Category Archives: General

Missió: salvar la Terra

Els nois i les noies, els nens i les nenes de tots els cursos estan a punt de començar les vacances i he pensat que una mica d’emoció matemàtica els hi podria anar bé.
Per casualitat, he trobat una pàgina de la BBC anglesa que presenta aventures de ciència ficció en format de jocs de càlcul.
M’ha semblat una molt bona idea i per això us la presento. De moment, aquest primer tast va dirigit a l’alumnat de primària dels cicles inicial i mitjà.
La presentació de l’aventura està feta òbviament en anglès, però és força entenedora i intuïtiva. Així, de passada que repassen les mates també practiquen un xic d’anglès.
Un cop acabat un nivell, premeu el botó d’avançar que hi ha a la part inferior dreta del joc per accedir al següent.
Sort!

Missió: salvar la Terra

Addition and subtraction

Temps de selectivitat

Posa't a prova

La propera setmana s’iniciaran les proves de selectivitat i molts joves s’enfrontaran a uns exàmens que els hi poden determinar l’accés o no a la carrera desitjada.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la seva pàgina web gencat.cat, ha posat a disposició dels estudiants una plataforma amb preguntes relacionades amb totes les matèries del currículum per tal de testar el seu nivell de cara a aquesta cita.
La web es diu “Posa’t a prova”, i crec que és un bon recurs per afrontar aquest repte amb més confiança.

Si bé les preguntes són tipus test, si es vol respondre cal que es tinguin clars els conceptes i en el cas de les matemàtiques, cal també que es realitzin petits càlculs complementaris per encertar l’opció correcta.

Desitjo que us sigui d’utilitat.

Bona sort a tothom!

La pregunta del mes de maig

Pel que fa al resum de respostes de la pregunta del mes passat, queda clar que d’un total de 12 respostes la gran majoria pensa que tant homes com dones tenen les mateixes capacitats per fer matemàtiques (10 persones). Només una persona ha optat pels homes i una per les dones.

En fi, que els internautes creuen que no hi ha debat possible en aquest aspecte.
I ara, passem a la pregunta d’aquest mes:

Experiències matemàtiques. El vídeo.

El mes de desembre un grup d’alumnes de segon de batxillerat del meu centre van anar a l’exposició “Experiències matemàtiques” a la FME (Facultat de Matemàtiques i Estadística) de la UPC. D’aquesta visita ja vaig penjar les fotografies, però avui el que us porto és el vídeo que va enregistrar “La Factoria de recursos docents” de la mateixa facultat i que molt amablement ens va cedir per a poder-ne fer difusió entre la comunitat educativa de l’institut Rovira-Forns i que pogués arribar també a tots aquells seguidors de les matemàtiques en general.
Desitjo que us agradi.

La pregunta del mes d’abril

El mes de març es tanca amb les següents dades:

Hi ha hagut un total de 9 respostes a la pregunta:

T’agrada l’obra d’Escher?

I són les següents:

La trobo excepcional:  2     22%
M’agrada molt:  2                22%
M’agrada:  2                        22%
No està malament:  0          0%
No m’agrada gaire:  0          0%
No m’agrada gens:  0           0%
No la conec:   3                    33%

L’anàlisi que es pot fer és que una tercera part de la gent que ha respost no coneix l’obra de l’autor holandès, però també és cert, que a aquells que la coneixen els hi agrada d’allò més. De fet no hi ha cap persona que conegui Escher i no li agradin els seus quadres i gravats.

I ara passem a aquest mes. Arran d’un article anterior, es va suscitar la polèmica al voltant de la capacitat de les dones per fer matemàtica;  i ara jo us trasllado la pregunta oficialment a tots vosaltres.

Quines matemàtiques hi ha avui?

Avui només us vull anunciar una conferència que hi haurà aquesta mateixa tarda al CosmoCaixa de Barcelona a les sis de la tarda al voltant sobre matemàtiques i educació que porta per nom “Quines matemàtiques hi ha avui?” que crec que pot ser molt instructiva i interessant.
La fotografia porta l’enllaç cap a la pàgina on hi ha tota la informació.

Ja sabeu, si hi teniu interès, allà ens veurem!

La pregunta de març

Les respostes a la pregunta del mes anterior de quin és el teu nombre preferit han estat molt diverses. S’han registrat un total de 10 respostes. D’aquestes, dues han mostrat la seva predilecció pel número 7, un clàssic ja que es considera un número que porta sort. La resta han estat per vuit nombres diferents, anant des del 0 i l’1 fins al 3, el 6, el 10 o el 21 passant pel nombre Pi, que si bé és molt important en matemàtiques, no l’associem amb una pregunta d’aquest estil donat que la majoria de nosaltres pensem en nombres naturals. Una persona expressa que no en té cap de preferit.
En qualsevol cas, gràcies per participar.

I ara, anem amb la pregunta d’aquest mes:

La pregunta de febrer

pelis1

Clarament, la pel·lícula “matemàtica” que més ha agradat és “L’habitació de Fermat” amb un 38% del vots (5 de 13). Hi ha un quàdruple empat a dos vots entre “Una ment meravellosa”, “L’indomable Will Hunting” i dos films que inicialment no estaven a la llista i que han entrat en l’apartat “altres”, com són “Moebius” i Àgora”.
Finalment dir que la poc reeixida “Els crímens d’Oxford” i el llargmetratge d’aspecte underground “Pi, fe en el caos” no han aconseguit cap vot.

I ara us deixo amb la d’aquest mes:

Nombres capicua


La humanitat sempre s’ha refugiat en el misticisme dels nombres i en alguns casos en la superstició per intentar donar explicació d’aspectes de la vida que la supera o que no entén (deixant de banda la religió, és clar).
Aprofitant que fa pocs dies estàvem a l’u de gener de 2011, abreujat 1-1-11, i en relació amb això que deia, avui parlaré breument dels nombres capicua que tanta veneració es professa en l’imaginari col·lectiu.
Un nombre és capicua quan es manté invariant si se li inverteixen les xifres, com per exemple el 23432. A aquesta simetria numèrica hom li ha adjudicat propietats màgiques i de bona sort, fins al punt que hi ha col·leccionistes de bitllets com els de la imatge amb numeració capicua, o gent que sempre compra bitllets de loteria amb aquesta estructura.
L’origen d’aquesta paraula és català, dels mots cap i cua i sembla tenir l’origen a Barcelona durant el segle XIX, possiblement per denominar la finalització d’una partida de domino quan el jugador que acaba les seves fitxes ho pot fer tirant pels dos extrems de la línia de fitxes.
Curiositats numèriques al voltant dels nombres capicua n’hi ha moltes i jo us he escollit aquesta per vosaltres. Desitjo que us agradi.

1 x 1 = 1
11 x 11 = 121
111 x 111 = 12321
1111 x 1111 = 1234321
11111 x 11111 = 123454321
111111 x 111111 = 12345654321
1111111 x 1111111 = 1234567654321
11111111 x 11111111 = 123456787654321
111111111 x 111111111=12345678987654321