Concepte d’herència

A principis de l’època romana, l’herència, del llatí haerentia, estava formada per persones i béns materials que depenien del pater familias. La successió hereditària no era un fet de traspàs de patrimoni sinó que representava el trànsit de la continuïtat de la família, és a dir, un conjunt de normes que regulessin la situació familiar un cop mort el sustent principal de la família. Es basava en quina manera i quins havien de ser els principis bàsics de la unitat familiar. Així doncs, l’adquisició de patrimoni no era la finalitat principal de la successió, sinó que l’hereu rebia en primer lloc, la sobirania domèstica que el pater tenia en vida (dona, fills, esclaus…) i en segon lloc, si s’escauen, béns materials. Per tant, a Roma, segons el dret romà, la propietat, fos moble o immoble, era essencialment transmissible entre vius (inter vivos) o a causa de mort (mortis causa).

Degut als progressos de la humanitat i la profunda transformació dels costums, a principis de l’època clàssica, el concepte herència ja comença a adquirir un significat econòmic i és aleshores  quan es comença a cobrar l’herència  amb pecuniae, és a dir, amb diners.

A l’actualitat, la terminologia de la paraula ha variat considerablement des dels principis de l’època romana i adquireix moltes més similituds en quant a l’època clàssica.

Avui en dia, anomenem herència al conjunt de béns, drets i obligacions que amb la defunció de l’individu, passa per testimoni o bé transmet de manera directa als seus hereus.

Imatge d'un testament actual, un cop escollits els hereus.
Imatge d’un testament actual, un cop escollits els hereus.

Comparació concepte d’herència

Actualment és impensable actuar com ho feien els romans en qüestions d’herència. Podem afirmar que hi ha una gran diferència en quant a l’herència romana i actual.

En quant a cobrar l’herència, és un fet summament relacionat amb la mort d’algú proper que vol deixar als seus éssers més íntims i estimats el que ha fet durant la seva vida, ja siguin càrregues ( en impostos, deutes..) o bé diners o patrimoni. És completament incomparable amb el fet de testimoniar persones com en l’antiga Roma. Un altre fet que demostra un gran canvi és l’herència en mans de les dones ja que avui dia juguen també un paper en la societat. Ningú no es planteja que pugui servir com a herència per un altre home, juntament amb els fills. Cada persona té els seus drets i han de ser respectats com ciutadans i persones que són. Tant homes com dones tenen el mateix grau d’importància.

En poques paraules, és un concepte incomparable des dels inicis fins els nostres temps .

 

Entrevistes

Durant el transcurs del treball he entrevistat diverses persones, totes relacionades amb el Dret. Em vaig adreçar a elles, per investigar sobretot la seva opinió sobre l’ús actual els llatinismes jurídics. Aquí us deixo les tres entrevistes que vaig realitzar, a tres advocades, ordenades per ordre cronològic (de la més antiga a la més recent).

‘És arcaic, és antic, hauríem de renovar-nos’. Entrevista a Esther Sánchez Casero, advocada de civil.

‘El dret romà és la base del dret actual, majoritàriament del dret civil actual, encara i això, els llatinismes jurídics han deixat de ser importants’. Entrevista a Irene Sendín, advocada de mercantil, familiar i mediadora.

‘El dret civil actual prové directament del dret romà‘. Entrevista a Sonia Liarte, advocada de civil i penal.

Entrevista a Francesc Sànchez, advocat

 

Vid. Conclusions de les entrevistes

 

Conclusions de les entrevistes

Mentre anava realitzant les entrevistes vaig poder fixar-me en els diferents punts de vista de cada professional. Això em va portar a establir unes conclusions.

–> El dret civil actual està ínfimament basat en el dret romà i és la branca del dret que més llatinismes fa servir.

–> Cada cop més la utilització de llatinismes jurídics és inferior a causa de la  complicació d’expressar el que volen dir. Els professionals afirmen que la seva utilització és arcaica, innecessària i difícil d’ arribar a tot tipus de lectors. Manifesten que cal renovar-se.

–> Els llatinismes, en general, han persistit en els nostres dies de tal manera que estan integrats al nostre propi llenguatge i els utilitzem sense pensar que realment són expressions llatines.

–> Encara i el poc ús dels llatinismes en l’àmbit judicial, el dret romà segueix vigent en els nostres dies. Un clar model el trobem en les togues, que encara que han variat durant els segles, segueixen tenint la mateixa funció.

 

Referents clàssics del dret