Fa algunes setmanes, l’ expresident de Catalunya Jordi Pujol, durant un col•loqui , al Palau Robert de Barcelona, deia , entre altres coses, que els catalans s’han de preocupar principalment per la integració dels immigrants i no tant per la independència . Primer, la integració i consegüentment la defensa de la nostra identitat, insistia!.. (………).
Nosaltres pensem que Pujol no defensa obertament l’actual Llei d’Educació de Catalunya que s’està debatent, perquè no integra. Més bé, consagra la divisió: Les classes molt baixes i la immigració a la pública i ……………..
Ara veureu perquè diem això!.
a)El nostre govern “progressista” posa cada vegada més diners en mans privades, en mans dels empresaris de les escoles concertades, perquè aquestes siguin totalment gratuïtes, i els pares puguin fer ús del seu “dret a triar escola”, sense haver de pagar. Per exemple, abans les concertades no rebien cap quantitat per l’etapa infantil, ara si.. .(……). Llegiu l’article 31.6, el poso com exemple: “L’administració educativa aportarà recursos addicionals als centres privats concertats, en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona”. (………).Es veu clarament la voluntat del nostre govern de defensar el dret dels pares a triar escola. Sense tenir en compte, que hi ha valors, que no es privatitzen, els valors de la solidaritat i la integració. (…………..).Valors que haurien de presidir la gestió dels serveis bàsics :educació i sanitat.. (………). Llegint l’article anterior , podem preveure que en determinats barris, la privada creixerà i decreixerà la pública, convertint-se en residual.
b)El nostre govern “progressista”, intenta garantir la gratuïtat de les escoles privades concertades situades als barris pobres. Penseu en l’article exposat anteriorment.. La patronal podrà créixer!, eludint, sempre que sigui possible, els valors de la solidaritat i la integració, perquè, no valen la pena, no aporten beneficis!. O sí? (…………). El nostre govern intenta garantir la gratuïtat, però, deixa una porta oberta, perquè, la concertada pugui ser una mica selectiva, allà on cal que ho sigui, en benefici, de la nostra població autòctona allunyada de la marginalitat. Llegiu aquest article!, 33.2. “Les activitats extraescolars i complementàries, així com els serveis escolars, han de ser de participació voluntària, si són de pagament.” (…….).

Qui anirà a la pública, si aquesta, vol ser solidària i integradora? Els que no poden pagar les activitats esmentades anteriorment….

Extracte d’una “sentència”, mai publicada:
Quan una persona té l’ànim alterat té més possibilitats de equivocar-se. Aquest fet no és infreqüent en el cas del docent, que es troba sol, al davant d’un grup d’alumnes, sovint nombrós.
Per aquest motiu i considerant la necessitat d’ordre i treball, els poders públics li proporcionaran al docent esmentat una protecció adequada..
Tots els alumnes que provoquin generant desatenció, burles i desordre, seran objecte de mesures especials. Aquestes mesures se li aplicaran a l’alumne, respectant, sempre que sigui possible , el seu dret a l’educació. I la sentència afegeix: “Quan el grup classe arribi a una situació de desconsideració excessiva, cap al professor, els alumnes no podran ser “escoltats” , ni pel tutor, ni per cap membre de l’equip docent, que atengui l’esmentat grup”..Són molt els motius que justifiquen aquesta ultima indicació o “prohibició”..
Dit això ,una vegada que s’hagi recuperat la calma, convé que les causes siguin identificades i degudament analitzades.

El meu company i amic Martin M. ha escrit un article molt interessant sobre el principi de curs (veure el seu bloc). Amb el pretext de parlar d’allò tan trillat i que es motiu de conversa pel passadissos i el cafè com les vacances i l’inci del nou curs, ens deixa anar, com el que no vol, un parell de comentaris perquè anem pensant, alhora de que ens va dient, entre línies, que és el que pensa al respecte.
En realitat pensava escriure d’un altre tema, però m’ha agafat a contracorrent i corrent. Bé, en tot cas aprofito per provar a veure si això del bloc funciona.

Cada cop més les relacions transversals ocupen el lloc que abans ocupaven les relacions jeràrquiques.. D’això és deriva la necessitat d’una habilitat social no massa valorada anteriorment: “L’habilitat de treballar en equip”. D’això també es deriva la necessitat de que les relacions bàsicament estiguin basades en la confiança.