ATERRASSA, 04/05/09
Després de llegir que la Policia Nacionals estava investigant dos locals de Terrassa , vaig parlar amb una psicòloga sobre la prohibició i la regulació. Ella deia que hi ha coses que no s’han de prohibir.. ( “Les coses que aporten beneficis, ja siguin diners , ja sigui plaer, no s’han de prohibir). Les drogues produeixen plaer al consumidor i diners al venedor. De la prostitució podem dir el mateix.

Si prohibim aquestes activitats, es submergeixen i ja lluny de les mirades, certes persones s’organitzen amb la vista posada en els guanys . Són sempre els àmbits submergits els que acullen més delinqüents i propicien més delictes.).(……..).

El pares i els professors sovint, també prohibim coses, que considerant els riscos apuntats, no hauríem de prohibir: No parlis amb aquelles persones!. No em parlis mai d’aquest tema!.. En aquest lloc no jugueu!. , per exemple. (…..). D’aquesta manera generem activitats amagades o submergides: Parlarà quan tu no el vegis o la vegis.. Parlarà del tema prohibit amb altres persones. Jugarà quan tu no hi estiguis..( …..).

La solució, quasi sempre la tolerància, millor que la regulació!. ……Quasi sempre , la regulació, millor que la prohibició!.

EL PUNT, 29/04/09..

La Vanguardia, 2/05/09

Fa pocs anys, El Departament d’Educació, li va fer a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, el següent encàrrec: “Necessitem un espai en línia, on els educadors es puguin moure. Un espai on els educadors puguin interaccionar i intercanviar experiències”. (…..). Aquest espai va ser creat i batejat . Ara li diuen Espurna. Espai Espurna o Projecte Espurna..(……).

El dia 25 d’abril, molt dels que ens movem dins d’aquest espai virtual, ens vam veure en un espai real: El rectorat de la UAB..(…..).

En aquesta trobada vam poder constatar tres coses:

a)La cooperació i el treball en línia és el futur..

b) En aquest projecte tots som importants, des dels gestors del “restaurant” fins als “cuiners”.. La implicació i el treball en equip és fonamental(….).

c) Entre les experts que van parlar abundaven les referències al món de l’alimentació /educació.. Recordo especialment una expressió: “Ja siguis massa, ja siguis llevat, el que compte realment és la fermentació.. La innovació!”..

Els de Quart A, de l’ IES Pau Vila estem estudiant els cotxes: Motors, Rodes, ….

Aquest cotxe l’ha dibuixat la Susana.. Si no t’agrada ho dius, val?

Ara que es parla tant de Darwin, de l’evolució de les espècies, de la selecció natural, de la supervivència del més fort.. (……).. Ara que es parla de tot això, vull recordar que Hegel deia, que educar no és afavorir les tendències naturals (Passar-lo bé i dominar si es pot, …..).. (…..). Vull recordar també el que diu Eudald Carbonell (Avui, 8/02/09) : La nostra espècie desplaçarà la selecció natural, deixarà d’estar sotmesa a les lleis de la natura, per exemple la llei del més fort.. La ciència ho farà possible!…(…….).

Reflexionant sobre les aportacions de Hegel i Eudald Carbonell, em pregunto:

a. Quina pedagogia concorda amb allò que ens aconsella Hegel i amb allò que ens prediu Eudald Carbonell? Una pedagogia lúdica, una pedagogia que no posi traves a les tendències naturals dels nostres alumnes, una pedagogia que potenciï la espontaneïtat i la participació sense límits o, una pedagogia que posi límits.. Que posi límits des d’una asimetria clara , des d’un predomini del professor?.(…)..

b. Les paraules del senyor Carbonell ens permeten pensar que evolucionarem cap la supressió de les classes socials i cap la supressió de les confrontacions..

  http://www.infofilosofia.info/        AVUI, 25/02/09

La pel·lícula “La Classe”, basada en una novel·la de François Bégaudeau, sembla un documental, però, no ho és: “Els actors són actors”. (……). Aquesta pel·lícula ens mostra una classe , d’un institut d’un barri perifèric de París.(….)

L‘Institut que veiem s’apropa bastant a alguns dels nostres instituts.. La pel·lícula, que ens fa pensar que no ens falten motius per perdre les ganes d’ensenyar, podria ser el punt de partida d’un debat sobre els següents temes:

a. Amb els sabers que proporcionem, els nostres alumnes es mouran més bé pel seu món?.. O més bé, els sabers que proporcionem serveixen per a caminar pel nostre món?..(…).

b. Una pedagogia lúdica, una pedagogia que no posi traves a les tendències naturals dels nostres alumnes, una pedagogia que potenciï la espontaneïtat i la participació sense límits o, una pedagogia que posi límits.. Que posi límits des d’una asimetria clara, des d’un predomini del professor . Que posi límits fins i tot a la participació dels alumnes en el disseny dels processos..

c. La diversitat cultural fa difícil la mirada comuna?.. Les cultures s’apropen buscant punts en comú o parlant d’una altra cosa?..

Dit això, afegeixo el següent: “Ara que es parla tant de Darwin, de l’evolució de les espècies, de la selecció natural, de la supervivència del més fort.. (……).. Ara que es parla de tot això, vull recordar que Hegel deia, que educar no és afavorir les tendències naturals (Passar-lo bé, dominar si es pot, …..).. (…..). Vull recordar també el que diu Eudald Carbonell (Avui, 8/02/09) : La nostra espècie desplaçarà la selecció natural, deixarà d’estar sotmesa, a les lleis de la natura, per exemple, la llei del més fort.. (…….).

Reflexionant sobre les aportacions de Hegel i Eudald Carbonell, em pregunto: “Quina pedagogia concorda o s’avé més bé amb les seves aportacions? I quin sistema econòmic ens espera?

Levante-emv, 21/12/08,

Els genocidis, no s’expliquen dient que els autors tenen una psicologia trastornada..Si veieu la Pel·lícula “La Ola” de l’alemany Dennis Gansel, descobrireu el que dic..

Les atrocitats individuals, tampoc s’expliquen sempre dient, que l’autor, o autores pateixen una malaltia.(…) Recordeu aquest senyor d’Austria que durant 24 anys va mantenir segrestada a la seva filla, a la qual violava i amb la qual va tenir fills!.. Doncs, segons els psiquiatres, aquest senyor no era un malalt..

De tot això és dedueix, que desconfiar més dels malalts mentals que dels sans, no té fonament..

De tot això, també s’extreu una altra conclusió molt important: “Si en la base de les crueltats, no està la malaltia mental, potser si que està l’educació. O més bé, la mala educació!”.