Avui vull fer una reflexió al voltant de com es viu el fet matemàtic dins la quotidianitat diària de les famílies, tot aprofitant la feina feta des del CREAMAT (Centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques).
La qüestió és que crec que les famílies no li donen prou importància a l’entorn matemàtic en el que vivim i per tant no aprofiten la potencialitat d’aquesta disciplina per cultivar tota una sèrie de valors que hi té implícits – raonament lògic, esforç, mirada crítica, capacitat per resoldre problemes i un llarg etcètera- a banda del gran error de considerar les matemàtiques com mers càlculs aritmètics i poca cosa més.
L’amor per les matemàtiques es pot descobrir a qualsevol edat, però és clarament durant els anys en què es forma el pensament lògic, espacial i temporal on cal fer especial esment per tal que posteriorment es consolidi i puguem tenir infants i adolescents receptius i predisposats a fer de les matemàtiques unes companyes de viatge per sempre.
Us deixo amb aquesta presentació, ja em direu què en penseu.
[slideshare id=1015512&doc=matematiquesfamilia-1234338189759455-2]
A mi m’agrada, però m’atabala una mica pensar la mà de feina que ens suposa. Suposo que si ho tinguéssim interioritzat ho faríem sense adonar-nos.
Moltes mercès per fer-nos reflexionar.
Marga
És ben bé això que dius. Cal assumir-ho com una cosa natural que cal potenciar i tractar-ho com un aspecte més dins del mosaic de l’educació dels nostres fills i filles.
Que la mandra no ens venci. Endavant!
M’ha agradat molt la presentació. I la trobo ben adequada. Jo estic descobrint coses gràcies a tu, perquè el problema és que, en el meu cas, mai ningú no es va preocupar de fer-me arribar les matemàtiques des d’aquest punt de vista. I és ara, a l’edat adulta, quan m’adono que són a tot arreu. I que configuren també altres llenguatges, com el musical, per exemple. En fi. Novament, gràcies per acostar aquest fascinant món a la quotidianitat. És la millor manera de desterrar tòpics i tabús i fer-lo més proper.