Levante-emv,29/10/08
Si volem que els nostres alumnes pensin críticament , siguin capaços de treballar en equip i d’adaptar-se a realitats canviants.. Si volen això, si ens adonem que són aquestes característiques les que demana la nova societat i el nou sistema productiu, hem d’aconseguir que l’ordinador estigui al servei de l’alumne i no a l’inrevés.
El sistema operatiu GNU/Linux ens ajuda en el sentit apuntat, doncs és un sistema molt modificable..
I el programari lliure Moodle , també ens ajuda . Cal ressaltar que afavoreix el treball en col·laboració. Fa pocs dies a Barcelona s’ha celebrat el congrés o trobada sobre programari lliure. Aquesta trobada ha estat organitzada per la Universitat de Barcelona. Si entreu al Camp Virtual (http://campusvirtual.ub.edu/) d’aquesta universitat , dissenyat amb aquest programari, sabreu més coses sobre el programari esmentat.
Després de l’acalorada discussió als Matins de TV3, sobre el destí de l’óssa Hvala, entre Josep Cuní, Pilar Rahola i un ciutadà de la val d’Aran, en la qual es van dir coses grosses : PR: M’estàs dient que la Val d’Aran és una nació! . JC: Per què li negues als altres , el que demanes per tu?. Després d’aquesta discussió, sembla que es va signar un acord de tres punts:
Considerant la xiulada al himne francès abans del partit entre França i Tunícia, el Terrassenc Vicenç Villatoro va dir (Avui, 18/10/08), que és molt preocupant que els immigrants de la segona generació no es sentin del país on viuen. I estic d’acord amb el senyor Villatoro!. (………….). Considerant que la futura llei catalana d’educació consolida la concertada, i no garanteix la gratuïtat i considerant que consegüentment els immigrants es concentraran en la pública i les classes mitges, amb un gran sentiment de pertinença, es concentraran en la concertada. Considerant tot això, m’agradaria saber que diu aquest Terrassenc, que tant sàviament desgrana les realitats.
Fa més d’una setmana llegia en una revista d’educació, un article sobre el nostre Sistema Educatiu. L’autora parlava del baix nivell dels nostres alumnes i comparava el nostre sistema amb el finlandès, que com sabeu és el sistema més trionfador, i feia una llista de causes. Una em va sobtar i per això l’exposo: “La població finlandesa és majoritària ment protestant luterana, religió que permet i fomenta la lliure interpretació de la bíblia. Per tant la religiositat està lligada a lectura i comprensió de la bíblia. Per tant, és lògic que els finlandesos tingui una nivell en comprensió lectora més alt que nosaltres. És lògic, doncs la nostra religió no fomenta la lectura.”. (……). Fa menys d’una setmana llegia al bisetmanari “Asabadell” que a la ciutat s’està fent un mapa de les religions. La catòlica, la protestant i la islàmica són les més visibles. La comunitat protestant no és la més nombrosa però si la més activa. Donada la importància de la religió en la vida i en l’evolució dels pobles, segur que us feu moltes preguntes, segur!.
Moltes persones demanen que es rebaixi l’edat penal fins als 12, perquè puguin ser condemnats els delictes comesos per les persones d’aquesta edat.(…..). Aquesta petició poc freqüent, fa 2 anys ,ara es repeteix amb insistència, doncs, cada vegada hi ha més menors que roben i que després de ser detinguts han de ser posat en llibertat , perquè no se’ls pot imputar cap delicte. Si la llei canvia, això serà possible. Si no es canvia la llei, per raons pedagògiques, cal buscar una manera per a què els pares responguin pels delictes dels seus fills.
Valorem les coses quan no les tenim!. Valorem la salut quan la febre o el dolor no ens deixa sortir a passejar. Valorem l’ordre, quan el desordre no ens deixa treballar. Valorem els diners, quan per tenir-los hem de fer un treball que no ens agrada. Valorem l’amistat quan fa dies que no rebem cap trucada. Hem de valorar l’Eficiència i la Sobrietat ara, quan la crisi, ens fa pensar que d’això ha faltat. D’aquests valors parla el director de la Càtedra Ethos de la URLL, Francesc Torralba (Avui, 26/10/08). Dit això, voldria afegir 2 coses només: 1. En educació moral, cal tenir en compte el que s’ha dit. Els pares i els professors hem de desplegar estratègies al voltant d’aquest principi: “Valorem les coses quan no les tenim”. Hem de desplegar estratègies però no hem ensenyar els valors, ni com els conceptes, ni com els procediments. Important: La repetició d’un valor no afavoreix la seva interiorització!.(….). 2) Com podem aprendre que la Sobrietat val la pena, si sentim contínuament que s’ha d’estimular el consum, per superar la crisi?.
El dijous, 30 d’octubre, El Punt i altres diaris van publicar una notícia que donava la raó als integradors i que per tant modificarà les discussions entre els professors dels instituts: “La segregació perjudica els resultats. Els instituts que col·loquen en un aula els bons i en una altra aula els justets, s’equivoquen.”.. 
La llei ens agrada perquè els centres tindran més autonomia per adaptar-se a l’alumnat i per gastar, (….), ens agrada perquè potencia les direccions , que tindran més “força” per posar límits a l’autonomia dels altres. (ironia). (……), ens agrada perquè potencia l’avaluació de tot i de tots.
Extracte d’una “sentència”, mai publicada:
Abans l’alumne, treballava per al professor i posava les seves vivències més íntimes en un diari que tancava amb clau.. Sabia que el professor l’havia d’avaluar, però, no sabia que els altres podien i havien d’avaluar-lo.. Per no tenir present aquesta avaluació, les seves possibilitats de millora disminuïen. La seva tendència a l’esforç estava menys reforçada. Parlo de “l’esforç més constructivista”. De l’esforç orientat cap un projecte vital propi. No parlo de l’altra esforç, de l’esforç que pretenem que s’orienti cap a l’assoliment dels objectius del currículum. Un Esforç que en lloc d’augmentar, ha disminuït. Ens sembla!.