SOVINT NO ÉS SUFICIENT

ATerrassa, 03/09/08

Terrassa. De Égara....Quasi la meitat dels terrassencs , utilitza el vehicle particular per desplaçar- se per l’interior de la ciutat. I quasi les tres quartes parts l’utilitzen per viatjar fora de Terrassa. Al davant d’aquesta situació, l’ajuntament farà dues coses:

1)Educar i canviar els hàbits de la gent.

2)Millorar els transports públics..

Pensant en l’educació, cal dir que l’ajuntament invertirà aquests any 110 mil € i oferira quasi 100 activitats. Totes elles relacionades amb el medi ambient i algunes relacionades amb la mobilitat sostenible i l’estalvi energètic. (……..). Pensant en els transports públics, hi ha propostes, però falten les concrecions.

INTOXICANT EL COS I LA …..

ASabadell, 29/09/08

De Marraix Parlant del cos, cal dir que cada dia l’intoxiquem o enverinem una mica , i una mica el seu funcionament empitjora. Aquí al costat, a Can Bages, es va trobar uralita. L’ uralita conté amiant. L’amiant és altament tòxic, altament nociu. Dir-lo poc a poc i dues vegades , no és passar-se! (…..). Parlant de la ment (o pensament), cal dir que cada dia ens la intoxiquen una mica , i una mica empitjora el seu funcionament. Els missatge “tòxics” són freqüents. Parlo dels missatges que ens impedeixen establir les relacions causa -efecte adequades. Aquí exposo dos exemples:

  1. L’arribada massiva d’immigrants ha col·lapsat els serveis sanitaris. (Aquest missatge culpa els immigrants).

  2. Les reivindicacions econòmiques dels catalans poden provocar la fallida de l’estat. (Efecte : La fallida de l’estat. Causa: Els catalans) .

SORTIR DE LA MISÈRIA.

Portalmanzora, 26/09/08

De Robert

La generació dels que ara tenim entre 50 i 60 anys, ens esforçaven amb l’objectiu de sortir de la misèria. Els nostres alumnes de l’ESO, no treballen orientats pel repte que ens orientava a nosaltres. Estan desorientats!. Al davant d’aquesta situació he volgut recollir fragments de l’opinió de dos escriptors coneguts:

  1. L’escriptor Miquel de Palol, va arribar a dir, en el 2003, al diari AVUI, que potser el que necessitem és “una guerra”.Va dir més coses!.
  2. L’escriptor Salvador Cardús, diu que no cal una guerra!. Diu que si la generació esmentada havia de lluitar per a sortir de la misèria econòmica, ara hem de lluitar per a sortir de la misèria moral, del desconcert!. És a dir, hem de recuperar certes formes,i certes normes. Per exemple: Al professor, no li pots parlar de qualsevol manera!. (…). Per anar a l’ institut, no pots vestir-te com vulguis!.

DIGUES “NO” AL TEU FILL!

ELPUNT,28/09/08

De Alba Ho diu Antoni Bassas (El Periodico, 29/08/08). Abans ho han dit desenes de persones que també entenen. I ho dic jo, doncs, jo sé que el “si”, igual que els ansiolítics i les altres drogues , genera addicció. Per tant el pacient ha de descansar. Poc a poc, els períodes sense droga han d’anar augmentant, si volem que es vagi desenganxant. Nota: no cal que es desenganxi del tot!

El que diuen altres persones, sense negar la importància de la afirmació anterior, és el següent:

1)Considerant que les males renúncies frustren de mala manera, quan diem que no , ens convé considerar si la negativa és bona i necessària. Si el teu fill ha quedat amb uns amics per anar a trobar-se amb unes amigues, no li diguis que no, ostres! Aquesta negativa no és bona, ni necessària!.

2)Considerant que raonant s’aprèn a raonar, i considerant que la capacitat de raonament està relacionada directament amb la maduresa, certes negatives, cal proporciona-les acompanyades d’una mica de raonament.(…….). Digues perquè dius que no. No costa res!

UNA BONA MEDIACIÓ!

ASABADELL, 09/09/08

Entre el món i el nen un Mediador. (De Mireia)Dins del pis viuen més de 12 persones. Moltes d’aquestes persones arriben a altes hores de la matinada, parlen, mouen mobles i molesten (…….).

Els veïns s’han queixat moltes vegades però el problema no ha desaparegut..(……). Si tens aquest problema o qualsevol problema amb els teus veïns, pots dirigir-te al “Servei de Mediació” de Sabadell..(…….). En aquesta ciutat aquest Servei funciona des del 2006. El Consell Comarcal del Vallès, després de veure els beneficis derivats del servei esmentat, posarà en marxa un servei similar..

L’altra dia parlant del mediador comunitari i dels problemes que pot resoldre una bona mediació, vam acabar parlant dels Programes de Medicació impulsats pel Departament d’Educació . Pensem que aquesta manera d’abordar els conflictes, col·locant un mediador entre les dues persones enfrontades, redueix l’agressivitat i augmenta les possibilitats d’arribar a un acord..

Vam parlar també del professor que es col·loca entre l’alumne que aprèn i allò que s’ha d’aprendre. El professor o mediador que fa possible que a l’alumne li arribi allò que li ha d’arribar i de la manera adequada..

