El dissabte, 26 de Setembre, vaig veure un gos que baixava corrent pel carrer de Numància de Barcelona, semblava que fugia i vaig sentir a un home que cridava.. El gos finalment es va detenir al final d’aquest carrer.(….). El gos es va detenir i va deixar-se agafar pel seu propietari.. Aquest estava molt enfadat i l’animal va rebre molts crits i algun cop. Jo que presenciava l’escena vaig pensar: “S’ha detingut i rep un càstig”. Voldrà detenir-se la propera vegada?..(….).
Jo crec que nosaltres actuem, algunes vegades, com el senyor aquest del gos: Volem que el nostre fill ens digui la veritat i quan ho fa el sermonegem. Volem que el nostre fill sigui generós i ens ajudi i quan ho fa, no li agraïm , sinó que, ens enfadem una mica perquè no ha fet tot el que s’esperava d’ell… Volem que el nostre fill ja adolescent, ens acompanyi alguna vegada al cinema, al restaurant o simplement a passejar i quan ho fa ens dediquem a alliçonar-lo, a corregir-lo.