La Gemma col·labora en aquest bloc.
Autor: Martín Martínez Martínez
SI PROHIBIM..
ATERRASSA, 04/05/09
Després de llegir que la Policia Nacionals estava investigant dos locals de Terrassa , vaig parlar amb una psicòloga sobre la prohibició i la regulació. Ella deia que hi ha coses que no s’han de prohibir.. ( “Les coses que aporten beneficis, ja siguin diners , ja sigui plaer, no s’han de prohibir). Les drogues produeixen plaer al consumidor i diners al venedor. De la prostitució podem dir el mateix.
Si prohibim aquestes activitats, es submergeixen i ja lluny de les mirades, certes persones s’organitzen amb la vista posada en els guanys . Són sempre els àmbits submergits els que acullen més delinqüents i propicien més delictes.).(……..).
El pares i els professors sovint, també prohibim coses, que considerant els riscos apuntats, no hauríem de prohibir: No parlis amb aquelles persones!. No em parlis mai d’aquest tema!.. En aquest lloc no jugueu!. , per exemple. (…..). D’aquesta manera generem activitats amagades o submergides: Parlarà quan tu no el vegis o la vegis.. Parlarà del tema prohibit amb altres persones. Jugarà quan tu no hi estiguis..( …..).
La solució, quasi sempre la tolerància, millor que la regulació!. ……Quasi sempre , la regulació, millor que la prohibició!.
ESPURNA O LLEVAT
EL PUNT, 29/04/09..
La Vanguardia, 2/05/09
Fa pocs anys, El Departament d’Educació, li va fer a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, el següent encàrrec: “Necessitem un espai en línia, on els educadors es puguin moure. Un espai on els educadors puguin interaccionar i intercanviar experiències”. (…..). Aquest espai va ser creat i batejat . Ara li diuen Espurna. Espai Espurna o Projecte Espurna..(……).
El dia 25 d’abril, molt dels que ens movem dins d’aquest espai virtual, ens vam veure en un espai real: El rectorat de la UAB..(…..).
En aquesta trobada vam poder constatar tres coses:
a)La cooperació i el treball en línia és el futur..
b) En aquest projecte tots som importants, des dels gestors del “restaurant” fins als “cuiners”.. La implicació i el treball en equip és fonamental(….).
c) Entre les experts que van parlar abundaven les referències al món de l’alimentació /educació.. Recordo especialment una expressió: “Ja siguis massa, ja siguis llevat, el que compte realment és la fermentació.. La innovació!”..
MOTOR, XASSIS I RODES
Els de Quart A, de l’ IES Pau Vila estem estudiant els cotxes: Motors, Rodes, ….
Aquest cotxe l’ha dibuixat la Susana.. Si no t’agrada ho dius, val?
PROFECIES
ELPUNT, 14/04/09
Hi ha fets, falsos o no, que si els anuncies, pots acabar desencadenant-los.. Ho deia el sociòleg Robert Merton…. Per exemple, si publiques, que un banc està en crisi, pots desencadenar el seu enfonsament.. (…..).
El que crec que no deia Merton, és que hi ha fets, que si els anuncies, pots acabar activant mecanismes contra el fet anunciat.. Per exemple, si a una adolescent li dius que acabarà pesant 80 Kg , pots desencadenar el contrari.. (….).
En el primer cas, es tracta de profecies que s’autocompleixen.. I en el segons cas, es tracta de “vacunes verbals”, que activen mecanismes contraris a l’anunci.. La Novel·la de Carles Casajuana, titulada “L’ Últim Home que Parlava Català”, encara no sabem si pertany al primer grup o al segon…
MÉS LÍMITS, MENYS LÍMITS
2oMinutos, 15/04/09
Quan l’aula és molt petita, sobren límits i falta espai, i hem de suportar una certa tensió..
Quan l’aula és molt gran, falten límits, i hem suportar un cert desordre..
J.A. Marina, filòsof, ens diu que és més fàcil educar en una societat petita.(….). Ens diu també que és més fàcil educar en una societat autoritària…
*En una societat petita, en un poble petit, per exemple, tots es coneixen i tots eduquen. Els referents estan clars..Sovint sobren límits..
