EL DEMÀ,  16/04/07

En un ambient on l’exaltació de la nota és una constant, la pèrdua de l’esperança ens desmontaria a tots. A tots ens deixaria sense objectiu i sense motius..

Quins motius li queden a la persona que ha perdut l’esperança. A la persona que no arriba mai al nivell requerit..

Quan això passa, tenim persones desmotivades.. I dient-lo d’una altra manera: Tenim persones que han d’optar cada dia entre semblar “tontas” o “gamberras”..

“Los tontos no venden. Los gamberros venden más.” I el prestigi dels “gamberros” creix en les dictadures. Pregunteu!.. En la dictadura de Franco, protestar i anar a la presó era un mèrit.

Considerant les conseqüències possibles de l’exclusió, hem ens de fer una pregunta:

Què és més urgent?

a) Que els que manen (polítics, professors, …) aprenguin a no excloure..

b) Que els ciutadans (alumnes i no alumnes) aprenguin a tolerar la frustració, la falta d’esperances, l’exclusió….