Sur,25/11/08. Portalmanzora, 26/11/08
Hace pocos días, en un centro de salud de Málaga, un médico fue agredido.. Los profesionales de la salud sufren frecuentemente agresiones verbales y físicas… En Málaga, en Almería y en el resto de Andalucía.. Hace 2 años, viendo que el problema era grave, la Junta de Andalucía y el Tribunal Superior de Justicia acordaron endurecer las penas para los agresores.
Desde entonces, la justicia considera como “atentado a un funcionario público”, les agresiones al personal médico.. Lo cual implica que lo que antes era una simple falta, ahora es un delito , y que lo que antes quedaba en nada, ahora te puede conducir a la prisión..
Escribo esto, porque, también hace pocas semanas, en Barcelona, un inspector de educación fue amenazado por un padre, y una profesora de secundaria fue agredida por una madre.. Si aquí, como en Andalucía, las agresiones a un funcionario público, pueden ser calificadas como un delito, este padre y esta madre pueden acabar en la cárcel!..
Aterrassa,28/11/08
El Consorci per a la Normalització Lingüística de la ciutat de Sabadell, amb la col·laboració de l’Ajuntament, treballa per la llengua , la solidaritat i la integració, gestionant la formació de parelles lingüístiques… Al voltant de 400 persones s’han apuntat!.. (…….).
Valoramos las cosas cuando no las tenemos!. Valoramos la salud cuando la fiebre o el dolor, no nos deja salir a pasear. Valoramos el orden, cuando el desorden no nos deja trabajar. Valoramos el dinero, cuando por no tenerlo hemos de hacer un trabajo que no nos agrada. Valoramos la amistad cuando hace días que no recibimos ninguna llamada.
El dia 26 d’octubre, l’ Avui va publicar una carta d’un valencià anomenat Sergi, en la qual , l’autor, referint-se a la marxa cívica del 8 d’octubre a València i a l’exhibició de banderes independentistes catalanes i de símbols ultradretans espanyolistes, es manifesta d’aquesta manera: “Molts valencians estem farts de veure com molts nacionalistes catalans o espanyols perjudiquen la nostre afirmació , tractant-nos com una colònia dels seus respectius imperis”.. (………) Els especialistes en psicologia evolutiva i els psicòlegs socials entenen les manifestacions del Sergi.
Si volem que els nostres alumnes pensin críticament , siguin capaços de treballar en equip i d’adaptar-se a realitats canviants.. Si volen això, si ens adonem que són aquestes característiques les que demana la nova societat i el nou sistema productiu, hem d’aconseguir que l’ordinador estigui al servei de l’alumne i no a l’inrevés.
Després de l’acalorada discussió als Matins de TV3, sobre el destí de l’óssa Hvala, entre Josep Cuní, Pilar Rahola i un ciutadà de la val d’Aran, en la qual es van dir coses grosses : PR: M’estàs dient que la Val d’Aran és una nació! . JC: Per què li negues als altres , el que demanes per tu?. Després d’aquesta discussió, sembla que es va signar un acord de tres punts:
Considerant la xiulada al himne francès abans del partit entre França i Tunícia, el Terrassenc Vicenç Villatoro va dir (Avui, 18/10/08), que és molt preocupant que els immigrants de la segona generació no es sentin del país on viuen. I estic d’acord amb el senyor Villatoro!. (………….). Considerant que la futura llei catalana d’educació consolida la concertada, i no garanteix la gratuïtat i considerant que consegüentment els immigrants es concentraran en la pública i les classes mitges, amb un gran sentiment de pertinença, es concentraran en la concertada. Considerant tot això, m’agradaria saber que diu aquest Terrassenc, que tant sàviament desgrana les realitats.
Fa més d’una setmana llegia en una revista d’educació, un article sobre el nostre Sistema Educatiu. L’autora parlava del baix nivell dels nostres alumnes i comparava el nostre sistema amb el finlandès, que com sabeu és el sistema més trionfador, i feia una llista de causes. Una em va sobtar i per això l’exposo: “La població finlandesa és majoritària ment protestant luterana, religió que permet i fomenta la lliure interpretació de la bíblia. Per tant la religiositat està lligada a lectura i comprensió de la bíblia. Per tant, és lògic que els finlandesos tingui una nivell en comprensió lectora més alt que nosaltres. És lògic, doncs la nostra religió no fomenta la lectura.”. (……). Fa menys d’una setmana llegia al bisetmanari “Asabadell” que a la ciutat s’està fent un mapa de les religions. La catòlica, la protestant i la islàmica són les més visibles. La comunitat protestant no és la més nombrosa però si la més activa. Donada la importància de la religió en la vida i en l’evolució dels pobles, segur que us feu moltes preguntes, segur!.