*En una societat autoritària, també hi ha límits, doncs no falten “Autoritats”..
Visquem en una societat gran i en una societat democràtica, per tant no és fàcil educar..(…..). Podem intentar-lo recuperant algunes coses de la societat petita i algunes coses de la societat autoritària. Però, ¿Què?.. No podem quedar-nos sense Internet.. No podem tornar a les amenaces contínues i als càstigs…
Cal afegir que en les societats petites i en les societats autoritàries, petites o grans, sempre hi ha una certa tensió i un cert desig d’abandonar el lloc, i perdre de vista totes aquelles persones que et controlen i deixen sense protagonisme.
Dit això, sense renunciar a posar límits, ens queda preguntar-nos: Una certa tensió, o un cert desordre? (…..). Les relacions jeràrquiques, pròpies de les societats autoritàries, o les relacions transversals i cooperatives pròpies de les societats democràtiques?..(……). Ens podem preguntar tot això, però, no podem renunciar a posar límits!. Ens hem de preguntar tot això!.
CADENA PERPÈTUA I PENA DE MORT!
Article publicat al diari “Levante-emv“..
La violència ens preocupa. La violència gratuïta ens repugna.. Els casos, com el de la jove sevillana, Marta del Castillo, ens repugnen i ens mobilitzen.. Quan aquesta violència té lloc, moltes persones es manifesten demanant l’enduriment de les penes: cadena perpètua, i pena de mort..(….).
Fa poques setmanes el pare de la jove esmentada, es va reunir amb el president del govern , i li va plantejar una petició similar…..(……) El president del govern va contestar que la Constitució no contempla ni la cadena perpètua, ni la pena de mort..
Dit això, Nosaltres afegim que estem totalment en contra d’aquesta violència i també en contra de la pena de mort i molt a favor de la reducció de les penes, per bona conducta… (……..)..
-
Estem en contra de la pena de mort, perquè amb la mort, amaguem el possible error judicial .. Estem també en contra de la perna de mort, perquè allà on es contempla , l’assassí a partir d’un determinat moment, perduda l’esperança, és més destructiu..(…..).
- Estem en contra de la cadena perpètua i a favor de la reducció de les penes per bon comportament, perquè creiem que cal considerar sempre que el reclús, ha de tenir esperances….Doncs de l’esperança poden derivar-se, millors comportaments i més possibilitats de reinserció..(…).
Per raons similars, molts educadors defensem l’adaptació de les exigències a l’ESO i l’èxit de quasi tots els estudiants d’aquesta etapa obligatòria..(…….). . Si l’eliminació dels beneficis penitenciaris aniria en contra de la governabilitat de les presons, per les mateixes raons, la reducció de les adaptacions podria tenir un efecte similar als instituts..
LES TENDÈNCIES NATURALS: BUSCAR EL PLAER I DOMINAR
Ara que es parla tant de Darwin, de l’evolució de les espècies, de la selecció natural, de la supervivència del més fort.. (……).. Ara que es parla de tot això, vull recordar que Hegel deia, que educar no és afavorir les tendències naturals (Passar-lo bé i dominar si es pot, …..).. (…..). Vull recordar també el que diu Eudald Carbonell (Avui, 8/02/09) : La nostra espècie desplaçarà la selecció natural, deixarà d’estar sotmesa a les lleis de la natura, per exemple la llei del més fort.. La ciència ho farà possible!…(…….).
Reflexionant sobre les aportacions de Hegel i Eudald Carbonell, em pregunto:
a. Quina pedagogia concorda amb allò que ens aconsella Hegel i amb allò que ens prediu Eudald Carbonell? Una pedagogia lúdica, una pedagogia que no posi traves a les tendències naturals dels nostres alumnes, una pedagogia que potenciï la espontaneïtat i la participació sense límits o, una pedagogia que posi límits.. Que posi límits des d’una asimetria clara , des d’un predomini del professor?.(…)..
b. Les paraules del senyor Carbonell ens permeten pensar que evolucionarem cap la supressió de les classes socials i cap la supressió de les confrontacions..
