LES CORTS...

Article publicat al Setmanari “ElDemà”   ..      http://eldema.cat/opinio.php

Un director d’institut, va dir, en una ocasió, que certs docents cometen freqüentment 2 errors: El primer i el més important, “generar expectatives falses o quasi falses“…(Donar a entendre que, la llibertat d’expressió no té límits, per exemple.. O fer pensar, que les classes seran super entretingudes.).. El segon error, ja no tant important, “Permetre que els alumnes pensin que no cal demanar permís i que es pot actuar sense considerar les normes establertes”..

Jo, que ja he tingut temps de reflexionar, dic, considerant el primer enunciat, que efectivament, quan els alumnes esperen molt de tu, et jutgen no pel que fas, sinó, pel que has deixat sense fer.. I dic també, considerant el segon enunciat, que efectivament, els alumnes han d’integrar les relacions de dependència..I no és intel·ligent permetre que pensin que poden passar d’elles. (…).

Ah, per cert!, ja acabo, ja!..Potser a Zapatero, el podriem relacionar amb el primer error, doncs ha generat sovint expectatives falses.. I potser a Garzon, el podríem relacionar amb el segon, doncs ha deixat de considerar ocasionalment les normes establertes. Permeteu-me una última pregunta!. ¿Aquestes dues persones pateixen les conseqüències dels seus errors o són víctimes de la hegemonia de la dreta?..

Barcelona. La diagonal...

Article publicat en el setmanari ElDemà             http://eldema.cat/opinio.php

Si comparem una ciutat amb el cos humà, podrem dir que la ciutat té artèries importants de les quals depèn la seva vida i que el cos també les té.. Podrem dir també que per la ciutat i pel cos, és molt important una circulació fluïda.. I que d’una mala circulació poden derivar-se importants problemes.. (….).

Si pensem en la ciutat de Barcelona, el problema que ens ocupa podem concretar-lo en la Diagonal. Una artèria on la circulació de persones i vehicles no és fluïda.. Una artèria, on hem pogut veure com la incorporació del carril bici i els aparcaments per motos i l’augment de vianants i vehicles han fet que aquesta no pugui complir bé les seves funcions..

Si pensem en el nostre cos, el problema que ens ocupa podem concretar-lo en les artèries del cervell, on la fluïdesa és el fonament de les nostres funcions. On una pèrdua de fluïdesa pot ocasionar disfuncions i, una obstrucció pot ocasionar discapacitats.(…).

Tot i que la fluïdesa és fonamental, sobre tot , en determinades artèries, el grup municipal de CiU, no veu de moment cap perill. Per a ells, l’esmentada artèria pot esperar!.

"ElDemà". Un setmanari natural.

Article publicat al setmanari ElDemà…. http://eldema.cat/opinio.php

Fa mols anys, a un institut de Barcelona va arribar una professora jove, amb idees pròpies i amb moltes ganes d’agradar. Ja sabeu com són aquestes persones. Són altruistes i sociables.. (…).

Dit això, vull parlar de les promeses que feia. Les que recordo i com les recordo: “Si alguna cosa no us agrada me la dieu!.. Podeu portar música de casa.. Cada setmana veurem un vídeo.. Podríem fer una sortida cada mes. Avui com que és el primer dia, no treballarem”.. (……).

Resumint: l’esmentada professora va crear unes expectatives d’alçada. Els alumnes estaven encantats.. La senyoreta era molt maca!.. Van passar els dies, van passar les setmanes, però ja no van passar els mesos. I dic que no van passar els mesos, perquè la professora cansada de certes gracietes, va començar a fer retallades. I els alumnes frustrats, van començar a fer malifetes. El cercle viciós s’havia posat en marxa..(….).

La història que us compto, ens vindria a dir, que hem de ser prudents generant expectatives. Doncs, ens jutjaran, no per allò que fem, sinò per allò que es queda sense fer..(….).

Quasi tots tendim a dibuixar un horitzó vistós, quasi tots tendim a generar expectatives maques: El professor quan fa l’informe de l’alumne retardat, l’opinador nacionalista quan parla d’independència, el polític, quan després d’interpretar els desitsos dels que l’escolten, manifesta la seves intencions”.. Quasi tots tendim a generar expectatives d’alçada, doncs, les males notícies es cotitzen mal.. (…).Quasi tots ens arrisquem a que ens jutgin per allò que es queda sense fer.. Els metges no!.. Per què serà?..

Límits.. De Ferran....

