TRIBUNA CATALANA (Diari Digital)
Fa algunes setmanes un periodista, que al començament de la seva carrera professional va passar per Ràdio Terrassa i el nom del qual em fa pensar en una població catalana, a la pregunta “Cap a on va Catalunya?” va contestar d’aquesta manera :
- Catalunya anirà allà on els catalans vulguin que hi vagi. Tots els catalans!.
- Catalunya necessita un projecte. Si parlem de projecte, hem de parlar d’unitat, d’implicació, ….
- Catalunya necessita, en el marc d’aquest projecte, propostes viables..
- I tancant les 3 respostes anteriors, agafant una mica de cada una d’elles deia: Catalunya necessita propostes, que permetin la implicació de tots els catalans.. Propostes viables!..
Fa pocs dies, un altre periodista , escrivia (pensant crec jo, igual que el periodista anterior, en la proposta d’Ibarretxe i en la de Carod).. Escrivia aproximadament això : “La visió simplista de bons i dolents, d’unes nacions perifèriques avançades sotmeses a un poder central decimonònic, incapaç de deixar de ser autoritari , no ha afavorit mai l’avenç de les propostes catalanes i basques”.. (………….). Aquest periodista ens diu que l’ esmentada visió simplista (bons i dolents) ens perjudica…Jo crec, que ens diu que no hem d’Anar Sobrats! . Que no hem d’anar de sobrats.. Ens diu també, que les propostes han de ser viables… Que si ens divideixen , no són viables!