Col·legi d’advocats

La paraula col·legi prové  del llatí “Collegium”. A  l’Antiga Roma els “collegia” eren organismes privats, formats per tres membres mínim, dirigits pels seus propis estatuts.  El collegium designa també el conjunt de professions d’una mateixa branca d’activitats (Col·legi d’advocats, col·legi de metges, col·legi de farmacèutics…)

L’estatut general de l’advocacia (EGA) assenyala que en les províncies on només existeixi un sol col·legi d’advocats aquest tindrà competència en l’àmbit territorial de tota la província i la seu en la seva capital.  En el nostre estat podem trobar 83 col·legis d’advocats, podem dir que hi ha més col·legis que províncies.

El col·legi més antic i l’únic que ostenta el títol Reial per concessió de Carles III, és el de Saragossa, es diu que el col·legi ja existia en el segle XIV.  Després es van fundar els col·legis de Valladolid (1592) i el de Madrid (1595) i més endavant es van anar fundant altres col·legis. Cent anys més tard es van establir col·legis tan importants com el de Barcelona (1833) o el de Señorio de Vizcaya, Bilbao (1838)

Un col·legi d’advocats és una entitat de dret públic, el qual agrupa advocats i col·legiats, organitzats per tractar assumptes referents a l’exercici de la seva professió i atendre i gestionar serveis públics anomenats per la Constitució i les lleis.
Els col·legis d’advocats també participen en l’administració dels exàmens reglamentaris, que s’exigeixen per l’admissió de nous aspirants que hagin d’exercir l’advocacia.

També defensen els interessos corporatius dels seus col·legis, atenen les necessitats jurídiques dels ciutadans més necessitats, garantint la seva independència i la vigència dels valors bàsics de la professió i presten als seus col·legiats els serveis que necessiten pel millor  acompliment del seu treball.

Palau_Casades_01
Col·legi d’advocats de Barcelona

 

 

Codi Justinià

 

El Codi Justinià, Codex Iustinianus, va ser un codi de lleis establert per l’emperador Justinià I. El mes de febrer del 528, Justinià va nomenar una comissió de deu persones per compilar les lleis imperials, presidida per Tribonià i amb un paper molt important Teòfil de Constantinoble el mestre de lleis a Constantinoble.

En la redacció d’aquest codi s’havien de reunir els codis Gregorià, Hermogenià i Teodosià, eliminant preàmbuls, contradiccions, repeticions i altres conflictes que poguessin sorgir.

Fer aquesta feina va ocupar 14 mesos i no va ser fins al 16 d’abril del 529 que aquest codi ja complet va ser declarat llei i declarat com única legal autoritat.

El Digest o Pandectes i les Institutiones van ser compilades més tard i l’emperador va promulgar noves lleis que van fer necessària la revisió del codi. Es va crear un altra comissió presidida també per Tribonià, aquesta vegada amb l’ajut de Doroteu mestre de lleis a Beirut i amb tres juristes més el nou codi va ser revisat i un cop revisat es va promulgar a Constantinoble el 16 de novembre de 534, després d’això la primera versió del codi fou prohibida.

La segona edició, secunda editio, repetita praelectio, Codex repetitae praelectionis del codi estava dividida en 12 llibres cadascun dividit en diferents títols, dels quals el nombre de llibres de la primera edició no es coneix.