Article publicat al setmanari “ELDEMÀ”.              http://copdema.wordpress.com/

Eduard Punset, ens diu que el Desenvolupament Tecnològic, pot posar en les nostres mans un gran poder i que per això és urgent aprendre a gestionar les nostres emocions per a no equivocar-nos… Ens diu que l’Educació Social i Emocional pot reduir la violència i el consum de drogues. Ens diu que pot allunyar-nos de la malaltia i apropar-nos a la salut…(…).

Quan arribem al món, ja tenim la capacitat d’emocionar-nos. El nadó , ja al començament se sent satisfet, o insatisfet.. Els primers anys són fonamentals en educació emocional. Si els primers anys són fonamentals, els anys successius són importants.. El nen ha de poder parlar de les seves emocions. Solament si les coneix podrà controlar-les. Ha de poder parlar de les conseqüències de les seves accions . Solament si les coneix tindrà motius per controlar-se..(…..)..

Dic això, perquè sembla que els mitjans de comunicació, han imposat una idea, que presenten com a solució: “Cal posar límits. Cal posar límits, doncs els nens fan el que volen”. (….).. I dic això, perquè si tothom accepta que hem de ser més durs i prou, no abordarem l’Educació Emocional, de la que ens parla el senyor Punset.. No l’abordarem o l’abordarem malament. L’abordarem malament si, en les nostres interaccions predomina la ràbia i el desànim i figuren poc les altres emocions..(…). L’abordarem malament, si obsessionats per posar límits, limitem massa l’expressió i ens oblidem dels reforços..

Losantos.. De Pabloherasalonso....

Article d’opinió publicat al setmanari  http://eldema.cat

El locutor de la Cope, Federico Jiménes Losantos, va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a pagar 60.000 € per dir que els republicans eren “aliats d’ETA”.. Condemna que ha estat revocada recentment pel Tribunal Suprem. Suposem que l’esmentat tribunal, ha pensat que les paraules no són armes i que un dels pilars de la democràcia és la Llibertat d’Expressió. (…).

Fa pocs dies, determinats professors i determinats estudiants de la Universitat Autònoma van voler boicotejar la xerrada de Rosa Díez. La boicotejaven perquè ella i el seu partit no defensen les aspiracions de Catalunya i les ataquen..(…). El degà de la Facultat on es va celebrar la xerrada, Salvador Cardús, va defensar el dret de la diputada, a expressar-se lliurament….Suposem que el senyor Cardús considera que les paraules no són armes i que un dels pilars de la democràcia és la Llibertat d’Expressió. (..).

Ja hem parlat de la Llibertat d’Expressió!. Fonamental en democràcia!. Fonamental, si volem que les decisions és prenguin no en funció dels que saben “colpejar”, sinó, en funció dels que saben parlar.(…). Ara toca parlar de la Tolerància!. Fonamental en democràcia!. Fonamental, si volem que les decisions es prenguin, no en funció dels que parlen agredint, sense mostrar respecte per l’adversari, sinó, en funció, dels tolerants, dels que parlen sense excloure. (…). Per acabar, cal dir que la Tolerància d’algunes de les persones esmentades, és discutible..

De Zaxl4......

Fa temps, vaig veure la pel·licula “La Classe”.(….). En aquesta pel·lícula, un professor, dirigint-se a una alumna, utilitza la paraula “zorra”. Crec que és aquesta  la paraula!. El professor la utilitza perquè no la considera ofensiva. Però, per l’alumna té altre significat.. I la convivència dins de la classe es trenca!. (…..).

Fa temps vaig llegir les opinions d’un sociòleg sobre les societats multiculturals: “És difícil gestionar una societat multicultural, molt difícil!.. Cal dissenyar estratègies que ens portin a la interculturalitat. Cal dissenyar estratègies integradores. En el nostre intent de formar un tot amb diverses cultures, buscar aspectes comuns, sembla que funciona poc!. Si busquem les diferències, els resultats enpitjoren.. Ara bé, si posem en marxa projectes i impliquem les cultures esmentades, les possibilitats integradores augmenten.” (…).

Fa una estona, he llegit la secció d’opinio, del setmanari “ElDemà”.. En aquesta secció es parla , no de la nostra societat multicultural, sinò del govern multicultural català..

http://eldema.cat/opinio.php

Imatge treta de xtvl

Després de llegir el resultat de l’estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill, sobre les famílies, penso, que les que més fracassen en l’educació dels seus fills, són les que gestionen malament els conflictes. Parlo dels conflictes que sorgeixen entre les expectatives dels pares i la disponibilitat dels fills..(pels estudis, per l’hora de tornar, per la manera de vestir, ………..)… Cal dir que quan els conflictes no es resolen correctament, les interaccions disminueixen i les possibilitats d’educar reforçant, també!. (…..).

