Entrevista a Julia Roll

Fa uns mesos, l’institut va organitzar un intercanvi amb un institut alemany. Jo, Xènia, vaig fer molt bona amistat amb la meva companya d’intercanvi i un dia va sorgir el tema del nostre Treball de Recerca. Ella va  dir que tenia una amiga que havia començat la carrera aquest any i vaig demanar-li com a favor que me la presentés i que li comentés el tema de fer-li una entrevista. La seva amiga Julia va accedir encantada i la meva companya Laura va fer d’intermediari. L’entrevista es va fer a través del Gmail el 27 de novembre i en un temps rècord, les preguntes es van enviar a les 19.42 i les respostes ens varen arribar a les 20.57.

entrev

Julia Roll és una estudiant alemanya de Dret, ens va donar l’oportunitat de concedir-nos aquesta entrevista, ja que volem saber si hi ha gaire diferència entre les lleis en els diferents estats.

Encara està estudiant dret, és el seu primer any en la carrera i actualment està a finals del primer semestre, en la Universitat de Bremen . Va decidir estudiar Dret, perquè ho troba molt interessant i troba que el Dret alemany és la base de la seva democràcia i també perquè el Dret és fonamental en les nostres  vides, ja que ens acompanya en el nostre dia a dia. I en escollir la carrera de Dret es pot tenir més sortides laborals que escollint altra opció.

Les lleis entre diferents estats són semblants ja que amb la fundació de la Unió Europea va implicar també la creació del dret internacional europeu. Ens va fer entendre que es van dissenyar un conjunt de normes i aquestes van servir de model entre diferents països. Amb aquest sistema hi ha més facilitat en el comerç i trànsit entre nacions. Les constitucions dels països de la Unió Europea són molt semblants, tot i que es mantenen les diferencies pròpies de cada Estat.

Alemanya és un país democràtic i té separació de poders, els diferents òrgans exerceixen una gran influència en la República Alemanya.
El poder Legislatiu prové del Tribunal Federal suprem i de la Càmara alta. Els dos organismes es troben a Berlín i són responsables de tot el sistema legislatiu. Per altre costat trobem el poder Judicatiu que prové del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Aquest dos Tribunals Superiors tenen la seu a Karlsruhe.

El Dret romà és la base del Dret europeu i en part també del Dret civil. El Dret romà es fonamental en tots els estudis de Dret.

El Dret romà va influir molt en el Dret alemany, ja que la primera república va ser romana i actualment la República Federal d’Alemanya és una democràcia. Dins del Dret alemany hi ha diferents articles que deriven del Dret romà, per exemple: article 3 (igualtat davant la llei), article 5 (llibertat d’expressió), article 8 (llibertat d’associació), article 11 (llibertat de residència)…

En aquest període que porta estudiant Dret ja han tractat diferents llatinismes jurídics, com per exemple: alea iacta est (els daus ja s’han jugat), conditio sine qua non (condició indispensable, perquè algun fet es consideri que ha ocorregut), Nulla poena sine lege (no hi ha sentència sense llei).

Tot i no estudiar Llatí en el Dret a Alemanya, utilitzen alguns conceptes llatins per donar informació addicional: poena (pena, sentència), causa (causa, motiu), iudex (jutge), lex (llei).

Segons el seu punt de vista, el Dret romà va ser bàsic per a totes les democràcies posteriors i per a unions polítiques internacionals, com ara la Unió Europea o les Nacions Unides. Avui en dia també hi trobem trets del Dret romà en la constitució i en els estatuts autonòmics. Les teories democràtiques derivades del Dret romà i de la filosofia grega, determinen la nostra moral i el nostre sentit de justícia. Encara i que el Dret romà no estigui en vigor, no es pot pensar en la història del Dret sense tenir-lo en compte.

Va ser una entrevista molt enriquidora, ens va sorprendre molt com una persona molt jove, s’expressés tan bé i que a l’hora de redactar semblés una persona gran.

IMG-20141209-WA0007-2

La família en el dret romà

La família romana és un cos social totalment diferent de la nostra societat domèstica. La família és defineix com una obediència de tots el membres a la mateixa autoritat, el paterfamilias, senyor o sobirà de la família.

Ulpià defineix familia proprio iure dicta com: Iure proprio familiam dicimus plures personas, quae sunt sub unius potestae aut natura iure subiectae. (Per dret propi diem “família” al conjunt de persones que, per naturalesa o per dret, estan sota una mateixa potestat).

El paterfamilias, ha d’ajudar a formar altres famílies tant com fills homes tingui, les dones o pertanyen a la família del marit o estan sota la potestat del tutor.

El poder unitari del paterfamilias, conte en si diverses autoritats: sobre la dona (manus maritalis o potestas maritalis), sobre els fills (potestas o patria potestas), sobre els esclaus (dominica potestas) i sobre els fills d’altres entregats en venta al paterfamilias (mancipium). El paterfamilias tenia poder absolut sobre les persones que dominava.

L’antiga família és una petita comunitat sobirana: maiores nostri…domum pusillam rem publicam esse iudicaverunt (els nostres majors van considerar la casa com una petita república) Sèneca.

El paterfamilias dona el dret de vida o mort (ius vitae necisque) a tots el individus lliures i no lliures de la casa.