Dit això, cal preguntar-se: Per què és important el mediador? Perquè afavoreix la solució pacífica dels conflictes i………

FRACÀS ESCOLAR I ACTITUD

EL PERIODICO,31/08/08

Si traspassa la foscor, quina alegria!.(De Halley Pacheco)S’acaben les vacances i tornem a l’Institut.Els alumnes pensen en el treball que els espera.I els docents pensem en el fracàs escolar.Aquest fracàs que ocasiona sempre rebuig i ocasionalment mal comportament..Els potencials fracassats són els que tenen dificultats per a concentrar la seva atenció(Els hiperactius i altres) i no atenen i no ens entenen!. I els que no ens entenen perquè no tenen base . Els primers i els segons han de ser identificats i tractats de forma adaptada:
*Dels primers cal dir que si no es concentren no podran usar les seves eines intel·lectuals. Per tant hem de captar la seva atenció.Tasca difícil!..(………..).
*Dels segons,cal dir que si no entenen les primeres paraules,no entendran les segones,i que si no entenen les explicacions concretes, no entendran les abstractes. Per tant,hem d’anar,poc a poc,assegurant-nos que ens entenen i concretant molt.. Penso,que aquesta estratègia,no serveix en el cas dels hiperactius..

ABANS ELS FILLS EREN PROPIETAT DELS PARES!

Diari de Girona, 29/07/08

Vosaltres ja ho sabeu, els fills eren propietat dels pares. Els pares els podien vendre fins i tot.. Això passava abans!.. Ara , els pares no conserven aquesta propietat. Conserven la obligació de mantenir-los , i en part , el dret a educar-los. (…………..) . Ja veureu perquè dic això. (…….). Ja ho veureu!: Dic això , per la carta enviada, fa algunes setmanes, per un centre de Girona.. El Centre Jove de Salut Integral.. La carta va ser enviada “directament” a 16.000 joves de 12 a 14 anys.. L’ esmentada carta informava sobre sexe, drogues, alimentació i anticoncepció.. Moltes famílies van protestar.. El Síndic, no va voler llençar llenya al foc, i va avalar així l’actuació del mencionat centre: “A la carta no es fa apologia de cap dels temes tractats.. Els infants i els joves tenen dret a ser informats , sobre tots els aspectes que afectin la seva salut”..

L’AUTISME

EL PUNT, 27/07/08

Miguel Gallardo ha rebut un premi. “María y yo” és el títol de l’obra premiada. (…….). María és el nom de la seva filla autista.. Si llegeixes el llibre entens més bé el món dels autistes i el seu llenguatge.. Als docents que ens relacionem amb els autistes ens aniria bé aquest llibre.. (……..).

L’autor afirma que el llibre li ha estalviat moltes hores de teràpia. Ho entenc: …………………..

El llibre ho ha fet amb ella. Ha aconseguit comprendre-la..(…….). És clar, la comunicació i la comprensió de l’altre , té efectes terapèutics.. Nosaltres usem massa poc aquesta teràpia, per això, millorem poc. Els autistes, no la usen mai, per això, no avancen res. Quasi mai surten del seu aïllament.. Alguns autistes tenen sort. Maria ha tingut sort!.

BEN EDUCATS!

ATERRASSA, 11/07/08

Fa pocs dies, parlava amb una psicòloga d’un institut de Terrassa. Aquesta psicòloga sostenia que eren millor les expressions positives (Ara ets capaç d’escoltar, per exemple) , perquè reforcen , augmenten l’autoestima i afavoreixen el desenvolupament moral (Els valors). (………………..) .
Vam parlar extensament sobre com educar. Vam coincidir en dos punts: Sovint hem de ser positius, i ocasionalment negatius o castigadors. Aproximadament vam dir això:

a. En les nostres interaccions diàries, hem d’intentar veure la part positiva de les persones. Sovint més que castigar, el que hem de fer, és reforçar i per tant som positius (Ara sovint, parles en veu baixa, molt bé!. Per exemple. ………..)..

b. Els pares i els professors, no sempre posem límits i ho hem de fer, i llavors el llenguatge convé que es torni negatiu: No hem de cridar!….No podem arribar després de les 9!….. . I per últim, ocasionalment hem de veure les coses negatives i és quan castiguem: No has respectat tal norma, per tant, …………

Resumint: Hem de ser negatius, quan establim límits i quan castiguem.. I que la modernitat no ens confongui!.. Reconec que les meves expressions estaven impregnades pel contingut d’un llibre del terrassenc Salvador Cardús: BEN EDUCATS.

COMENÇA PER TU MATEIX!

EL PUNT, 15/06/08

Avui, un grup d’alumnes de 4art, d’un institut de Sabadell, ha sortit a fer una passejada pel barri.. Dues activitats havien de fer: Dibuixar , per exemple, 3 avis asseguts en un banc… (………) . I fer una llista amb 3 botigues, 3 tallers dedicats a reparar coses, 3 fàbriques i 3 serveis de l’administració..
La idea marc d’aquesta iniciativa era la següent: Hem de conèixer els altres i valorar les seves coses.!… “Si vols aconseguir-ho, has de començar per tu mateix, i pel teu barri!”… Dit això, cal dir que les activitats que condueixen a l’ autoconeixement i al coneixement de l’entorn més proper, no produeixen una satisfacció evident, doncs, tothom tendeix a anar més enllà: persones impactants, llocs llunyans, …… Ara bé, no produeixen una satisfacció evident, però , sí , una seguretat capacitadora!..