Història de la codificació romana

Durant la història de l’antiga Roma s’hi poden distingir algunes fases que revelen l’elevat procés de codificació. Aquest procés es divideix en 4 primeres etapes  que es relacionen de manera directa amb la codificació Justiniana i que, aquesta última aportarà infinitud d’escrits a l’actual dret.

PRIMERA ETAPA

D’aquesta  primera etapa són citats dos codis  Ius Flaviorum i Ius papiriarum.

 –> El IUS FLAVIORUM: Es tracta d’un codi llegendari en què la seva existència no ha estat comprovada. Segons la llegenda, l’aplicació de les lleis era únicament funció dels patricis, aquests abusaven de la seva propietat, de tal manera que en ocasions aquest abús de poder tenia conseqüències. Conseqüentment es va ordenar a Flavi, un llibert, que restablís quina era la Jurisprudència del moment. El conjunt de normes i lleis trobades fins aleshores les va readjuntar fins a formar un nou codi, desconegut fins aquell moment i anomenat Ius Flaviorum en honor al seu nom.

–> IUS PAPIRIARUM; Papiriarum, un jurista, va recopilar el conjunt de lleis existents de la monarquia i va formar una col·lecció anomenada Ius Papiriarum. Es diu que aquest nou codi abraçava les lleis civils, polítiques, sagrades, militars i administratives del dret vigent en època de la monarquia.

Malauradament, no en tenim restes.  Sembla ser que va ser destruït en la conquesta de Roma per part dels godes.

SEGONA ETAPA

Respecte la segona etapa sorgeix un codi de gran importància. S’anomena La llei de les XII taules. És de caràcter constitucional i el seu origen prové de multitud de llegendes passades de generació en generació. Sosté que per iniciativa del cònsol Terentilo Arsa l’any  462 aC es va nomenar una comissió de jurisconsults per tal de que regulessin totes les lleis. Es pensa que aquest document va ser impossible nomenar-lo codi i va ser nomenat tractat. Un producte de patricis i plebeus que, a conseqüència del diàleg es va aconseguir formar la llei.

Amb tot plegat, Les XII Taules foren esculpides en làmines de bronze i a les escoles s’ensenyava fins a ser memoritzades. No han arribat fins als nostres dies i només se-les coneix mitjançant referències i pels estudis dels jurisconsults romans.

TERCERA ETAPA

Es caracteritza per ser l’època més important del Dret romà. Se la considera l’època més brillant de la jurisprudència gràcies a la formació d’escoles per a juristes. Aquestes escoles permetien als deixebles aprendre de manera activa de professors que dedicaven la seva vida a instruir futurs bons consellers de la llei

En aquest període, no es coneixen, de bona manera, codis amb cara i ulls si no simples agrupacions de constitucions de l’època de l’imperi.

CUARTA ETAPA

Globalment, la quarta i última etapa es caracteritza per ser el període més ampli de les codificacions; Una època de decadència del dret en quant a resolucions de conflictes, que es basa bàsicament en fer recopilacions de lleis.

Al capdavall en aquesta etapa trobem les següents reculls jurídics:

  1. Codex Gregorianus: Una col·lecció de totes les constitucions Imperials des de l’època d’Adrià  fins a Marc Aureli.
  2. Codex Hermogeneanus: Constitueix una altra recopilació de constitucions imperials, elaborada aquest cop per un jurista anomenat Hermògenes.

 Aquestes dues anteriors es juntaren per formar un codi únic i indissoluble de CODEX GREGORIANVS ET HERMOGENEANVS.

 En darrer terme, el dret romà era aplicable a tots els pobles conquerits per Roma, i tots els habitants de l’imperi havien estat declarats ciutadans romans per la jurisdicció Antoniana. Aquesta constitució estava repartida en milers de lleis, costums i obres de juristes. Aquest mateix va ser l’estat en què Justinià va trobar Roma en el moment d’accedir al tron imperial, l’any 527 Ac. Una vegada com a cap de govern, va codificar tota la legislació de l’imperi Romà fins aleshores, Codex Iustinianus. Aquesta acció està considerada com a molt valuosa en el món jurídic ja que constitueix la base del dret modern.

Posteriorment, Justinià va escriure les Pandectas.  50 llibres dividits a la vegada en capítols, títols i aquests en paràgrafs, fins a formar l’obra més monumental del dret existent en el món.

Finalment com el Codi vell havia perdut tota la seva funcionalitat, l’emperador Justinià va nomenar una comissió que formés una altra Constitució imperial, coneguda amb el nom de Codi nou.

La reunió de las 4 col·leccions  anteriors des de l’entrada al tron de Justinià, s’ anomena CORPVS IVRIS CIVILES en Català, cos del dret Civil.

Resumint, tot està relacionat. Avui en dia els estudiants de Dret, estudien Dret romà i es basen en les constitucions imperials per estudiar el dret actual i saber d’on provenen els codis legislatius utilitzats enguany.

