Aquesta fotografia vaig fer-la fa poc més d’un any, a l’estiu de 2008. En ella es veuen tres papallones dansant al ritme d’una música inexistent, només seguint el seus rellotges interns. Tres papallones formant un triangle dinàmic però sempre respectant la distància entre elles.
Un cop més, les matemàtiques i la natura es posen d’acord per oferir-nos un espectacle d’indubtable bellesa.
Caram, això no ho sabia tampoc. Que bonic! Quina màgia pot tenir la natura i quina simetria alhora! Fascinant!
Anna, aquest fet no és general. M’hi vaig trobar per casualitat un dia durant les vacances. No tinc constància que hi hagi cap tipus de papallones que ho facin, però el cas és que aquestes tres ho varen fer. I jo en vaig ser testimoni!
Doncs quina sort, perquè el triangle, realment, es veu a la perfecció.
Bé no se però crec que sempre que hi ha 3 punts no aliniats tinc un triangle. Per tant, si tinc 3 papallones, el més normal és que formin un triangle!
La gràcia no és que formin un triangle, ja que com tu molt bé has dit, tres punts no alineats formen sempre un triangle. La gràcia està en què les papallones es movien i sempre mantenien la mateixa estructura, com si fessin una mena de ball.
Gràcies per la teva aportació.
Acabo d’aprendre (i he fet proves) que sempre que tenim 3 punts no alineats formen un triangle. “A la cama no te irás, sin saber una cosa más”.