Modelatge 3D amb Google Sketchup

1 Reply

Sketchup és una eina informàtica del gegant americà Google orientada al modelatge en 3D d’edificis, mobiliari enginyeria civil o altres construccions. Com acostuma a ser norma en Google, el programa disposa d’una versió gratuïta d’un ús bastant senzill que no requereix uns coneixements exhaustius d’arquitectura o disseny gràfic. La seva interfície de treball se’ns presenta amb una pantalla intuïtiva i de ràpida assimilació de les eines que ens posa a l’abast. Abans de fer l’intent amb un altre software més sofisticat, Google SKetchUp és el programa idoni per facilitar els alumnes el primer contacte en el camp del disseny i la maquetació en 3D. De fet, crec que pot esdevenir una eina bàsica per ajudar a adquirir la competència digital a l’alumnat. A més, el programa permet l’exportació dels models fets a la majoria de programes d’ús habitual en el camp del disseny.

Els usuaris poden compartir i posar a l’abast de tothom els models creats amb aquest programa, a través del lloc Google Sketchup, tant els originals com recreacions d’edificacions conegudes.

Espero que, com en els exemples precedents, en aquest pròxim curs els alumnes amants del disseny us aventureu a recrear i perfeccionar en 3D alguns dels tresors arquitectònics del patrimoni clàssic.

My Life In Ruins

4 Replies

mividaenruinas
Títol: Mi vida en ruinas (no hi ha versió doblada al català)
Producció:EUA-Espanya, 2009
Direcció:Donald Petrie
Intèrprets:Nia Vardalos, Richard Dreyfuss, Rachel Dratch, Harland Williams, María Botto, María Adánez
Gènere:Comèdia
Recomanada per a tots els públics

SINOPSI:
Una guia turística grega (Nia Vardalos), fastiguejada per un guia rival, està obsessionada en què el seu grup internacional (les turistes espanyoles són les actrius María Botto i María Adánez) descobreixi els encants de Grècia i no només s’interessi per comprar souvenirs; però ho té ben difícil fins que apareix l’amor.

Popi a l'Acròpolis

My Life in Ruins és de la mateixa productora que l’exitosa Mi gran boda griega (2002). Tom Hanks i la seva muller Rita Wilson l’han concebut, després d’haver fet Mamma mia (2008).

Ahir a la tarda vaig anar al cinema a veure Mi vida en ruinas, acabada d’estrenar, no tenia excusa: és una pel·lícula apta per a tots els públics (s’hi pot anar en família!) i relacionada amb Grècia (i és temps de vacances!). Vàrem passar una estona entretinguda i ens vàrem distreure l’oïda, no només amb la música sinó també amb les frases típiques de grec modern i algun diàleg còmic; la vista amb meravelloses postals de Grècia (Atenes, Delfos, Olímpia…), tot i ser rodades algunes escenes a les platges i bars d’Alacant. Hi surten tots els tòpics de Grècia i dels grecs, així com de les nacionalitats dels turistes (les espanyoles divorciades…).

En definitiva, una dolça comèdia romàntica amb belles vistes per veure a l’estiu o en un trajecte en autocar, avió o vaixell.

Grècia és el bressol de la nostra civilització, no un souvenir ni un destí turístic qualsevol. Un lloc que enamora i per enamorar-se. Bon viatge a Grècia! Gaudiu-la si en teniu ganes després de veure My life in ruins.

Heu vist les Perseides!

4 Replies

Com tots els anys per aquests dades (12 i 13 d’agost) m’agrada sentir la serena de les nits d’estiu i mirar en un cel d’agost de poca contaminació lumínica (a Barcelona, això no és possible!) les Perseides, també dites llàgrimes de Sant Llorenç, també s’observa Júpiter ben pletòric i la lluna se’ns marceix. Són nits d’estiu, són nits per mirar el cel i perdre’s en la seva immensitat ja per interès ja per romanticisme.

lesperseides

Anit, vaig contemplar el cel estiuenc i també les Perseides. Quin goig en veure-les caure! Per què es diuen així les llàgrimes de Sant Llorenç? Doncs perquè són estrelles fugaces, bé més aviat meteors, que tenen el punt radiant en la constel·lació de Perseu (i ja coneixeu el mite de l’occidor de la Gòrgona, l’heu de llegir o rellegir al llibre prescrit Narracions de mites clàssics). Tot i que es poden veure uns dies abans i després, entre el 12 i 13 d’agost tenen una frequència de 60 o 70 per hora. Un espectacle meravellós per observar el cel i intentar entendre els misteris de l’Univers.

