Dit això, sembla que l’administració i els docents haurien de tenir dos objectius generals: Els problemes de la vida quotidiana i les habilitats requerides per triomfar en entorns digitals. Crec que també cal esmentar un dèficit que presenten els nostres estudiants. No saben expressar-se oralment.. No saben argumentar per convèncer.. Tot i que aquesta habilitat no la mesuraran les proves esmentades, considerant que és d’us diari, esforçar-se per millorar-la, no serà perdre el temps.
Els dofins de Crimea passen a integrar-se a la flota russa. (LaVanguardia, 03-04-14).. Després de llegir el que diu aquest diari d’aquests dofins militars, vaig pensar en els animals que han estat utilitzats per nosaltres amb diferents objectius. Per exemple, els cavalls que ens transporten, o els gossos que protegeixen la casa, o els gats que eviten que les rates proliferin.
També estan els animals que van participar en les guerres: Els elefants per enderrocar tanques, els gossos per detectar explosius, i els dofins per atacar vaixells.. Aquests animals han tingut en les confrontacions les missions esmentades i altres..
I una consideració a part mereixen els animals de companyia i els animals usats amb fins terapèutics.. Els animals de companyia ajuden a combatre l’aïllament.. Aquests quan s’usen amb fins terapèutics poden aconseguir que el depressiu es senti acceptat, que l’autista es comuniqui, i que el lesionat tingui ganes de curar-se.
S’ha comprovat que si els infants estan ben atesos per les persones del seu entorn, la incidència de determinats trastorns mentals durant l’adolescència es menor. L’ansietat és menor i també la depressió. Això s’ha comprovat amb rates. Es pensa que això passa també entre els humans. (…).
Després de comprovar que als països en crisi el nombre de trastorns psiquiàtrics ha augmentat notablement entre els menors de 18 anys, podem establir la següent relació causa-efecte: “El patiment del nen que percep l’angoixa dels pares, els quals veuen que han perdut la feina, que els estalvis s’acaben, i que no poden pagar els rebuts”.. Aquest patiment ocasionat per un entorn precari, tens, inestable, i poc acollidor, genera unes connexions neuronals i uns trets de personalitat que estan en la base dels trastorns esmentats. Resumint: Sembla que si el nen està mal atès, més tard se sentirà més insegur, presentarà més ansietat i tindrà més problemes de relació.. Sembla també, que si el nen està mal atès, més tard es deprimirà amb més facilitat, doncs, creixerà amb un ego fràgil.
Jorge Wagensberg diu que la competició està més en els gens i en els instints.. I la cooperació més en la memòria i en la intel·ligència.. Tot i que, considera que la competició pot ser sana i profitosa, ell pensa, que per no anar massa lluny, sovint cal defensar la cooperació.. (….). Suposo, que ens diria: “Feu memòria, dialogueu, repasseu el passat, penseu en les conseqüències!.”
Tots els centres docents, cada curs fan una memòria, i considerant que entre els seus principis, ha d’ estar la cooperació i la pau, hi ha coses que no les posen.. Per exemple: “Un alumne va ser maltractat pels seus companys durant anys. O, alguns professors presentaven un percentatge de suspesos superior al 50 %”.
I seguint amb el tema de la cooperació i la pau, sembla que el Japó proposa que les cartes dels pilots suïcides s’ incloguin en la Memòria de la UNESCO. Parlo dels pilots que al final de la segona guerra mundial estavellaven els seus avions contra l’enemic.. Considerant que entre els principis d’una Memòria ha d’estar la cooperació i la pau, hi ha coses que no les hem de posar..
Quan hi ha molta gent que pateix perquè s’ha quedat sense feina, sense casa, o sense aquella ajuda que li alleugerava la pobresa. Quan passa tot això, els corruptes ens indignen més.. Quan els corruptes sentenciats no ingressen en la presó perquè son indultats pels polítics que governen, la indignació es dispara.(….).
Quan els jutges diuen que certes persones corruptes, no haurien de ser indultades.. Quan diuen que la petició d’indult no hauria de suspendre l’ingrés en alguns casos. Quan diuen que el tema dels indults hauria de revisar-se si volem lluitar contra la corrupció. Quan es diu tot això, ens alegrem, i al mateix temps pensem, que tot seguirà igual, doncs, moltes coses fallen: El que un jutge decideix no l’hauria de desfer el govern.. Ni una persona corrupta hauria de dedicar-se a la política..
