Entrevista a Esther Sánchez Casero, advocada

El divendres 15 de juliol vaig apropar-me a Vilassar de Dalt, lloc on es situa el despatx de l’advocada Esther Sánchez Casero per realitzar una de les entrevistes. En aquesta ocasió, l’objectiu que tenia era saber el seu punt de vista envers els llatinismes jurídics.

Per començar, vaig sol·licitar que m’expliqués si creia important la utilització d’aquests llatinismes. La seva resposta va ser que havíem de renovar-nos i que el ciutadà havia d’entendre a la perfecció el concepte. Com que no tothom coneix llatinismes jurídics, és millor obviar-los per tal de facilitar la comprensió.

Les següents preguntes tractaven sobre quins eren aquells llatinismes que actualment i durant la carrera de dret s’havien utilitzat més. Em va argumentar, que durant la formació s’estudien multitud de llatinismes jurídics, però que ella, actualment, sens dubte, utilitza més sovint l’expressió conditio sine qua non. Posteriorment, vam parlar sobre quin llatinisme escolliria pel seu contingut. Va comentar que habeas corpus seria el que representa la defensa del ciutadà i és de pes suficient per valorar-lo.

Per últim, però no menys important, vam parlar sobre la vigència del dret romà en el dret actual. El seu punt de vista va ser que segueix altament present en els nostres dies i ínfimament relacionat amb el dret civil actual.

Aquí us deixo l’entrevista completa:

Finalment, agrair a l’Esther el temps que em va dedicar i l’amabilitat i dedicació envers el treball.

Notícies del llatí en el dret actual

En els últims temps està havent molta polèmica per la retirada de l’ús dels llatinismes l’àmbit de la justícia.

Un dels casos que més s’ha fet sentir és el de 23 països llatinoamericans, la junta judicial Iberoamericana dels quals ha establert una declaració en la qual s’inclou un acord  a la utilització d’un llenguatge clar per a l’administració de justícia.

Així doncs, inclou el següent contingut:

Article 62: Aprovem, amb la redacció definitiva que s’incorpora com a Annex 13 d’aquesta declaració, la guia sobre llenguatge clar i accessible presentada pel grup de treball la coordinació del qual va estar a càrrec del Regne d’Espanya i de Xile.

Article 63: Afirmem que la legitimitat de la judicatura està lligada a la claredat i qualitat de les resolucions judicials, i que això constitueix un veritable dret fonamental del degut procés; a aquest efecte, entenem que és essencial l’ús d’un llenguatge clar, i inclusiu i no discriminatori en les resolucions judicials, i una argumentació fàcilment comprensible.

Article 64: Entenem que l’elaboració i aprovació d’un Diccionari Jurídic es constituirà en una obra de summa importància en la unificació del lèxic jurídic de l’orbe iberoamericà; i creiem que en aquest diccionari, subjecte en la seva redacció a les regles de lexicografia, tots els països de parla hispana d’Iberoamèrica han de trobar l’expressió de la diversitat del seu vocabulari jurídic.

El seu objectiu és regular la col·laboració entre les parts signatàries per vetllar pel bon ús del llenguatge jurídic, d’acord amb les recomanacions de la Junta per a la modernització del llenguatge jurídic. Aquesta va presentar a mitjans de  2011 un document en el qual, en relació amb la terminologia jurídica, s’establien les següents premisses:

“El llenguatge que empren els professionals del Dret sol ser considerat per la ciutadania particularment difícil de comprendre. L’ocupació de formes lingüístiques arcaiques, ancorades en altres èpoques, o l’ús de locucions llatines sense adjuntar traducció, reforça sens dubte aquesta assentada percepció social

Per millorar la claredat, els professionals del dret han d’explicar o “traduir” aquests particularismes lingüístics que continuen replicant-se en formularis, plantilles, resolucions judicials, contractes i altres documents jurídics i substituir-los, en el cas que sigui possible, per termes del llenguatge comú.

Per això, el 21 d’abril de 2016 va inaugurar-se un nou diccionari espanyol jurídic, perquè el “dret s’entengui”.

Diccionari Espanyol de la terminologia jurídica.
Diccionari Espanyol de la terminologia jurídica.

Exceptio veritatis

L’expressió exceptio veritatis vol dir, prova de la veritat.

Aquesta expressió s’utilitza majoritàriament pel Dret penal.

S’utilitza en els delictes contra l’honor d’una persona. Així doncs, aquesta queda lliure sempre i quan la llei ho permeti i si la persona aconsegueix demostrar la veritat de les seves imputacions. En aquell instant la persona ha de demostrar la seva innocència.

Exemples d’aquesta expressió:

– Se li  va atorgar un temps d’exceptio veritatis perquè desmentís les seves imputacions.

 

 

 

Hortènsia, tota una advocada a l’antiga Roma

Hortènsia, filla del polític, orador i advocat Quint Hortensi, el qual va ser anomenat per Ciceró “el rei dels tribunals”, quan Roma es trobava enmig de la guerra civil protagonitzada pels triumvirs Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Els triumvirs, necessitats de diners per la guerra, van imposar a les matrones romanes un tribut. Les dones van anar a demanar ajuda a les familiars femenines dels triumvirs, la germana d’ Octavi i la mare de Marc Antoni i els hi van mostrar solidaritat; en canvi la dona de Marc Antoni, Fúlvia les va rebutjar i aquest rebuig va ser el que va fer que Hortènsia, educada en l’art de l’eloqüència pel seu pare, defensés aquestes dones de la nobilitas romana.

Hortensia vero Q. Hortensi filia, cum ordo matronarum gravi tributo a triumviris esset oneratus nec quisquam virorum patrocinium eis accommodare auderet, causam feminarum apud triumviros et constanter et feliciter egit: repraesentata enim patris facundia impetravit ut maior pars imperatae pecuniae his remitteretur. Revixit tum muliebri stirpe Q. Hortensius verbisque filiae aspiravit, cuius si virilis sexus posteri vim sequi voluissent, Hortensianae eloquentiae tanta hereditas una feminae actione abscissa non esset.”

Valerius Maximus, Factorum et Dictorum Memorabilia Liber 8.3.3

Iustitia, moneda romana de Tiberi (22-23 CE)

Referents clàssics del dret