Dos o tres dies més tard, vaig veure que el diari digital “LaMalla”, parlava de la sèrie que s’està emetent per les televisions adherides a la Xarxa de Televisions Locals, una sèrie, titulada “Pares, fills i escola “.. Una sèrie que pretén donar eines als pares, per a què interaccionin eficaçment amb els seus fills… Una interacció que ha de comportar enriquiment per les 3 vies més netes: informació, reforç i imitació.. (….).

La sèrie sembla que té una estructura àgil : Uns joves que parlen. Un presentador que presenta el tema. Uns pares que pregunten i un expert que contesta. I per acabar, unes recomanacions..

http://www.xtvl.tv/programes/paresfillsiescola/

Què ens aporten aquests espais? De Loic_hay......

S‘anuncia un producte per aconseguir que la gent el compri…. Es mostra un tema per aconseguir que l’alumnat vulgui comprar-lo, vulgui integrar-lo.. Sovint veiem que els publicistes tenen èxit, doncs, aconsegueixen el que volen.. Sovint també veiem que els ensenyants no tenim èxit , docs, no aconseguim el que volem.. No aconseguim que l’alumnat vulgui anar més enllà i endinsar-se en el tema mostrat…(…….).

Oriol Villar (AVUI, 12/12/09), ens diu, que un anunci es bo si emociona, si activa el cervell emocional del client, si connecta amb els seus records o amb els seus desitjos……. Ens diu també, que abans, la principal via per arribar als potencials compradors, era la televisió, però, que ara, hi ha altres vies: La música, l’esport, el cinema, …..(…….).

A nosaltres, els ensenyants , ens queda preguntar-nos: a)Activar el cervell emocionar dels nostres alumnes, com?.. b)Hem d’abandonar, en part, les vies que han estat fins fa poc, les principals per arribar a la clientela, el llibre i la classe magistral?…. Segur que hi ha altres vies, però, quines són les millors?… Els espais 2.0, potser!

Happy Family.. De Dieyoung...

Podem imaginar-nos perquè certes famílies amb poc recursos, fracassen en la tasca d’educar els seus fills: Potser es passen controlant.. Potser els conflictes són freqüents: Per les respostes, pels estudis, per l’hora de tornar, per la manera de vestir, ………….. Potser el clima familiar és tant dolent que els membres de la família acaben perdent-se el respecte….. Potser el pares, angoixats llencen la tovallola.. I els fills, ja desenganxats, campen al seu aire. Potser!(……).

Ens costa més imaginar-nos perquè les famílies progressistes fracassen, aquestes famílies que no es manifesten contra la llei de l’avortament, ni a favor de la Pena de Mort,…. Ens costa més, imaginar-nos perquè fracassen en la tasca d’educar els seus fills, si el seu nivell de formació és alt… Per què? .. Per què no eduquen bé els seus fills, si es suposa , que sabent el que saben, aconsegueixen un bon clima familiar, un clima sense conflictes… Per què no eduquen, si saben gestionar els conflictes, mantenen bé la convivència i saben com evitar el descontrol total.. Per què?.(….).

Segons l’estudi encarregat per la Fundació Jaume Bofill, (Avui,28/11/09), aquestes famílies, fracassen perquè no estableixen normes i , deixen que els seus fills es moguin sense obligacions.. I perquè estan més preocupades per la seva promoció social i personal, que per l’educació dels seus fills.. Una educació que no solament ha de comportar control, també temps, per interaccionar, reforçar i protegir….

El senyor Capdevila (AVUI, 25/10/09), ens diu que “ Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents”.

Jo crec que aquest senyor té raó, però, per no treure-li complexitat al tema i perquè els pares no acabin fent malbé allò que volen conservar (És a dir, la dependència del fill adolescent) , el mateix que ell diu, ho diria d’aquesta manera: “ Educar deu ser, una cosa semblant a acompanyar el marrec i a acompanyar l’adolescent. Al primer dient-li, ves a jugar que els pares no marxen. I al segon dient-li vine amb nosaltres i després, fas el que vulguis”. O, “Tu fes-ho si vols, però, pensa si et convé”!. (……..).

Resumint, sabem que hem d’espavilar el petit, i sembla que no ens costa. Sabem que hem de frenar les ànsies d’independència del més gran i veiem que el perdem. Veiem que decreix la nostra influència.. La por a ser menys influents , ens inhibeix!.. Algú va dir que no hem de tenir por, i jo dic, que tampoc hem de ser “tontos”..