
Un barco enorme entra al puerto arrastrado por un remolcador. De Alindbt....
Un barco enorme entra al puerto arrastrado por un remolcador. De Alindbt....
Una calle de Puerto Lumbreras, hace algunas décadas. (Murcia)... Autor: LandVike...
Casas inteligentes, adaptadas perfectamente a la naturaleza. Puerto Lumbreras,Murcia....Por Ser-y-Star...
Playas de Pulpí.. Almeria.. De Kialaya...
Castillo de Lorca. Murcia. Por Fsort...
Isla del Fraile, Águilas.. Comunidad Murciana.. De PazyPaz57...
Levante-emv, 2/06/09
Escrit per F. J. Sempere i Martín Martínez Martinez
Les noves tecnologies ens fan viure en un món hipercomunicat, en un món saturat de missatges. Els adults anem accelerats, i els nostres fills i els nostres alumnes, acaben patint la “versió jove” de la nostra “malaltia”. (…….). Aquesta malaltia, anomenada “acceleració”, quan la pateixen els joves, presenta principalment dos símptomes: Dispersió i incontinència verbal.. (……….).
a) De la dispersió podem dir que redueix enormement el rendiment. Ja em direu que farà l’alumne , que no pot centrar-se davant d’un text, ni seguir el fil de les explicacions del professor, ni exposar sintèticament i ordenadament les parts d’un tema? Ja em direu que pot fer aquest noi o noia? (……..).
b) De la incontinència verbal, podem dir que ocasiona molts problemes. Doncs, ja em direu quins vincles establirà el noi , que li diu al seu professor, sense que toqui dir-ho, que està fart dels seus rotllos. Que li diu al seu pare, – “vaja merda”-, quan aquest li diu que no ha de tornar ni molt tard, ni molt begut.. Ja em direu, quins vincles establirà aquest noi, o noia, que no es mossega la llengua? … (…..).
Què podem fer? Res!. Tranquil·litzar -nos!. I no dispersar-nos. És a dir, centrar-nos en quatre normes bàsiques.. (…..). Ah!, ah!.. I Mossegar-nos la llengua!..
Escrit per G. Carrreras..
Són les 15.45H i fa tres quarts d’hora que estic intentant localitzar a algú de l’administració de l’empresa on treballo (el Departament d’educació) per fer dues preguntes.(…) A S.T.del Baix Llobregat sona una música i tot seguit es penja el telèfon. (…)A S.T. de Barcelona-Ciutat es repeteix la situació, sona una música i pengen. (…)A S.T de Barcelona-Comarques surt una senyora molt amable dient-me que les trucades només s’agafen de 9h a 14h (i jo em pregunto; però és que l’empresa que m’està contractant no sap que jo de 9h a 14h estic al centre docent treballant?). Finalment decideixo trucar a la Seu central d’Educació situada a Via Augusta on surt un senyor dient-me que passa la trucada, però que si no l’agafen torni a trucar de 16.15h a 16.30h (per tant hauré d’estar esperant una hora i enganxar que en aquest quart d’hora algú em contesti). Continua llegint
La Gemma col·labora en aquest bloc.
2oMinutos, 15/04/09
Quan l’aula és molt petita, sobren límits i falta espai, i hem de suportar una certa tensió..
Quan l’aula és molt gran, falten límits, i hem suportar un cert desordre..
J.A. Marina, filòsof, ens diu que és més fàcil educar en una societat petita.(….). Ens diu també que és més fàcil educar en una societat autoritària…
*En una societat petita, en un poble petit, per exemple, tots es coneixen i tots eduquen. Els referents estan clars..Sovint sobren límits..
*En una societat autoritària, també hi ha límits, doncs no falten “Autoritats”..
Visquem en una societat gran i en una societat democràtica, per tant no és fàcil educar..(…..). Podem intentar-lo recuperant algunes coses de la societat petita i algunes coses de la societat autoritària. Però, ¿Què?.. No podem quedar-nos sense Internet.. No podem tornar a les amenaces contínues i als càstigs…
Cal afegir que en les societats petites i en les societats autoritàries, petites o grans, sempre hi ha una certa tensió i un cert desig d’abandonar el lloc, i perdre de vista totes aquelles persones que et controlen i deixen sense protagonisme.
Dit això, sense renunciar a posar límits, ens queda preguntar-nos: Una certa tensió, o un cert desordre? (…..). Les relacions jeràrquiques, pròpies de les societats autoritàries, o les relacions transversals i cooperatives pròpies de les societats democràtiques?..(……). Ens podem preguntar tot això, però, no podem renunciar a posar límits!. Ens hem de preguntar tot això!.