Tinc el genoll lesionat i camino amb dificultat. Quant surto de casa trobo algunes barreres. No sempre hi ha un ascensor, o una escalera mecànica, o una rampa suau en lloc d’una escalera agressiva.. Al meu institut no hi ha ascensor i accedir a la tercera planta, em costa.(………).
Quan les barreres em dificulten l’accés a un lloc, penso en els alumnes que tenen dificultat per accedir a la informació. Sobre tot a la bona informació!… I també, com no, en els alumnes que tenen dificultat per triar-la, per a transfromar-la o digerir-la..
A nosaltres ens toca eliminar les barreres!..
El Consorci per a la Normalització Lingüística de la ciutat de Sabadell, amb la col·laboració de l’Ajuntament, treballa per la llengua , la solidaritat i la integració, gestionant la formació de parelles lingüístiques… Al voltant de 400 persones s’han apuntat!.. (…….).
Valoramos las cosas cuando no las tenemos!. Valoramos la salud cuando la fiebre o el dolor, no nos deja salir a pasear. Valoramos el orden, cuando el desorden no nos deja trabajar. Valoramos el dinero, cuando por no tenerlo hemos de hacer un trabajo que no nos agrada. Valoramos la amistad cuando hace días que no recibimos ninguna llamada.
El dia 26 d’octubre, l’ Avui va publicar una carta d’un valencià anomenat Sergi, en la qual , l’autor, referint-se a la marxa cívica del 8 d’octubre a València i a l’exhibició de banderes independentistes catalanes i de símbols ultradretans espanyolistes, es manifesta d’aquesta manera: “Molts valencians estem farts de veure com molts nacionalistes catalans o espanyols perjudiquen la nostre afirmació , tractant-nos com una colònia dels seus respectius imperis”.. (………) Els especialistes en psicologia evolutiva i els psicòlegs socials entenen les manifestacions del Sergi.
Si volem que els nostres alumnes pensin críticament , siguin capaços de treballar en equip i d’adaptar-se a realitats canviants.. Si volen això, si ens adonem que són aquestes característiques les que demana la nova societat i el nou sistema productiu, hem d’aconseguir que l’ordinador estigui al servei de l’alumne i no a l’inrevés.
Després de l’acalorada discussió als Matins de TV3, sobre el destí de l’óssa Hvala, entre Josep Cuní, Pilar Rahola i un ciutadà de la val d’Aran, en la qual es van dir coses grosses : PR: M’estàs dient que la Val d’Aran és una nació! . JC: Per què li negues als altres , el que demanes per tu?. Després d’aquesta discussió, sembla que es va signar un acord de tres punts:
El dijous, 30 d’octubre, El Punt i altres diaris van publicar una notícia que donava la raó als integradors i que per tant modificarà les discussions entre els professors dels instituts: “La segregació perjudica els resultats. Els instituts que col·loquen en un aula els bons i en una altra aula els justets, s’equivoquen.”.. 
La llei ens agrada perquè els centres tindran més autonomia per adaptar-se a l’alumnat i per gastar, (….), ens agrada perquè potencia les direccions , que tindran més “força” per posar límits a l’autonomia dels altres. (ironia). (……), ens agrada perquè potencia l’avaluació de tot i de tots.
Abans l’alumne, treballava per al professor i posava les seves vivències més íntimes en un diari que tancava amb clau.. Sabia que el professor l’havia d’avaluar, però, no sabia que els altres podien i havien d’avaluar-lo.. Per no tenir present aquesta avaluació, les seves possibilitats de millora disminuïen. La seva tendència a l’esforç estava menys reforçada. Parlo de “l’esforç més constructivista”. De l’esforç orientat cap un projecte vital propi. No parlo de l’altra esforç, de l’esforç que pretenem que s’orienti cap a l’assoliment dels objectius del currículum. Un Esforç que en lloc d’augmentar, ha disminuït. Ens sembla!.