Xerrada amb Helena Rodríguez

La tercera de les entrevistes que vaig realitzar va ser amb Helena Rodríguez, estudiant de segon curs de Dret a l’Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El primer que li vaig preguntar va ser: Per què en la carrera de Dret és tan important l’oratòria i el poder de la paraula? I aquesta va ser la seva resposta.

screenshot_20161211-215528

La segona pregunta va ser: Com definiries la petjada romana en el dret actual? Aquesta va ser la seva resposta:

screenshot_20161211-215552

La tercera qüestió que li vaig preguntar va ser: Què en penses dels llatinismes jurídics? Tenen rellevància en l’actualitat? Són essencials? I aquesta és la  resposta:

screenshot_20161211-215710

Per últim, aquesta va ser la darrera  pregunta: quina és la teva opinió sobre l’estudi del llatí? Creus que amb el pas dels anys, desapareixeran aquests aforismes? I la seva pertinent resposta.

screenshot_20161211-215612

En acabar, agrair l’Helena  la seva col·laboració.

Estructura judicial romana vs actualitat

El poble romà estava format per diversos càrrecs que representaven la seva màxima potestat i la seva funció en la vida pública.

En primer lloc i més important, restaven els magistrats, que exercien els seus càrrecs com a expressió del poder (potestas) sobre el poble que delegaven. L’exercici de magistratura comportava una dignitat i un honor, per la qual cosa en la carrera política es denominava cursus honorum. A Roma, no es requeria preparació prèvia per a l’accés al càrrec públic, ni els magistrats romans eren considerats funcionaris, així el seu exercici estava limitat a un any.

El magistrat era acompanyat d’una sèrie d’assessors, anomenats consilium, lliurement triats pel propi magistrat durant el temps d’exercici del seu càrrec. El poder que exercien els magistrats, es designava amb termes diferents, segons l’àmbit que aquests més treballaven. Aquests podien classificar-se entre majors (consules, pretores i dictadors) i menors (censor, edil, qüestor).

Els cònsols i pretors, eren aquells que els corresponia l’exercici de poder tant en l’àmbit civil com en el militar. En el cas del pretor era el magistrat que major pes tenia quant a la justícia romana i era el representant del dret privat. El pretor urbà, posteriorment, compartia càrrec amb el pretor pelegrí. El primer s’ocupava dels processos entre els ciutadans romans, mentre que el segon, administrava els processos entre estrangers i ciutadans romans.

Concretament els pretors adquirien beneficis quantiosos i aquesta posició era desitjada per tot romà que volgués accedir a una carrera política.  El prestigi obtingut i l’agregat requerit al Cursus Honorum eren unes de les principals raons per les quals els aspirants a les altes esferes del Govern romà es barallessin pel càrrec. Era normal que un Pretor en acabar el seu període es dirigís a una província com a governant amb el títol de Propretor o Procònsol. La distinció social a simple vista era notable ja que se li permetia vestir la toga pretexta, assenyalant així la seva condició de magistrat davant la societat.

Els censors eren els magistrats encarregats d’elaborar el cens dels ciutadans cada cinc anys. Els corresponia la classificació dels ciutadans quant als impostos, la participació en l’exèrcit i en les assemblees populars.

Al principi als edils que ostentaven aquest càrrec els pertocaven les accions de vigilància de la ciutat i l’organització dels esdeveniments públics.

Les magistratures romanes
Les magistratures romanes

En l’actualitat, tots els àmbits decisoris estan governats per diferents persones. Uns òrgans per a la política, altres per la justícia…

En la justícia actual hi és fonamental el Tribunal constitucional, i d’aquest en deriven d’altres que fan possible la tasca jurídica al país.

El Tribunal Constitucional és l’òrgan judicial encarregat de vetllar pel respecte dels drets i llibertats i pel compliment de la Constitució.
El Tribunal Constitucional està compost per 12 Magistrats nomenats pel Rei a proposta de les Càmeres que integren les Corts Generals (4 pel Congrés i 4 pel Senat), del Govern (2) i del Consell General del Poder Judicial (2). La designació es realitza per a un període de 9 anys, d’entre ciutadans espanyols que ostentin els càrrecs de Magistrats o Fiscals, Professors d’Universitat, Funcionaris públics o Advocats, havent de ser tots ells juristes de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’exercici professional.

· Els Jutjats de Pau: són  aquells que assumeixen competències de menor importància tant en l’àmbit civil com penal.
Els jutges de pau són triats per la majoria absoluta del Ple de l’Ajuntament, entre les persones que, reunint les condicions legals, puguin ocupar el càrrec. Són nomenats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia per un període de quatre anys i presten jurament davant el Jutge de Primera Instància i Instrucció.

·Els jutjats de penal, civil, de menors i social de cada província i/o comunitat autònoma i l’audiència provincial.

