ATERRASSA, 11/07/08

Fa pocs dies, parlava amb una psicòloga d’un institut de Terrassa. Aquesta psicòloga sostenia que eren millor les expressions positives (Ara ets capaç d’escoltar, per exemple) , perquè reforcen , augmenten l’autoestima i afavoreixen el desenvolupament moral (Els valors). (………………..) .
Vam parlar extensament sobre com educar. Vam coincidir en dos punts: Sovint hem de ser positius, i ocasionalment negatius o castigadors. Aproximadament vam dir això:

a. En les nostres interaccions diàries, hem d’intentar veure la part positiva de les persones. Sovint més que castigar, el que hem de fer, és reforçar i per tant som positius (Ara sovint, parles en veu baixa, molt bé!. Per exemple. ………..)..

b. Els pares i els professors, no sempre posem límits i ho hem de fer, i llavors el llenguatge convé que es torni negatiu: No hem de cridar!….No podem arribar després de les 9!….. . I per últim, ocasionalment hem de veure les coses negatives i és quan castiguem: No has respectat tal norma, per tant, …………

Resumint: Hem de ser negatius, quan establim límits i quan castiguem.. I que la modernitat no ens confongui!.. Reconec que les meves expressions estaven impregnades pel contingut d’un llibre del terrassenc Salvador Cardús: BEN EDUCATS.