LA CLASSE. L’EVOLUCIÓ.
http://www.infofilosofia.info/ AVUI, 25/02/09
La pel·lícula “La Classe”, basada en una novel·la de François Bégaudeau, sembla un documental, però, no ho és: “Els actors són actors”. (……). Aquesta pel·lícula ens mostra una classe , d’un institut d’un barri perifèric de París.(….)
L‘Institut que veiem s’apropa bastant a alguns dels nostres instituts.. La pel·lícula, que ens fa pensar que no ens falten motius per perdre les ganes d’ensenyar, podria ser el punt de partida d’un debat sobre els següents temes:
a. Amb els sabers que proporcionem, els nostres alumnes es mouran més bé pel seu món?.. O més bé, els sabers que proporcionem serveixen per a caminar pel nostre món?..(…).
b. Una pedagogia lúdica, una pedagogia que no posi traves a les tendències naturals dels nostres alumnes, una pedagogia que potenciï la espontaneïtat i la participació sense límits o, una pedagogia que posi límits.. Que posi límits des d’una asimetria clara, des d’un predomini del professor . Que posi límits fins i tot a la participació dels alumnes en el disseny dels processos..
c. La diversitat cultural fa difícil la mirada comuna?.. Les cultures s’apropen buscant punts en comú o parlant d’una altra cosa?..
Dit això, afegeixo el següent: “Ara que es parla tant de Darwin, de l’evolució de les espècies, de la selecció natural, de la supervivència del més fort.. (……).. Ara que es parla de tot això, vull recordar que Hegel deia, que educar no és afavorir les tendències naturals (Passar-lo bé, dominar si es pot, …..).. (…..). Vull recordar també el que diu Eudald Carbonell (Avui, 8/02/09) : La nostra espècie desplaçarà la selecció natural, deixarà d’estar sotmesa, a les lleis de la natura, per exemple, la llei del més fort.. (…….).
Reflexionant sobre les aportacions de Hegel i Eudald Carbonell, em pregunto: “Quina pedagogia concorda o s’avé més bé amb les seves aportacions? I quin sistema econòmic ens espera?
SEMPERE: MEJOR CON MENOS!
Levante-EMV
El sociòleg Joaquim Sempere, acaba de publicar un llibre, “Mejor con menos”, on diu algunes coses que fan pensar:
a) Hem de reduir el consum. Hem de consumir menys energia i menys de tot….Ara estem pensant en el cotxe: Si l’uses poc, en lloc de comprar-lo, serà millor llogar-lo!..
b) Diu no al petroli i a l’energia nuclear………….. Al petroli perquè s’esgota i a l’energia nuclear, pels residus.. Defensa l’energia eòlica i la solar…..
c) Diu també que anem cap l’escassetat, que serà necessària l’austeritat.. Una austeritat que si no es comparteix fracturarà les societats, generarà conflictes i augmentarà la inseguretat.. Al davant d’aquest panorama, podem veure el socialisme com una solució, doncs l’austeritat compartida és més acceptada..(………….).
Després de mastegar les aportacions d’aquest sociòleg, reflexionem sobre la vida a occident, sobre la manera de ser occidental, que la tenim resumida en aquest “clàssic”: “Tres coses té la vida: Salut, diners i amor..” Es podria dir que són les tres coses que valen la pena, els tres valors que ens guien. Els tres motius que ens impulsen a fer.. Els tres motors que ens mouen!.. (……). Cal dir que els diners no ens fan pensar en l’escassetat, ens fan pensar en l’abundància, en el consum desmesurat, en l acumulació de riquesa, …. (…….).
Després de reflexionar sobre la vida occidental i sobre els valors que la guien (salut, diners i amor), pensem que aquest valors no ens serveixen per viure en la societat que ens dibuixa el senyor Sempere… Pensem això i ens preguntem: ¿Els canvis apuntats es podran implantar més fàcilment en la societat islàmica?……………Si escolteu les opinions del sacerdot i filòsof Octavi Fullat entendreu la pregunta..