Arxiu d'etiquetes: Món jurídic

Concepte de propietat

El terme propietat prové del vocable llatí “propietas“, derivat, al seu torn de propierum, és a dir, “allò que pertany a una persona o és pròpia d’ella, locució que ve de l’arrel prope.

En les etapes inicials de la història jurídica romana, els romans van mancar de la paraula adequada per expressar la idea abstracta del dret de propietat. Durant l’època de Ciceró es va utilitzar el vocable “mancipium” a fi de designar la propietat romana i, posteriorment, els termes: “dominium”, “dominium legitimum” i “propietas“,

A Roma, la propietat quiritària era denominada, “dominium exiure quiritium“. Aquesta era sancionada pel dret civil en cometre algún sancionada pel dret civil, requerint-se per ser propietari:
-Que es tractés d’una cosa mancipi.
-Que el propietari fos ciutadà romà.

El concepte de propietat s’ha desenvolupat gradualment des de l’època arcaica amb característiques diverses que han portat a diferents concepcions.
En un principi, va ser un concepte de pater familias, en interès del grup familiar. Al capdavant del pater familias estaven subjectes persones (alieni iuris: lliures o esclaus) i coses sobre la seva potestat.
És llavors, des de les XII Taules que es va començar a distingir el poder del Pater sobre les persones lliures, dona in manu i fills de família d’una banda i per altra banda, la propietat autònoma sobre esclaus i coses. Va ser aquesta última la que es va considerar Propietat en temps històrics.
Per a l’era republicana, el concepte de propietat era un concepte individual. Era el poder que tenia el pater familias sobre el patrimoni. En el moment de la seva mort, qui estava immediatament en la seva potestat, succeiria com a hereu necessari (herentiae necessarii).
Però, en una època indeterminada es portà a terme una evolució en el règim de la propietat. En aquesta època, la tradició del lliurament de la cosa de mans del propietari a un tercer, no importava; doncs, el nou propietari sols rebia la possessió de la cosa.

A tots aquests avantatges que rebia el propietari, també s’hi podien diferenciar algunes restriccions per posar ordre al interès públic i no crear conflictes entre ciutadans romans.

–>Estava prohibit enterrar, incinerar, o inhumar en socs que es troben dins de la ciutat.

–>Estava prohibit demolir sense permís oficial els edificis urbans.

–>Estava prohibit dur a terme expropiacions forçoses per facilitar les obres públiques

Entrega d'una petita propietat romana
Entrega d’una petita propietat romana

La propietat per als romans indicava la facultat que correspon a una persona, el propietari d’obtenir directament d’una cosa determinada tota la utilitat jurídica que aquesta és possible de proporcionar. En l’actualitat, el concepte de propietat pot distingir-se entre propietats públiques i privades.

 La noció de propietat fa referència al dret o la facultat de posseir alguna cosa. Per a la llei espanyola, la propietat  és allò que permet al seu titular la lliure disposició més enllà de les limitacions imposades per les normatives vigents.

Propietat pública
Es coneix com a propietat pública al domini de titularitat pública (és a dir, que no pertany a un particular). Els béns de propietat pública són aquells d’ús comunitari, com una plaça, un carrer, una escola estatal o un hospital.
Propietat privada
Anomenem propietat privada aquella casa, cotxe o objecte assignat a alguna persona i que fa la funció d’un poder jurídic complet d’una persona sobre una cosa.
Imatge que representa el concepte de propietat privada actual
Imatge que representa el concepte de propietat privada actual

 

Enquesta sobre llatinismes jurídics

Vaig realitzar aquesta enquesta oberta a tot tipus de  públic per poder establir unes conclusions sobre quin era el coneixement de la població sobre els llatinismes jurídics.

En primer lloc podem veure quina és l’edat majoritària que ha respost. Amb un 28,1% trobem la franja dels 14-18, seguida dels 46-55 amb un 27,4%. El següent grup que predominaria seria entre els 30-45 anys, deixant en penúltima posició el 13,3% dels d’entre 19-29 anys. Per últim situaríem els majors de 55 i més amb un 9.15%. Per tant, la majoria de gent que ha respost  són joves i adults d’entre 45 a 55.

edat

En el segon gràfic, de les 135 persones que van contestar l’enquesta, el 72% sabia que és un llatinisme, mentre que el 15 % no ho sabia. La resta, l’11% no n’estaven segurs. Per tant, puc establir que tres quarts de la població saben què son els llatinismes i n’han sentit a parlar.

llatinisme

Seguidament, vaig preguntar si pensaven que el dret actual provenia del dret romà. Algunes de les persones enquestades van respondre que sí, sense dubtar-ho, però la meitat va optar per posar “no ho sé”. De manera, que, part de la població no sap  que  prové del dret romà ni en què es basa el dret actual.

