AVUI, 14/06/08…    ATERRASSA, 20/06/08

Ha plogut  i l’aigua s’ha filtrat i ha omplert els aqüífers  i els nostres pantans tenen aigua,  i ja no tenim por, per ara, de quedar-nos sense.. .. De totes maneres, considerant  que   períodes de sequera  com el que hem patit, poden repetir-se  i que fins i tot aquests poden ser més llargs i més freqüents, és normal  que la gent  parli  sovint de l’aigua..    Al litoral , les dessaladores , es veuen com una solució. Aquí a Terrassa, no es parla de les dessaladores, es parla de les mines..Doncs aquí sempre n’hi ha hagut . La primera mina, de la que es tenen dades, és de l’època medieval!  Fa poc s’ha presentat un llibre que parla d’elles, de les mines ( “Les Mines d’Aigua de Terrassa”)..  Si considerem, en primer lloc, que l’aigua és vida  i si considerem , a continuació,  que un poble per a avançar cal que conegui el seu passat,  ja tenim  dos motius per fullejar aquest llibre!!..  Ja tenim  dos motius perquè els estudiants coneguin les mines!….. Les mines de Terrassa….