entrenador: Un entrenador a qui li importa més el joc que els resultats. Un entrenat que gaudeix més llegint el que s’escriu sobre el seu esport que veient-se en les portades.

Pensant en la seva primera característica afegeixo que Vicente del Bosque se centra en l’estètica del joc, en el joc en equip, en el procés i, que per tant, no es passa celebrat els gols, no es passa celebrant els resultats .. Vicente igual que els mestres moderns, valora la participació, el procedir encertat, i els resultats ja es veuran.

Pensant en la seva segona característica afegeixo, que no es mor per sortir a les fotos. Que als seus jugadors, no els treu protagonisme. Aquest entrenador, que segons alguns té molta pachorra, fa que els seus jugadors se sentin bé, fa que se sentin amos del seu paper .. El sol proporciona una manera de ser, una contagiosa manera de ser, i el marc!.

Viu a Múrcia. Quasi mai porta aquest vel..

Si prohibim una activitat que aporta beneficis, els que els obtenen, s’amaguen i s’organitzen i ja tenim una activitat submergida: La prostitució, la venda de droga, …(…).

Si prohibim una peça de roba, susceptible de ser inclosa entre els elements identitaris d’un col·lectiu, aquest col·lectiu podria reaccionar defensant-se i l’us de la peça prohibida podria augmentar.. (….).

La prohibició té molts riscos, però, la regulació en té pocs.. I per això, a moltes ciutats catalanes s’intenta regular l’ús del vel musulmà, aquest vel que impedeix la identificació de la persona que el porta.. Penso que si aquesta peça de roba fa difícil que les persones que la porten siguin identificades, penso jo, que és lògic que el seu ús, sigui regulat.. Potser, també seria lògic, que els partits es posicionessin seguint aquesta lògica.

Calabardina...

Calabardina es una pequeña pedanía del municipio de Águilas.. Esta población está situada a 9 Km de la ciudad.. Aquí se pescaban atunes..

Las playas de Calabardina forman parte del Parque Natural de Cabo Cope y Puntas de Calnegre.. La presencia de buceadores nos hace pensar en la belleza y en la riqueza de estos fondos..

Este pueblo que vivía antes de los atunes, actualmente vive de los turistas.. Muchos lorquinos tienen aquí su segunda residencia.. Mi sobrino Pedro Gines, pasa aquí sus vacaciones de verano con su familia..

LES CORTS...

Article publicat al Setmanari “ElDemà”   ..      http://eldema.cat/opinio.php

Un director d’institut, va dir, en una ocasió, que certs docents cometen freqüentment 2 errors: El primer i el més important, “generar expectatives falses o quasi falses“…(Donar a entendre que, la llibertat d’expressió no té límits, per exemple.. O fer pensar, que les classes seran super entretingudes.).. El segon error, ja no tant important, “Permetre que els alumnes pensin que no cal demanar permís i que es pot actuar sense considerar les normes establertes”..

Jo, que ja he tingut temps de reflexionar, dic, considerant el primer enunciat, que efectivament, quan els alumnes esperen molt de tu, et jutgen no pel que fas, sinó, pel que has deixat sense fer.. I dic també, considerant el segon enunciat, que efectivament, els alumnes han d’integrar les relacions de dependència..I no és intel·ligent permetre que pensin que poden passar d’elles. (…).

Ah, per cert!, ja acabo, ja!..Potser a Zapatero, el podriem relacionar amb el primer error, doncs ha generat sovint expectatives falses.. I potser a Garzon, el podríem relacionar amb el segon, doncs ha deixat de considerar ocasionalment les normes establertes. Permeteu-me una última pregunta!. ¿Aquestes dues persones pateixen les conseqüències dels seus errors o són víctimes de la hegemonia de la dreta?..

Barcelona. La diagonal...

Article publicat en el setmanari ElDemà             http://eldema.cat/opinio.php

Si comparem una ciutat amb el cos humà, podrem dir que la ciutat té artèries importants de les quals depèn la seva vida i que el cos també les té.. Podrem dir també que per la ciutat i pel cos, és molt important una circulació fluïda.. I que d’una mala circulació poden derivar-se importants problemes.. (….).