Llavors, més centradament en el meu tema de recerca, vaig preguntar si sabien que era un llatinisme jurídic. Em va  sobtar que, una part de la població no sapigués que eren ni en conegués algun. El 45% em va respondre que no sabia que era, mentre que el 40% que sí,  el 14,4% no ho sabien. Vaig comprovar que,  només aquella gent que per estudis, per dedicació professional o per cultura els havia après, coneixia el significat. D’altres, pot ser no s’hi van dedicar mai a l’estudi d’humanitats ni  el dret ni tan sols n’havien sentit a parlar. En tot cas, havien pogut tractar amb llatinismes, com carpe diem, tempus fugit, que sense adonar-nos que ho són, es fan servir a la vida diària.

llatinisme-juridic-4

La franja, però, que a l’anterior pregunta em va respondre que sí que ho sabia, el van definir de les següents maneres, totes elles vàlides.

“Un llatinisme jurídic és una paraula o frase que prové de l’antiga Roma i que s’utilitzava i es continua utilitzant en l’àmbit jurídic”

“És un terme en llengua llatina utilitzat per a descriure un aforisme jurídic”

La següent pregunta, era si creien que els llatinismes jurídics eren importants. El 57% de la població va respondre que sí, ja que havien estat utilitzats durant molts anys, i que, sense el mot llatí, costaria voler transmetre exactament la mateixa cosa.

llatinismes-importants

Altre gràfic, molt relacionat amb l’anterior, afirmava que no eren essencials ja que, en no tenir com a precursor el dret romà ens haguessim hagut d’acostumar a altra manera d’ apel·lar els nostres actes i que per tant, també podríem fer-ho ara.

llatinismes-essencials

Després vaig preguntar, si coneixien algun llatinisme jurídic. Només el 10% va respondre que en coneixia molts, però, bona part dels enquestats,  no en coneixia cap. De manera que vaig adonar-me que gairebé només els professionals del sector, els professors de llatí o bé gent molt culta amb molt de bagatge en coneixia com per poder elaborar una llista. I que, entre la gent que es dedicava a altres professions, no els usaven i gairebé tampoc en tenien coneixement.

llatinisme-coneixer

En acabar, vaig preguntar si pensaven que tant els llatinismes jurídics com el dret romà, podien extingir-se i deixar de ser utilitzats. El 54% em va respondre que ho dubtava, ja que s’havien utilitzat durant segles  i  segles. Tot el dret civil actual està fonementat en l’antic dret civil romà, sense oblidar que la utilització de llatinismes en documents jurídics és àmplia. No seria fàcil deslliurar-nos d’aquests per molt que alguns professionals s’iniciessin a no fer-los servir per tal de modernitzar i fer més comprensible la lectura del text jurídic.

ultima

 

Codificació

Pel que fa al procés codificador romà, va ser tardà, costós i actualment rellevant per la intenció romana d’establir un únic material, un únic fonament per explicar tota la teoria jurídica esmentada durant segles per diferents juristes i la intencionalitat de deixar petjada en l’àmbit de la legislació.

Aquí us deixo una presentació sobre què entenem per procés codificador.

Concepte de família romana vs actualitat

És cert que actualment el terme família (en llatí, familia, -ae) ha canviat en gairebé tots els aspectes envers la nostra societat. A l’antiguitat, el mot família descrivia el conjunt de persones que vivien en una casa sota la potestat del pater familias, al qual li devien obediència i submissió. El poder unitari del paterfamilias constava de diverses autoritats: sobre la dona (manus maritalis o potestas maritalis), sobre els fills (potestas o patria potestas), sobre els esclaus (dominica potestas) i sobre els fills d’altres, entregats en venda al paterfamilias (mancipium).

El “patriarca” tenia la potestat de decidir sobre el futur de tots el individus lliures i no lliures de la casa, determinant si aquests acabarien vivint o morint (ius vitae necisque) i podia vendre o intercanviar un dels seus fills a canvi d’una remuneració econòmica.

Era possible formar part d’una família romana mitjançant dos processos:

  • Per naixement: Era la forma més habitual d’entrar en la família. Es feia membre familiar el procreador d’un matrimoni (iustae nuptiae) per individu home de la família ja sigues per pater o filius.

La societat acceptava iustus aquell fill nascut després dels 182 dies de la celebració del matrimoni i abans dels 300 de la seva dissolució. Els fills non iusti, és a dir, els nascuts fora del matrimoni, rebien la denominació de spuri o vulgo concepti.

  • Per parentesc o per acta jurídica: Es basava en una relació jurídica o de sang que generava drets i obligacions hereditàries.

El jurista romà Ulpià (170aC. – 223aC) definia el concepte de família proprio iure dicta com: Iure proprio familiam dicimus plures personas, quae sunt sub unius potestae aut natura iure subiectae. (Per dret propi diem “família” al conjunt de persones que, per naturalesa o per dret, estan sota una mateixa potestat).

Representació d'una família romana.
Representació d’una família romana.