Si enguany no les heu contemplat, l’any vinent no us les perdeu! Aquí teniu alguns consells per observar la pluja de les Perseides, elaborat pel personal del Departament d’Astrofísica i CC. de l’Atmòsfera UCM, ASAAF-UCM i AAM.

Mireu aquesta nit el cel, potser encara podreu veure caure algun meteor de les Perseides i formular el vostre desig!

La nissaga dels déus IV

44 Replies

Vil·la Farnesina, Roma. Wikimèdia

Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi amb un text per a petits lectors ( i no tan petits!) sobre els déus de l’Olimp, els seus atributs i reialme:

ELS DÉUS

Dotze n’hi havia a Grècia

Entre déus i deesses

Cadascun amb la seva eina es dedica a la feina:

Zeus, amb el llamp i el tro, és el més poderós

Hera, amb la diadema i el paó reial, és la seva esposa

Posidó, amb el trident que remou les onades, és el déu del mar

Hades, amb el gos Cèrber de tres caps, és el déu del món que hi ha sota terra.

Demèter, amb les espigues de blat, és la deessa de la agricultura

Hefest, amb l’enclusa i el martell, és el que fa les armes dels herois

Atena, amb el mussol i l’olivera, és la més intel·ligent

Ares, amb l’escut,l’espasa i el casc,és el déu de la guerra

Afrodita, amb la poma i la petxina,és la deessa de l’amor

Àrtemis, amb les fletxes i la lluna, és caçadora

Apol·lo, amb la lira i el llorer, és el déu de la música

Hermes, amb les sandàlies i el barret amb ales,és el missatger dels déus

I tots junts a l’Olimp amb bona companyia prenen nèctar i ambrosia.

(CONTINUARÀ…)

Faune, sempre polèmic

11 Replies

Com sabeu Faune fou un antic déu romà que rebia culte a Roma al mont Palatí o als seus encontorns. Per la seva afabilitat i per ser favorable (qui fauet), se’l va identificar amb el déu grec Pan. Va perdre amb el temps el caràcter diví i en època clàssica es va multiplicar en faunes (fauni) que són els genis salvatges i camperols, els equivalents als sàtirs grecs, amb qui comparteixen la doble natura de ser mig homes i mig cabres. Són luxuriosos i amants del vi i de la música i així apareixen en totes les representacions artístiques fins als nostres dies. (Si algú s’anima seria un bon material per fer-ne un muntatge per a Aracne!)

Hic et nunc destacaré només la pervivència musical en Prélude à l’après-midi d’un Faune (1894) de Claude Debussy segons un poema de Mallarmé (1876) en què Faune apareix com un ésser ben libidinós, d’aquí que escandalitzés ben molt quan es va estrenar a més del to agosarat i l’orquestació emprada.

Nijinski. Aquarel·la de Léon Bakst. Wikimèdia

El ballarí ucranià Vàtslav Nijinsky (1890-1950) en ballar-lo el 1912 també va provocar un gran escàndol com es pot veure en aquest fragment de la pel·lícula Nijinsky de Herbert Ross (1980), interpretat pel ballarí americà George de la Peña.

Però si voleu també podeu veure un muntatge, que aquests dies ha resultat ben polèmic, de Christian Comte amb fotografies que Adolph de Meyer (París, 1868-Los Ángeles, 1946), va fer a Paris el 1912 a La migdiada d’un faune, tot recorrent pas a pas els moviments de Nijinsky:

Si us he despertat la curiositat per Nijinsky i per la dansa fins el 23 d’agost podeu veure al teatre Romea de Barcelona El salt de Nijinski que la coreògrafa Maria Rovira, amb la companyia Trànsit, dóna forma a les obsessions del ballarí Nijinsky, a qui l’esquizofrènia obligà a abandonar la polèmica i meteòrica carrera molt d’hora.