LEVANTE-EMV, 25/09/08
Els bancs de peixos, “sempre” han existit. Després van venir els banc, on qualsevol persona pot dipositar el seu cul, sense cost i sense compromís de permanència. Ah!, volia deixar-los, els bancs que ara hem de rescatar, i els bancs que no necessiten ser rescatats, però s’han tornat descofiats…. Més tard van aparèixer els bancs de sang i els de semen. (……..). Darrerament ha aparegut un banc nou, un banc de teixits. De moment solament hi ha una “oficina” a Barcelona. (……..). Una mostra de teixit del difunt o de la persona viva, es conserva a -80 graus. S’ha de pagar, d’acord? Pagues, però, cal dir que no és una despesa inútil. La utilitat potser legal, o mèdica. Per exemple, voleu elaborar un estudi sobre les predisposicions patològiques de la família, les mostres conservades poden ajudar molt!. O per exemple, podreu comparar l’ADN de les restes de teixit trobades a les ungles d’una víctima, posem per cas, amb l’ADN del teixit conservat i podreu determinar si ……….. Ja sabeu, que vull dir!.
Quasi la meitat dels terrassencs , utilitza el vehicle particular per desplaçar- se per l’interior de la ciutat. I quasi les tres quartes parts l’utilitzen per viatjar fora de Terrassa. Al davant d’aquesta situació, l’ajuntament farà dues coses:
Parlant del cos, cal dir que cada dia l’intoxiquem o enverinem una mica , i una mica el seu funcionament empitjora. Aquí al costat, a Can Bages, es va trobar uralita. L’ uralita conté amiant. L’amiant és altament tòxic, altament nociu. Dir-lo poc a poc i dues vegades , no és passar-se! (…..). Parlant de la ment (o pensament), cal dir que cada dia ens la intoxiquen una mica , i una mica empitjora el seu funcionament. Els missatge “tòxics” són freqüents. Parlo dels missatges que ens impedeixen establir les relacions causa -efecte adequades. Aquí exposo dos exemples:
La generación de los que ahora tenemos entre 50 y 60 años, nos esforzábamos por salir de la miseria. Nuestros alumnos no trabajan orientados por la meta que nos orientaba a nosotros. Están desorientados!.Esto es lo que manifestaban dos profesores de secundaria, nacidos en Albox. (………..). Delante de esta situación he querido recoger fragmentos de la opinión de dos escritores conocidos, aquí, en Cataluña:
Ho diu Antoni Bassas (El Periodico, 29/08/08). Abans ho han dit desenes de persones que també entenen. I ho dic jo, doncs, jo sé que el “si”, igual que els ansiolítics i les altres drogues , genera addicció. Per tant el pacient ha de descansar. Poc a poc, els períodes sense droga han d’anar augmentant, si volem que es vagi desenganxant. Nota: no cal que es desenganxi del tot!
El soroll perjudica la salut. Considerant això, l’Ajuntament de Barcelona prepara una nova norma, per a limitar-lo. La norma sembla que contemplarà el tema dels vehicles, les obres, els local d’oci i els aires condicionats. La norma, em temo que no contemplarà adequadament, el tema del soroll provocat pels veïns. Parlo d’aquest soroll irregular, que pot aparèixer sense previ avís. Aquest soroll que si té lloc, després de la 23 hores, et genera una gran inseguretat. Aquest soroll que pot arribar impedir-te descansar. Parlo de cops de porta, moure mobles, cridar, …. Com deia, la norma em temo , que no contemplarà adequadament aquest problema, un problema bastant freqüent, als blocs amb un aïllament deficient.
Aqui veiem dos cotxes dissenyats per alumnes de l’IES Pau Vila de Sabadell. 
Hace un siglo, la costa que va de Blanes hasta la frontera francesa, estaba muy mal comunicada, la subsistencia era difícil y la pobreza extrema. Actualmente nos quejamos porque esta costa ha perdido belleza natural..(…..). Eso es lo que podemos decir, ahora, de esta costa , llamada Brava. (….). Y de la mayoría de las costas del Mediterráneo podemos decir lo mismo. De la mayoría, pero no de todas!, de acuerdo?..