Amb el pas dels segles la terminació família ha anat prenent un altre significat, arribant a especificar-lo com aquell grup de persones que tenen una relació de parentesc o bé d’avinença. Cada membre de la família és únic i digne i cap persona està supeditada a cap altre individu -tret dels menors de 18 anys que fins a assolir la majoria d’edat estan supervisats pels pares-.

Les dones en la majoria dels països occidentals obtenen el mateix valor que els homes, encara que, malauradament, en d’altres no s’ha assolit la mateixa igualtat, arribant a existir una subordinació de les mares en vers els pares, marits i, en absència d’aquests, els fills.

Altra dissemblança respecte els temps romans és que avui en dia tothom pot tenir fills sense necessitat d’haver contret matrimoni prèviament. Cadascú escull la manera en què vol viure i si vol casar-se o no, ja que la llei no intervé en cap d’aquestes decisions.

Kahoot de llatinismes jurídics

Per tal de fer un treball més dinàmic i omplir-nos de cultura, he fet aquest kahoot per repassar els llatinismes jurídics que tant s’utilitzen en l’actualitat i que hem incorporat al nostre llenguatge. El kahoot és un qüestionari en línia que permet aprendre, repassar continguts, consolidar-los i a la vegada passar-s’ho molt bé a l’aula, és ludificació (o gamificació) dels continguts curriculars. A classe de llatí, fins i tot els fem en llatí i a grec, en grec!

Us animeu a jugar? Vinga!

Kahoot de llatinismes jurídics.

Els alumnes de 4t ESO de Llatí i els de 2n de Batxillerat de Llatí II de l’Institut Premià de Mar, han estat els primers en provar-ho.

Què us ha semblat?

Alumnes de 4 ESO de llatí fent el kahoot.
Alumnes de 4 ESO de llatí fent el kahoot dia 7 de desembre de 2016 a les 12
Alumnes de segon de batxillerat de LLatí II fent el kahoot.
Alumnes de segon de batxillerat de LLatí II fent el kahoot dia 7 de desembre a la 13:30
Els alumnes de primer de batxillerat de Llatí I fent el kahoot de llatinismes jurídics.
Els alumnes de primer de batxillerat de Llatí I fent el kahoot de llatinismes jurídics.
Els alumnes de Llatí I pendents del kahoot!
Els alumnes de Llatí I ben pendents del kahoot!

Entrevista a Irene Sendín, advocada

El dilluns 25 de juliol vaig realitzar una entrevista a Irene Sendín, advocada de família, mercantil i mediadora a In-mediatio.  La finalitat de la xerrada era esbrinar el seu pensament envers els llatinismes jurídics i les expressions.

En primer lloc, vam parlar de la importància d’aquests llatinismes en l’actualitat. Com a resultat de la pregunta, va afirmar que no era necessari utilitzar-los però que, de vegades els utilitzàvem sense saber que eren pròpiament llatinismes. De tal manera que ho fem per pròpia intuïció i tradició.

En segon lloc, li vaig preguntar sobre aquells que pel seu contingut o per la seva forma havien estat més analitzats durant la carrera de Dret i quins altres encara seguien presents quan redactava els documents judicials. La seva resposta va ser que depenent la branca del Dret en què fossis expert, variava considerablement l’ús dels llatinismes. Actualment, els que més utilitza són : Ut supra, a priori, ad hoc i ab intestato Altrament, també va explicar l’ús de la toga: als inicis era blanca i l’any 1694 va passar a ser de color negre. En els nostres dies, tampoc són totes iguals, van variant depenent del càrrec que sigui representat.

En tercer i últim lloc, va argumentar què  pensava del fet que el dret romà era la base del dret actual i persistia la seva vigència. La seva resposta va ser afirmativa, tenia molt a veure un i l’altre,  sobretot en el dret civil actual.

Finalment, donar les gràcies a l’Irene Sendín per la dedicació i l’esforç.

Exceptio veritatis

L’expressió exceptio veritatis vol dir, prova de la veritat.

Aquesta expressió s’utilitza majoritàriament pel Dret penal.

S’utilitza en els delictes contra l’honor d’una persona. Així doncs, aquesta queda lliure sempre i quan la llei ho permeti i si la persona aconsegueix demostrar la veritat de les seves imputacions. En aquell instant la persona ha de demostrar la seva innocència.

Exemples d’aquesta expressió:

– Se li  va atorgar un temps d’exceptio veritatis perquè desmentís les seves imputacions.

 

 

 

Llatinismes en el món jurídic- Wikispaces

En el món del dret trobem molts llatinismes jurídics, i molts cops no sabem el seu significat, ja que tant en el català com en el castellà es poden traduir de diferents maneres, i per això molts cops no sabem ni el perquè s’utilitzen, a què es refereixen, etc. Per això nosaltres hem seguit completant una wikispaces que la va obrir una ex-estudiant de llatí de la nostra tutora, en la wiki podeu trobar molts dels llatinismes que es fan servir en el món jurídic i el que hem fet nosaltres ha estat traduir els conceptes, definir-los i posar algun fragment per tal que es vegi clar el que es vol dir amb aquell llatinisme.