La Roma antiga al CN 33

romaantiga

TV3

Gràcies a un e-mail de Ramon Torné he sabut que el proper dilluns 17 d’agost a les 20’30 a Canal 33 s’emetrà en català la sèrie La Roma antiga que ja es troba en DVD a Aurum.

romabbcdvd

AURUM

Es tracta d’un docudrama produït per la BBC i Discovery Channel, que consta de sis capítols de cinquanta minuts cada un i comencen per Neró (el tornen a emetre dia 18 a les 8’25). A continuació, vindran els dedicats a Juli Cèsar, la Revolució, la Rebel·lió, Constantí i la Caiguda de l’Imperi.

La BBC va estrenar aquesta minisèrie la tardor del 2006. La  va coproduir juntament amb Discovery Channel, i va gaudir d’un gran èxit d’audiència. Espero que gaudeixi de la mateixa a casa nostra i ens ajudi a difondre la importància de la cultura romana. Jo encara no l’he vista i no ho faré fins el proper dilluns, però crec que paga la pena i per això des d’aquí us hi animo.

El palau de Dioclecià

restituciopalaudioclecia1

Reconstrucció del palau de Dioclecià per Ernest Hébrard. Wikimedia

Split (Salona en temps dels romans) és avui la ciutat més gran i més important de la regió de Dalmàcia, i la més gran de Croàcia després de Zagreb, la capital. En el segle III, l’emperador Dioclecià (245-313 d.C.) hi va fer construir el seu palau per a descansar-hi, un magnífic palau de pedra blanca  amb  marbre d’Itàlia i de Grècia, a més de columnes i esfinxs d’Egipte.

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Esfinx del palau de Dioclecià. Wikimedia

Al segle VII s’hi van refugiar els habitants de la colònia romana de Salona. Els seus descendents encara hi viuen: dos cents vint edificis dins del recinte del palau (d’uns 31.000 m²), entre els quals hi ha la catedral,  segueixen allotjant més de tres mil persones, a més de comerços i restaurants per a turistes.

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimedia

Muralles del temple de Dioclecià a Split. Wikimèdia

 

Catedral de Split. Wikimedia

Catedral de Split. Wikimedia

Si encara no en teniu prou, provem de viatjar-hi amb imatges de satèl·lit  de Google maps:


Vid. mapa més gran

 Mercè i companyia, quan torneu de visitar-lo aquest estiu vull, si en teniu ganes, que ens en feu cinc cèntims. Molt bon viatge!

Per quan tornem a les aules: Què opineu d’aquest palau, declarat Patrimoni de la Humanitat? Què en sabem de Dioclecià? Què idea per tal d’evitar les lluites dinàstiques?  Què sabeu dels límits de la  Dalmàcia, província de l’imperi romà? Es corresponen amb l’actual Dalmàcia? Com es diuen els seus habitants?

Ilíada: cinc dones per la pau

[flv width=”440″ height=”320″]http://www.tvciutatvella.com/media/jtvcontent/2009/2009_07_31_Teatre_La_Iliada.flv[/flv]
Vídeo de TV Ciutat Vella

El festival de Barcelona Grec 09 s’està acabant i ho fa, com no, amb una obra grega. Aquests dies i fins diumenge 9 d’agost, a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, cinc actrius, dirigides pel canadenc Tom Bentley-Fisher, representen l’obra teatral Ilíada, basada en l’obra homònima d’Homer, d’Alessandro Baricco.

homer-iliada_alessandro-baricco_libro-omag879

Cinc  dones d’ambdós bàndols (grec i troià) intenten, una vegada superat el paper de víctimes, trobar els motius de la guerra  i generar solucions comunes. Aquest buscar el perquè de la guerra fa que l’espectacle sigui més radical que en la versió d’Alessandro Baricco, que va treure de l’obra d’Homer els déus per tal que fossin els humans els qui afrontin tot el que passa en aquesta tragèdia i no ho puguin justificar tot refugiant-se en els odis de les divinitats. És curiós que siguin les dones, ( a mi em ve al cap la Lisístrata d’Aristòfanes), les que vulguin acabar amb el conflicte de manera conjunta (ni aquees ni troianes), però la Ilíada és  “un reto”, según el director, tenint en compte que es tracta d’ “una historia escrita para hombres que habla de hombres, muy violenta y masculina”.

L’espai en què es desenvolupa l’acció és una platja de sorra, per tant és atemporal. Podria ser qualsevol indret, en qualsevol moment. La peça malauradament té actualitat, una guerra antiga ben repetida al llarg del temps. Avui trobem Troia a molts llocs del món  i aquest cor femení poden ser les veus de dones que reclamen la justícia i la veritat, com les valentes àvies de la Plaza de Mayo.

Bentley-Fisher amb aquesta representació tan humana de la guerra pretén despertar en l’espectador la responsabilitat en els conflictes i en tot el que s’esdevé en el nostre voltant. Estem desperts? em pregunto.

Potser vàreu veure Les Suplicants d’Èsquil, l’espectacle d’aquestes cinc genials actrius (Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez) de la companyia Q-Ars Teatre fa poc a la Sala Muntaner de Barcelona representant la primera part de la trilogia:

La temporada vinent ( del 18 de març al 25 d’abril de 2010) al TNC representaran la tercera part amb Electra. Serà la peça de la trilogia en què es distanciaran menys del text original i s’incorporarà el primer personatge masculí, que interpretarà el paper d’Orestes , a més de l’actuació de la magistral Clara Segura que fou una de les meves primeres alumnes de grec a l’IES Sant Just Desvern. No ens podrem perdre Electra!

A mi personalment m’agrada molt el marc gòtic de la Biblioteca i a més em porta molt bons records ja que hi veig  l’actriu Clara Segura en el magistral paper d’Antígona. Mercè Otero (que finalment  m’ha impulsat a fer aquest apunt) se’n sentirà molt orgullosa ja que aquesta versió de  Ilíada hi té molt a veure (comparteix la dramatúrgia amb  Tom Bentley-Fisher ) una exalumna seva que viu al Canadà, Elisabeth Ràfols!

Si ara us he fet dentetes, però aquests dies d’agost esteu fora de Barcelona, podreu veure aquest espectacle del 15 de setembre al 4 d’octubre,  com una obra estable de la Biblioteca de Catalunya i ara podeu aprofitar per llegir-vos la Ilíada, en la versió reescrita per Alessandro Baricco, en l’adaptada per Teide (La còlera d’Aquil·les), en la traduïda per Joan Alberich que el proper curs també treballarem Homer a classe!

Imago mortis

El llatí en el cinema, potser aquest podria ser un bon treball de recerca!
A finals de juliol de 2009 s’ha estrenat una pel·lícula de terror italo-espanyola, Imago mortis, de Stephano Bessoni amb la genial Geraldine Chaplin:

Què vol dir el títol Imago mortis? A quina declinació pertanyen ambdós mots? Has entès la frase llatina del tràiler? Què és un tanatoscopi? i una tanatografia? Quins són els seus ètims i el seu origen?

No sols el llatí perviu en el cinema, el grec també hi té el seu paper.