Ara que es parla tant de Darwin, de l’evolució de les espècies, de la selecció natural, de la supervivència del més fort.. (……).. Ara que es parla de tot això, vull recordar que Hegel deia, que educar no és afavorir les tendències naturals (Passar-lo bé i dominar si es pot, …..).. (…..). Vull recordar també el que diu Eudald Carbonell (Avui, 8/02/09) : La nostra espècie desplaçarà la selecció natural, deixarà d’estar sotmesa a les lleis de la natura, per exemple la llei del més fort.. La ciència ho farà possible!…(…….).

Reflexionant sobre les aportacions de Hegel i Eudald Carbonell, em pregunto:

a. Quina pedagogia concorda amb allò que ens aconsella Hegel i amb allò que ens prediu Eudald Carbonell? Una pedagogia lúdica, una pedagogia que no posi traves a les tendències naturals dels nostres alumnes, una pedagogia que potenciï la espontaneïtat i la participació sense límits o, una pedagogia que posi límits.. Que posi límits des d’una asimetria clara , des d’un predomini del professor?.(…)..

b. Les paraules del senyor Carbonell ens permeten pensar que evolucionarem cap la supressió de les classes socials i cap la supressió de les confrontacions..