Tag Archives: Educació

Arran del Premi Núria Tudela i Penya 2008: Antígones

Divendres la revista Auriga va lliurar a Premià de Mar el premi Núria Tudela i Penya a Roger Coch, estudiant enguany de filologia catalana, i ex-alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat pel seu treball Antígones, dirigit per la professora Roser Campi. Mentre la revista Auriga li publica en el proper número l’extracte del treball des de El Fil de les clàssiques, guardonat amb el premi Didascàlia 2008 en el mateix acte, vull felicitar en Roger Coch i desitjar-li que la seva primera publicació a Auriga vagi seguida de la bona fortuna que em va propiciar a mi la meva Gimcana al Museu d’Arqueologia.

En Sebastià Giralt va immortalitzar el lliurament dels Premis Auriga 2008 en el moment en què Roger agraïa el guardó a Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, acompanyat de Ferran Cortina, director de l’IES Mercè Rodoreda i professor de grec, i una servidora que ja coneixeu:

auriga2008.jpg

Ja sabeu que ho aprofito tot, i he pensat que a partir de Les Antígones d’en Roger, que em va confirmar que sobretot era un treball de l’Antígona de Salvador Espriu. M’agradaria proposar-vos una lectura de les diferents Antígones en diferents llengües. Ja sabeu que els paral·lelismes lèxics i culturals m’encanten i la pervivència del mite  grec en la literatura i art universal de tots els temps també. Per tant, espero voluntaris per llegir en grec antic (podria ser algú que s’hagi comprat el llibre de la Bernat Metge), en català, en castellà, en anglès, en francès, etc).

La versió més completa del mite  d’Antígona ens l’ofereix el tràgic grec del segle V aC, Sòfocles, i  conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Eteòcles i Polinices, moren un a mans de l’altre, el rei Creont prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra Tebes, mentre es preparen honres fúnebres per Eteòcles que ha defensat la ciutat. Antígona, germana d’ambdós, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices, i per això és condemnada a mort.

El fil de les clàssiques rebrà divendres el premi Didascàlia XVI de l’Auriga

Divendres 27 de febrer a la tarda a Premià de Mar El fil de les clàssiques rebrà el premi Didascàlia de la revista Auriga en la seva XVI edició.  M’agradaria tant que m’hi acompanyéssiu en la recollida del premi (tal com ja us animava Teresa Devesa) que us he fet ad hoc un mapa perquè no us perdeu, tenint en compte que hi ha hagut un canvi en el lloc del lliurament del guardó:

  • A les 17’30 l’arqueòleg Ramon Coll ens obrirà i ens explicarà les restes romanes de Can Farrerons. Les restes romanes amb la seva planta octogonal romanen a sota dels carrers i dels nous edificis. Sigueu puntuals al costat de la caseta en la cruïlla Santiago Rusiñol i Enric Granados.

  • A les set al centre cívic (C/Esperança 19-21), després de la conferència de Pere Izquierdo “Món clàssic a Catalunya en temps de la II República”, El fil de les clàssiques rebrà el premi Didascàlia i l’alumne Roger Coch amb la seva professora, Roser Campi, de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat, el premi Núria Tudela i Penya pel treball Antígones. L’enhorabona Roger, l’enhorabona Roser!

Des d’aquí, vull agrair a la revista Auriga que segueixi, després de setze anys, premiant la feina que els professors de clàssiques fem en les aules de secundària en els territoris de parla catalana. La meva ex-alumna de l’IES Cristòfol Ferrer, Alba López, va guanyar el Premi Núria Tudela i Penya 2005 amb el treball Astèrix més que un còmic que jo li dirigia; per tant, em sento doblement premiada i l’IES Cristòfol Ferrer també: 2005 Premi Núria Tudela i Peña, 2008 Didascàlia!

 Us hi espero! Sense vosaltres l’acte de llirament no tindrà sentit!

Per a què serveix avui estudiar llatí?

Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar  una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.

Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.

Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!

Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.

ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:

  • entendre millor la nostra pròpia llengua

  • facilitar l’aprenentatge d’altres llengües romàniques (francès, italià, portuguès…)
  • entendre vocabulari anglès:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sYMt0e5r6Ug" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?

  • arribar l’església als fidels de tot el món
  • facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!) 

  • entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.

  • tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc

  • copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc

  • ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món

  • reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua

  • unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa 

  • no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament  

  • esdevenir  persones cultes

  • trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…

  • posar nom a un producte o establiment comercial: Albal, Duralex…
  • fer campanya electoral: amabo Obama

  • impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà

  • navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del  Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)

  • escoltar i entendre cançons

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Viuit lingua latina! Per molts anys!

Feliciter, magistri et magistrae!

Avui 5 d’octubre és el Dia Mundial del Docent des de 1993 en què la UNESCO va establir-lo per revitalitzar la nostra feina perquè, abans del 2015, encara falten divuit milions de mestres per impartir educació primària en tot el món.

Docent, professora, mestra, educadora? Què sóc o què m’agradaria ser? Jo ho tinc clar i uns col·legues-amics també i així ens ho han donat a conèixer en un llibre que vull recomanar a tothom (mestres, professors, educadors, docents, pares, polítics… ) i, fins i tot a vosaltres, estimats alumnes (el llibre acaba amb una carta a un alumne fictici, però que podria ser qualsevol de vosaltres):

AMB E D’EDUCAR, Diccionari no autoritzat de l’educació

Germán Alemany, Carles Cervelló i Jordi Rincón. Ed. Témenos, 2007. ambededucar.jpg

Si ens fixem en l’etimologia dels mots Amb E d’educar, potser ens serà més fàcil triar:

Ensenyo perquè m’agrada. Aprenc per ensenyar i ensenyar m’enriqueix, m’humanitza. No entenc moltes coses que, en aquests moments, passen en educació. No entenc l’intrusisme, ni el professor especialista, posem per cas  en laringals; no entenc l’educació sense un sentit integral del terme; tampoc entenc el professor de llatí o de grec que, fins i tot avui, s’entesta només en fer memoritzar declinacions, conjugacions i traduir textos bèl·lics a la recerca de l’ablatiu absolut…

 No em sento sola, afortunadament no sóc l’única, tot i que el que transcendeix de l’educació als mitjans de comunicació és una visió totalment contraposada i pessimista.  Hi ha molts professionals de l’educació que lluitem per actualitzar les clàssiques al segle XXI i per educar, sense anar més lluny, els companys de Chiron, o entre altres els autors d’aquest llibre que us acabo de recomanar: Amb e d’educar. No està tot perdut, cal lluitar per les clàssiques i per una educació de qualitat: Sapientia, quae sola libertas est.

Una educadora vocacional

Atenes

Aquí trobareu la informació que us fa falta per acabar l’últim tema del llibre Atenes i Esparta, unitat 11 Grec 1, ed. Teide.

La acròpolis Atenes:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/joy9xOXR_hs" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

L’educació a Grècia:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/puTtpkK3DJA" width="450" height="350" wmode="transparent" /]