Els populistes no analitzen.. No ens intenten convèncer.. El que fan es recollir la insatisfacció, i fer propostes impressionants o atacs apassionats. Els missatges han de ser curts i les accions han de ser vistoses.. Quan la societat està en crisi, quan la crisi es total, quan el descontentament frega la desesperació, sempre hi ha veus que s’alcen per sobre de la cridòria. Veus que assenyalen un enemic: Els bancs, els partits polítics, l’estat..
En aquest ambient, veiem un polític mostrant una sandàlia o proposant una consulta il·legal.. Una monja parlant de suprimir els partits.. Un govern perfilant un enemic, i exagerant els seus defectes. Un govern impulsant un procés il·legal, insinuant beneficis i ocultant els obstacles.
Allò no semblava un diàleg, allò no conduïa a cap solució, allò solament podia produir cansament, abandonament, frustració, i agressivitat.. La dona li recordava fets ja passats: “No em vas voler comprar l’ordinador!. No vas fer cas dels meus consells!. No em vas escoltar, quan et necessitava!.. No vas complir les teves promeses”!.. (..)
Recentment he llegit que la Generalitat ha elaborat i ha fet pública, una llista d’agravis causats pel Govern Central: Menys inversió de la que toca.. Invasió de competències.. Atacs a la immersió. La Generalitat pensa fer arribar aquesta llista de greuges a la Comunitat Internacional.. Una llista que en el marc jurídic de l’estat, pot discutir-se.
El Govern de Catalunya, parla de negociar, tot i que amb aquesta llista, podem pensar, que no vol fer-ho. Podem pensar, que negociar, no l’interessa.. Podem pensar, que una corda més tensa, no li fa cap por..
La nena amb 5 anys, no reconeixia cap lletra, no nomenava cap color, no dibuixava la figura humana, no havia integrat cap quantitat i solament responia preguntes molt senzilles.. Durant un temps els pares van dubtar entre una escola especial i una escola ordinària.. Els pares van saber que als centres docents, la diversitat es tractava, simplificant l’explicació quan era necessari, posant activitats obertes, posant activitats senzilles, amb grups petits i una programació adaptada i, algunes vegades amb projectes..
El pare, més crític amb el tractament que se li donava a la diversitat dins dels centres, va dir, sense acritud: Mireu!.. Dins d’un grup ordinari, la meva filla sempre serà l’última.. En una Escola d’ Educació Especial, té alguna possibilitat, de ser la primera, en alguna cosa.. Aquest pare no estava en contra de la segregació..
El dia 29 d’abril, llegia en LaVanguardia un reportatge sobre “Els Horts Urbans”.(…). Dos dies després vaig veure la pel·lícula “Els Últims Dies”. (…).Els dos temes, em van fer pensar.. Els horts urbans van passar de ser una moda a ser una necessitat.. Si l’atur augmenta poden convertir-se en una solució per moltes famílies.. Les terrasses i els balcons, també podem servir.. Obtenir, bledes, raves, tomaques, … No és difícil!..
A la Pel·lícula esmentada, la gent no pot abandonar la ciutat, no pot abandonar els seus edificis. La desesperació de la gent aïllada em va fer pensar en els horts. En les hortalisses que es poden obtenir en balcons i terrasses.
Primer imitar. Després anticipar i completar.. En tercer lloc, perseguir el benefici. Un educador ha de considerar aquestes tres tendències del sistema nerviós… Aquestes tres tendències les veiem cada dia. I quan es manifesten de forma molt clara en un nen, podem afirmar, que aquest té futur.. Té futur el nen que arrufa el nas, quan tu l’arrufes. El nen que busca la joguina que li has amagat. El nen que plora una mica, perquè, ha descobert, que l’agafaràs si ho fa. Quan no tenim en compta les esmentades tendències, la nostra influència disminueix .
No estem d’acord amb el professor, que insisteix cridant que s’ha de parlar en veu baixa, que demana moltes activitats de copiar i poques de completar, que gestiona malament els reforços. No estem d’acord amb els professors d’aquesta mena, perquè neden contra corrent..