Gladiator estimulà el Barça a Roma

 

Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.

La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a  El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.

Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!

En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!

Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):

 

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.

Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!

Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!

(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)

Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!

Els romans i la gestió de l’aigua

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/aqueducte.swf" width="460" height="320"/]

 

Aquesta animació sobre els aqüeductes i les canalitzacions romanes forma part d’un audiovisual més ample que tracta el cicle de l’aigua i els usos històrics fets per diferents civilitzacions. Va ser un encàrrec divulgatiu de l’extingida Confederación Hidrográfica del Sur, l’actual agència andalusa de l’aigua.

Tradició grecoromana: un bon tresor immaterial

Si ens trobem Grècia i Roma a cada passa, crec que la tradició grecoromana, candidatura presentada per la revista Auriga,  caldria que fos un dels déu tresors dels béns immaterials de Catalunya. Aquest any l’organització Capital de la Cultura Catalana demana de triar-los amb la voluntat de promoure’ls, divulgar-los, sensibilitzar-los i salvaguardar-los. En edicions anteriors es van triar els set savis catalans o les set meravelles del patrimoni català.

“El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Algunes de les seves característiques són les següents:

Es transmet de generació en generació; és recreat sovint per les comunitats i/o grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa, la seva història; dóna a les comunitats i grups un sentiment d’identitat i de continuitat; promou el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana; és compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents; compleix amb el respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.

El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals.”

Us proposo ara que participeu en la votació ciutadana per tal que la tradició grecoromana esdevingui un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Trobareu les cent candidatures al web de l’organització de Capital de la cultura Catalana.
Si voleu votar, ho podeu fer  fins el 31 de maig :

– Des de la pàgina web, omplint el formulari de votació.
– Per sms: Enviar un missatge al número 5523, escrivint Tresor + espai en blanc + 97, que és el número de candidatura de la tradició grecoromana. (cost del missatge: 1,50 € + iva).

Jo ja he votat! i vosaltres a què espereu?

Procònsol de la Tarraconensis?

20090523elpepivin_2.jpg 

De què fa humor Forges en El  País de dissabte 23 de maig de 2009 a l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament europeu? 

 En temps de la República romana, els procònsols acostumaven a ser excònsols nomenats governadors provincials.

La Hispania Citerior Tarraconensis amb capital a Tàrraco (Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) fou el 27 aC per decisió de l’emperador August província imperial amb rang consular, mentre que Lusitània amb capital a Emèrita Augusta (Colonia Iulia Augusta Emerita) era imperial amb rang pretori i la Bètica, amb capital a Còrdova (Corduba Colonia Patricia) senatorial amb rang pretori. El governador de la Tarraconensis era el Legatus Augusti pro Praetore Prouinciae Hispaniae Citerioris Tarraconensis i tenia el seu officcium a Tàrraco amb tres llegats, al cap de tres legions, que en temps de Calígula es van reduir a dos i a un en temps de Neró.

Ateses les grans dimensions de la província Tarraconensis (val a recordar que abastava les dues terceres parts de la Península Ibèrica), el governador  va rebre com auxiliars en l’administració de justícia, nomenats directament per l’emperador, set llegats, els legati iuridici, al capdavant dels respectius conuentus iuridicus.