Els jutjats tenen la seva seu a la capital de la comunitat autònoma i es distingeixen entre:
Els Jutjats penals: Enjudicien els delictes que els són atribuïts legalment, després de la fase de recerca realitzada pel Jutjat de Pau.
Els Jutjats socials s’encarregaran de la tramitació de causes laborals.
Els Jutjats de Menors exerceixen les funcions que els han estat atribuïdes legalment sobre menors que haguessin incorregut en conductes tipificades per la llei com a delicte o falta. L’audiència provincial fa les mateixes funcions però en àmbits més generals.

·L’audiència nacional: Quan ja no és possible solucionar el conflicte mitjançant els òrgans inferiors, el cas és enviat a l’audiència nacional, té rellevància en l’àmbit penal, ja que els altres casos sovint són resolts en instàncies menors.

Pel que fa la justícia penal, s’encarregarà de l’enjudiciament de les causes per delictes especialment rellevants, i concretament els següents: contra el Rei, la Reina i el Príncep, Alts Organismes de la Nació i del Govern, per falsificació de moneda i delictes monetaris, tràfic de drogues o estupefaents, delictes comesos per bandes organitzades que produeixin els seus efectes en més d’una Comunitat Autònoma, així com els delictes que s’hagin comès fora del territori nacional, els procediments penals iniciats a l’estranger, l’execució de les sentències dictades pels mateixos o del compliment de pena de presó imposada per aquests tribunals, quan existeixi un conveni internacional que atribueixi a Espanya aquestes competències.
·Per últim, dins l’estat Espanyol, el tribunal suprem: Aquest,té la seva seu a Madrid i la seva jurisdicció s’estén a tota Espanya. És l’òrgan judicial superior jeràrquicament a la resta dels jutjats i tribunals.
Es compon de les següents Sales:
–>Sala Primera: Civil, que tramita, entre uns altres, els següents assumptes:
Demandes de responsabilitat civil que es dirigeixin contra persones que ostenten càrrecs especialment rellevants, concretament els següents: President del Govern, Presidents del Congrés i del Senat, President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, President del Tribunal Constitucional, membres del Govern, Diputats i Senadors, Vocals del Consell General del Poder Judicial, Magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, Presidents de l’Audiència Nacional i de qualsevol de les seves Sales i dels Tribunals Superiors de Justícia, Fiscal General de l’Estat, Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, President i Consellers del Tribunal de Comptes, President i Consellers del Consell d’Estat, Defensor del Poble i President i Consellers d’una Comunitat Autònoma i també contra els Magistrats de l’Audiència Nacional o dels Tribunals Superiors de Justícia per fets realitzats en l’exercici dels seus càrrecs.Peticions d’execució de sentències dictades per Tribunals estrangers.Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris en matèria civil que s’estableixin per llei.
–>Sala Segona: Penal, que coneix, entre unes altres, de les següents qüestions: Instrucció i enjudiciament de les causes contra persones que ostenten càrrecs especialment rellevants, concretament els següents: President del Govern, Presidents del Congrés i del Senat, President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, President del Tribunal Constitucional, membres del Govern, Diputats i Senadors, Vocals del Consell General del Poder Judicial, Magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, Presidents de l’Audiència Nacional i de qualsevol de les seves Sales i dels Tribunals Superiors de Justícia, Fiscal General de l’Estat, Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, President i Consellers del Tribunal de Comptes, President i Consellers del Consell d’Estat, Defensor del Poble i Magistrats de l’Audiència Nacional o dels Tribunals Superiors de Justícia.
–>Sala Tercera: Del Contenciós-Administratiu, que tramita:
Els recursos contenciós-administratius contra actes i disposicions del Consell de Ministres, de les Comissions Delegades del Govern i del Consell General del Poder Judicial i contra els actes i disposicions dels òrgans competents del Congrés dels Diputats i del Senat, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes i del Defensor del Poble.
–>Sala Quarta, social, que coneixerà dels recursos de cassació i revisió i altres extraordinaris en material social.
–>Sala Cinquena, del Militar, que es regirà per la seva legislació específica i, supletòriament, per l’ordenament comú a les altres Sales del Tribunal de Justícia.
Aquest òrgan gestiona i administra la justícia de tot el país, decideix les lleis i s’ocupa dels casos més greus.
Piràmde de la organització judicial espanyola
Piràmide de l’organització judicial espanyola
Per tant, sens dubte veiem una gran diferència en l’organització dels òrgans jurídics. A Roma, la política i la justícia eren dos termes molt vinculats entre si: qui  estudiava Política, podia arribar a ser pretor i assolir el poder judicial. Actualment, pot dedicar-se a la jurisprudència bé en carrera política o bé en carrera de dret.

Codificació

Pel que fa al procés codificador romà, va ser tardà, costós i actualment rellevant per la intenció romana d’establir un únic material, un únic fonament per explicar tota la teoria jurídica esmentada durant segles per diferents juristes i la intencionalitat de deixar petjada en l’àmbit de la legislació.

Aquí us deixo una presentació sobre què entenem per procés codificador.

Referents clàssics del dret