ELPUNT,28/09/08

 Ho diu Antoni Bassas (El Periodico, 29/08/08). Abans ho han dit desenes de persones que també entenen. I ho dic jo, doncs, jo sé que el “si”, igual que els ansiolítics i les altres drogues , genera addicció. Per tant el pacient ha de descansar. Poc a poc, els períodes sense droga han d’anar augmentant, si volem que es vagi desenganxant. Nota: no cal que es desenganxi del tot!

El que diuen altres persones, sense negar la importància de la afirmació anterior, és el següent:

1)Considerant que les males renúncies frustren de mala manera, quan diem que no , ens convé considerar si la negativa és bona i necessària. Si el teu fill ha quedat amb uns amics per anar a trobar-se amb unes amigues, no li diguis que no, ostres! Aquesta negativa no és bona, ni necessària!.

2)Considerant que raonant s’aprèn a raonar, i considerant que la capacitat de raonament està relacionada directament amb la maduresa, certes negatives, cal proporciona-les acompanyades d’una mica de raonament.(…….). Digues perquè dius que no. No costa res!