Si pensem en la ciutat de Barcelona, el problema que ens ocupa podem concretar-lo en la Diagonal. Una artèria on la circulació de persones i vehicles no és fluïda.. Una artèria, on hem pogut veure com la incorporació del carril bici i els aparcaments per motos i l’augment de vianants i vehicles han fet que aquesta no pugui complir bé les seves funcions..

Si pensem en el nostre cos, el problema que ens ocupa podem concretar-lo en les artèries del cervell, on la fluïdesa és el fonament de les nostres funcions. On una pèrdua de fluïdesa pot ocasionar disfuncions i, una obstrucció pot ocasionar discapacitats.(…).

Tot i que la fluïdesa és fonamental, sobre tot , en determinades artèries, el grup municipal de CiU, no veu de moment cap perill. Per a ells, l’esmentada artèria pot esperar!.

"ElDemà". Un setmanari natural.

Article publicat al setmanari ElDemà…. http://eldema.cat/opinio.php

Fa mols anys, a un institut de Barcelona va arribar una professora jove, amb idees pròpies i amb moltes ganes d’agradar. Ja sabeu com són aquestes persones. Són altruistes i sociables.. (…).

Dit això, vull parlar de les promeses que feia. Les que recordo i com les recordo: “Si alguna cosa no us agrada me la dieu!.. Podeu portar música de casa.. Cada setmana veurem un vídeo.. Podríem fer una sortida cada mes. Avui com que és el primer dia, no treballarem”.. (……).

Resumint: l’esmentada professora va crear unes expectatives d’alçada. Els alumnes estaven encantats.. La senyoreta era molt maca!.. Van passar els dies, van passar les setmanes, però ja no van passar els mesos. I dic que no van passar els mesos, perquè la professora cansada de certes gracietes, va començar a fer retallades. I els alumnes frustrats, van començar a fer malifetes. El cercle viciós s’havia posat en marxa..(….).

La història que us compto, ens vindria a dir, que hem de ser prudents generant expectatives. Doncs, ens jutjaran, no per allò que fem, sinò per allò que es queda sense fer..(….).

Quasi tots tendim a dibuixar un horitzó vistós, quasi tots tendim a generar expectatives maques: El professor quan fa l’informe de l’alumne retardat, l’opinador nacionalista quan parla d’independència, el polític, quan després d’interpretar els desitsos dels que l’escolten, manifesta la seves intencions”.. Quasi tots tendim a generar expectatives d’alçada, doncs, les males notícies es cotitzen mal.. (…).Quasi tots ens arrisquem a que ens jutgin per allò que es queda sense fer.. Els metges no!.. Per què serà?..

Límits.. De Ferran....

Article publicat al setmanari “ELDEMÀ”.              http://copdema.wordpress.com/

Eduard Punset, ens diu que el Desenvolupament Tecnològic, pot posar en les nostres mans un gran poder i que per això és urgent aprendre a gestionar les nostres emocions per a no equivocar-nos… Ens diu que l’Educació Social i Emocional pot reduir la violència i el consum de drogues. Ens diu que pot allunyar-nos de la malaltia i apropar-nos a la salut…(…).

Quan arribem al món, ja tenim la capacitat d’emocionar-nos. El nadó , ja al començament se sent satisfet, o insatisfet.. Els primers anys són fonamentals en educació emocional. Si els primers anys són fonamentals, els anys successius són importants.. El nen ha de poder parlar de les seves emocions. Solament si les coneix podrà controlar-les. Ha de poder parlar de les conseqüències de les seves accions . Solament si les coneix tindrà motius per controlar-se..(…..)..

Dic això, perquè sembla que els mitjans de comunicació, han imposat una idea, que presenten com a solució: “Cal posar límits. Cal posar límits, doncs els nens fan el que volen”. (….).. I dic això, perquè si tothom accepta que hem de ser més durs i prou, no abordarem l’Educació Emocional, de la que ens parla el senyor Punset.. No l’abordarem o l’abordarem malament. L’abordarem malament si, en les nostres interaccions predomina la ràbia i el desànim i figuren poc les altres emocions..(…). L’abordarem malament, si obsessionats per posar límits, limitem massa l’expressió i ens oblidem dels reforços..