LEVANTE-EMV, 25/09/08
Els bancs de peixos, “sempre” han existit. Després van venir els banc, on qualsevol persona pot dipositar el seu cul, sense cost i sense compromís de permanència. Ah!, volia deixar-los, els bancs que ara hem de rescatar, i els bancs que no necessiten ser rescatats, però s’han tornat descofiats…. Més tard van aparèixer els bancs de sang i els de semen. (……..). Darrerament ha aparegut un banc nou, un banc de teixits. De moment solament hi ha una “oficina” a Barcelona. (……..). Una mostra de teixit del difunt o de la persona viva, es conserva a -80 graus. S’ha de pagar, d’acord? Pagues, però, cal dir que no és una despesa inútil. La utilitat potser legal, o mèdica. Per exemple, voleu elaborar un estudi sobre les predisposicions patològiques de la família, les mostres conservades poden ajudar molt!. O per exemple, podreu comparar l’ADN de les restes de teixit trobades a les ungles d’una víctima, posem per cas, amb l’ADN del teixit conservat i podreu determinar si ……….. Ja sabeu, que vull dir!.
Quasi la meitat dels terrassencs , utilitza el vehicle particular per desplaçar- se per l’interior de la ciutat. I quasi les tres quartes parts l’utilitzen per viatjar fora de Terrassa. Al davant d’aquesta situació, l’ajuntament farà dues coses: