Tag Archives: Celebracions

Dones contra Tales

tales.jpg

 Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dona a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.

 

Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:

. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal  (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:

                          A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida.

        I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.

Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):

. Montserrat Tudela,  llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així:  “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!

P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:


Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M

Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.

De les Saturnalia romanes al nostre Carnestoltes

BanquetDel 17 al 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn i el ritual començava en el temple d’aquest déu amb un gran sacrifici, després seguia un banquet que era obert a tothom. Els participants duien vestits molt senzills (synthesis) i un barret de llana (pilei). Amb el temps, aquestes festes van durar més dies, plens de diversió i de molt soroll. Es van ampliar els rituals: es procedia a començar la festa amb un bany, que anava seguit d’un sacrifici familiar d’un porquet i després hi havia un intercanvi de regals, sovint figuretes de pasta. Durant les Saturnals eren permesos els jocs d’atzar. Les Saturnals consistien en una inversió de l’ordre social com el nostre Carnestoltes. Els esclaus durant les Feriae seruorum de les Saturnals feien de senyors i gaudien del privilegi de menjar a taula.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebren l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

 En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

L’etimologia del mot Carnestoltes deriva del llatí carnes tolendas, abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge abans de treure la carn”.

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

Els alumnes de primer de batxillerat de llatí del IES Cristòfol Ferrer han decidit celebrar el Carnestoltes a la romana; per això, faran un banquet romà i dinarem tots plegats a l’institut per celebrar el Carnestoltes.

S’ha triat com a reina saturnalícia l’Andrea González que comptarà amb la col·laboració de l’Aida Caba. Han buscat a la xarxa i han trobat un taller de cuina romana  amb molts enllaços, un article fabulós de la Charo Marco a De re coquinaria, “Carnevale” i al blog de Fernando Lillo “Actividades sobre el carnaval para cultura clásica” s’han repartit l’elaboració a casa dels plats i l’organització de la festa. El món està capgirat i són els alumnes que organitzen l’activitat. Segur que sortirà molt bé com altres vegades els alumnes del Cristòfol Ferrer han cuinat plans romans.

saturnalia2008.jpg

Els alumnes de la Margalida fan una sorpresa romana a Manel

De Carnestoltes amb els déus

Aquest Carnestoltes, podeu ser déus i deesses i fer de la vostra aula l’Olimp; però abans, cal que us documenteu. Triareu cada un/a un déu o una dea de la mitologia grega.

Ampliareu la informació, tot consultant les adreces següents:

Labyrinthus (no us oblideu de consultar els enllaços que Sebastià Giralt recomana)

Mitologia

  • Presentareu el vostre treball a classe, es recomana en PowerPoint ( si teniu dificultats, consulteu Tutorial de PowerPoint de D. Díaz). A  l’article Déus, monstres i herois en PowerPoint podeu veure la presentació dels alumnes i si cliqueu aquí altres presentacions.

S’avaluarà tant el contingut, com la presentació, així com la fluïdesa oral de l’exposició.

Al final, en el vostre quadern tots heu de tenir per a cada divinitat una fitxa com la següent; per tant, aquests ítems han de formar part de la presentació del vostre déu:

NOM GREC
NOM LLATÍ
ATRIBUTS
DOMINI
GENEALOGIA
CARÀCTER
GESTES
IL·LUSTRACIÓ

Continue reading

Nadal en grec

grec.jpg  Aquí teniu la felicitació de Nadal en grec del Nou Testament, tot recordant la meva professora de grec de l’IES Berenguer d’Anoia (Inca, Mallorca), Coloma Blanes i Blanes. Aquests dies previs al Nadal és un bon moment per traduir els textos del llibre de grec de segon (Teide, 2005), pàgs. 277 i 278: L’anunci dels pastors i Els Reis Mags. A veure si trobeu el text de la felicitació i el sabeu traduir.

Nadal en llatí

 Ara ve de Nadal i si voleu cantar nadales en llatí aquí hi trobareu les lletres d’Adeste fidelis, Silens nox, entre d’altres:

http://christmas.bestlatin.net/blog/2006/12/

http://interletras.com/canticum/traducc_navidad.html

fins i tot, podeu felicitar el Nadal en llatí.   Felix Natalis!

Felicem Natalem uobis precor.

Felicitem el cap d’any a la romana

Els romans es felicitaven l’Any Nou, tal com ho testimonia una tauleta de fusta (Tabulae Uindolandenses II. Bowman-Thomas nº 261) trobada a Vindolanda, un fort a la muralla d’Adrià a Gran Bretanya, en què Hostili Flavià saluda el seu amic Cereal i li desitja un Any Nou pròsper i feliç: Hostilius Flauianus Cereali suo salutem. annum nouom faustum felicem tibi precor

Experts i expertes llatinaires ja podeu fer la vostra felicitació d’Any Nou en llatí per e-mail o deixant aquí un comentari.Si sou dels que feliciteu pel mòbil, teniu a continuació el format abreujat: ANFF = annum nouum faustum felicem.  

 Aquesta és la meva felicitació d’Any Nou: 

Margalida discipulis et amicis suis salutat: annum nouum faustum felicem uobis precor.

Per saber-ne més, podeu consultar les activitats del meu amic Fernando Lillo, professor de llatí a Vigo, i les interessants explicacions de Salva Muñoz, professor de llatí a València.