Avui m’han regalat un televisor -quina il·lusió!- i això m’ha fet venir al cap una aplicació del teorema de Pitàgores en relació amb les polzades de l’aparell.
Una polzada és una mesura anglosaxona de longitud corresponent a la primera falange del dit polze d’una mà i que equival a 2,54 centímetres.
Això, i el fet que les polzades mesurin la longitud de la diagonal de la pantalla, fa que hi hagi una relació entre aquestes i la longituds dels costats del televisor, ja que la diagonal i els costats formen un triangle rectangle.
Us deixo tot seguit amb aquest vídeo corresponent a un espai del K3 relatiu al tema que ens ocupa.
Recordem abans però, l’enunciat del teorema de Pitàgores:
- En un triangle rectangle, el quadrat de la longitud de la hipotenusa equival a la suma dels quadrats de les longituds dels dos catets.
Espero que us agradi!
Un cop vist això i seguint una mica la mateixa línia, podem saber les dimensions d’un televisor que té un nombre determinat de polzades sense necessitat d’anar a cap botiga per saber si ens cap a l’espai que li tenim destinat:
Donat que les proporcions de les pantalles actuals són de 16:9, això vol dir que si un costat mesura 16X, l’altra en mesura 9X.
Així doncs, si l’aparell té per exemple 40 polzades, obtenim gràcies al teorema de Pitàgores que 402 = (16X)2 + (9X)2 ; 1600 = 256X2 + 81X2 ; 1600 = 337X2 ;
X2 = 1600 / 337 ; X2 =4,748 ; X = 2,179.
Així doncs, les dimensions de la pantalla seran aproximadament:
- longitud: 16X = 16 · 2,179 = 34,864 polzades = 88,55 centímetres
- alçada: 9X = 9 · 2,179 = 19,611 polzades = 49,81 centímetres.
Per últim, aquí només caldrà afegir alguns centímetres extres pel marc de l’aparell.
Adéu-siau!
Carai, no és més fàcil fer servir el “metre”?
Home, Anna no pots fer servir el metre si ets a casa i no saps les mides de les teles!!!
M’ha semblat molt creatiu, sobretot perquè concreta allò que, els que som més aviat de lletres, de vegades deiem quan estudiàvem matemàtiques:
Per què carai serveix això?
Doncs portar al món pràctic l’ús de les matemàtiques teòriques em sembla força important, crec que a l’ensenyament s’hauria d’utilitzar aquests exemples per fer més engrescadora aquesta assignatura que, com tots sabem, és una pedra a la sabata d’una pila de nois i noies.
De tota manera, un consell per seguidors profans del teu bloc: Crec que fora millor si possessis l’enunciat teòric del teorema abans de desenvolupar-lo!!!
Felicitats,
IO
Gràcies pels vostres comentaris.
Tens raó Jordi, ara mateix actualitzo l’article afegint l’enunciat del teorema.
Moltes mercès.
Nene, molt bé de nou!
No ho he entès massa bé!
Sóc molt de les ciències socials jo (aquelles ciències menors, saps? jajajaja)
Però t’estimo igual!!!
muaaaaaaaaa*
Jo també t’estimo Mireia.
I mira, si de pas aprens alguna cosa ja estarà bé.
😉
si lo hubiera sabido antes de ir a comprar la tele no hubiera tenido que ir a medir la base de la misma para saber si sobresalia de la mesita o no…..tenia claro que tenia que ser Pitagoras pero me faltaba/no caia en lo de la proporcion 16:9.
Bien: si hay proxima tele ya no tendre que ir a medirla antes de comprarla….
Gràcies pel teu comentari Ricard i benvingut al bloc.
Com que la tecnologia canvia tan ràpidament és possible que no triguis massa anys a comprar-te una nova tele :-D.
Espero que continuïs visitant el bloc.
Hola Elies!!
Aquesta aplicació és boníssima !! Després de reflexionar amb aquesta fórmula matemàtica que tantes vegades he repetit de memòria i tan poques he aplicat en la vida real (per no dir mai) penso… Com no ho he pensat abans????