La intervenció legislativa es va iniciar en el segle I dC. Adrià castiga amb la deportatio in insulam al pare que mata al fill latronis potius (more) quam patrius iure (més com lladre que en us del dret patern). Ius vitae et necis encara testimoniat per Papinià, es condemnat per l’ètica cristiana.

Justinià només permet la venta del fill en cas d’extrema necessitat, poden tornar a la llibertat mitjançant oferta al comprador de preu o d’altre esclau.

Es forma part de la família per naixement i per acta jurídic.

El Naixement: És la forma més normal d’entrar en la família. Es fa membre familiar el procreador en iustae nuptiae per individu home de la família, sigui per pater o filius.

Es considera iustus al fill nascut després dels 182 dies de la celebració del matrimoni i abans dels 300 de la seva dissolució. És possible que el marit reconegui com a fill el nascut abans dels 182 dies, però en cap cas es considera iustus el nascut després dels 300 dies de la dissolució del matrimoni.

Els fills non iusti, és a dir, els nascuts fora del matrimoni, reben la denominació de spuri o vulgo concepti.

Parentesc: Era una relació jurídica o de sang. Aquesta generava drets i també obligacions alimentàries i hereditàries.

La domus (família) estava sotmesa a la manus (custòdia) del pater familias (pare). Estaven units a ell civilment i aquest lligam familiar i civil perdurava fins a la seva mort.

Hi havia dos tipus de parentesc: Adgnatio (civil) o cognatio (per la sang).

El paterfamilias tenia tres tipus de custòdia a la familia civil:

  1. La patria potestas  (la pertanyent als fills/es)
  2. La dominica potestas (els esclaus)
  3. La in manu (la dona)

El paterfamilias ja podia ser un nadó, que era el cap de la família i no havia de respondre sota l’autoritat de ningú. D’això se’n diu sui iuris. Els fills nascuts després de 180 dies d’haver celebrat el matrimoni i dins dels 300 dies després d’haver dissolt el matrimoni es consideraran legítims i la patria potestas serà del pare o de l’avi. Si el nadó neix fora d’aquests terminis es passarà a considerar sui iuris.

  • Si eren fills legítims, heretaven la ciutadania romana del pare i eren lliures
  • Tot el patrimoni de la dona i tots els seus béns pertanyien al marit una vegada establit el matrimoni.

Classes de parentesc:Els fills nascuts després de 180 dies d’haver celebrat el matrimoni i dins dels 300 dies després d’haver dissolt el matrimoni es consideraran legítims i la patria potestas serà del pare o de l’avi. Si el nadó neix fora d’aquests terminis es passarà a considerar sui iuris.

  1. Línia recta: Es tracta dels parents que uneix ascendents amb descendents: Avi, pare, fill, net.
  2. Línia col·lateral: Uneix parents que provenen d’un ascendent comú sense necessitat d’estar en línia recta: germans, nebots, oncles, cosins.
  3. Per afinitat: Entre els parents del marit i de la muller.

La patria potestad del paterfamilias: es tracta del poder jurídic del paterfamilias, del que podia fer amb les persones a càrrec seu i amb els seus béns.

  1. Ius vendendi: El paterfamilias podia vendre els seus fills si volia.
    1. Podia abandonar els seus fills
  2. El patrimoni familiar és seu

Deures del paterfamilias:

  1. Alimentar els membres de la família
  2. Assegurar la perpetuïtat de la raça i nom.
  3. Complir amb el culte religiós

Adopció (adoptio, o datio in adoptionem): Era un acte jurídic pel qual un per virtut del qual un estrany s’incorpora com filius en una família. Filiusfamilias (adoptat) deixa la patria potestad del seu pare i entra a formar part de la patria potestad d’un altre home que l’adopta. Aquest últim ha de ser 18 anys major que el filiusfamilias i no havia de tenir fills legítims. Hi havia dos tipus d’adopció:

  • Adoptio plena: És el cas en el qual els involucrats són parents. Es perden els drets successoris i s’adquireix un nou nom, drets gentilicis i hereditaris de la nova família.
  • Adoptio minus plena: És el cas en el qual els involucrats no són parents. En aquest cas no es perden els drets successoris de l’antiga família.

 XII Taules: si pater filium ter venum duit, filius a pater liber esto (si el pare ven el fill tres vegades, es proclama la llibertat del fill). Un cop l’adoptat és en un altra família s’ha d’adaptar canviant-se el nom, religió…

En època justiniana l’adopció es verifica d’acord amb un procediment simple: l’adoptant, l’adoptat i el seu pare es presenten davant l’autoritat judicial , prenent nota de la declaració d’acord amb l’antic i el nou pater. · Adrogatio: implica la filtració El casament era el ritual més important dins de la vida familiar.

Tria iuris praecepta

Segons Ulpià hi ha tres principis jurídics fonamentals: honeste vivere, alterum non laedere, suum cuique tribuere (viure honestament, no danyar a l’altre, donar a cadascú el que és seu).

Els tres principis afecten l’obra social, són universals. El cercle de honestum és més ampli que el que és lícit.

Honestus es relaciona amb  virtus. Vir honestus vir bonus volen dir homes amb actes els quals són conformes amb “l’honor civil”, amb la reputació de tenir una satisfacció davant la llei. Els altres dos principis s’entenen en el sentit que no es pot incomplir la situació jurídica, i en el fet que és necessari donar a cadascú el que és seu, conforme amb el Dret.

 

Referents clàssics del dret