AVUI, 14/06/08… ATERRASSA, 20/06/08
Ha plogut i l’aigua s’ha filtrat i ha omplert els aqüífers i els nostres pantans tenen aigua, i ja no tenim por, per ara, de quedar-nos sense.. .. De totes maneres, considerant que períodes de sequera com el que hem patit, poden repetir-se i que fins i tot aquests poden ser més llargs i més freqüents, és normal que la gent parli sovint de l’aigua.. Al litoral , les dessaladores , es veuen com una solució. Aquí a Terrassa, no es parla de les dessaladores, es parla de les mines..Doncs aquí sempre n’hi ha hagut . La primera mina, de la que es tenen dades, és de l’època medieval! Fa poc s’ha presentat un llibre que parla d’elles, de les mines ( “Les Mines d’Aigua de Terrassa”).. Si considerem, en primer lloc, que l’aigua és vida i si considerem , a continuació, que un poble per a avançar cal que conegui el seu passat, ja tenim dos motius per fullejar aquest llibre!!.. Ja tenim dos motius perquè els estudiants coneguin les mines!….. Les mines de Terrassa….