Category Archives: Cultura clàssica

Aqüeductes, ponts i camins

Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de El proveïment d’aigua i les vies de comunicació. Heu de clicar a “Els aqüeductes” i “Tots els camins duen a Roma”. No us perdeu els enllaços!

A veure, si recordeu les diferents capes d’una via romana. Apa feu memòria!

L’aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable de Tarragona finalment es rehabilitarà el 2008 i potser hi tornarà a passar aigua. Falta li fa!>

CURIOSITATS: ja sé que sabeu que “tots els camins porten a Roma” i que els romans van tenir la primera xarxa viària i que va arribar a assolir 100.000 quilòmetres. Que van haver de construir mansiones o hostals per fer-hi parada i fonda i que tenien unes fites de pedra per marcar les distàncies, els mil·liaris. Però potser no sabeu que els romans van ser també pioners en l’elaboració de normes de circulació. En temps de Juli Cèsar, l’any 50 aC, es va promulgar la primera llei de trànsit coneguda, que limitava la circulació des de la matinada fins al capvespre. Les restes conservades de Pompeia també ens han conservat passos de vianants elevats amb ranures per a les rodes dels carros.

El llibertí del panteó grec

33 Replies

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LCBNmvbLttw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què opineu de l’aspecte donjuanesc de Zeus?

També la Via Làctia té a veure amb Zeus, per què?:

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/iJVJuF_r1wo” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Aenigma II

14 Replies

En quina obra es va inspirar Dalí per crear-me?

Em pregunto, per què agradarà tant als artistes la dea de l’amor?

També és font d’inspiració per als publicistes. Mireu com expliquen la manca de braços de la Venus:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qP7b7SevqPo" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

L’aprenent de bruixot, tot un luxe

22 Replies

Fernando Lillo Redonet a partir de L’amant de les mentides de Llucià de Samòsata ens ha regalat un conte preciós sobre un aprenent de bruixot al seu excel·lent llibre:

El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma (editorial Merial, 2007)

Després d’haver-lo llegit, visionarem El aprendiz de brujo, dins la fantàstica pel·lícula de Disney Fantasia 1940 i 2000 amb el millor Mickey Mouse: dropo, innocent i entremaliat. Gaudiu un cop més del fabulós joc de llums i ombres, amb una explosió de colors així com de la partitura musical del compositor francès Paul Dukas.

Sabeu alguna altra paraula màgica a més d’abracadabra? Com i per què s’utilitza?

El tango i l’aprenent de bruixot, Atrapasons 7′.

Dona i art

8 Replies

De mans hàbils és aquesta pintura. Bon Prometeu,

hi ha també homes iguals a tu en talent.

Aquesta noia, qui l’ha pintada, si li hagués donat veu,

de ben cert, que seria, de cap a cap, Agatarquis.

Erinna de Telos, Antologia Palatina VI 352

(trad. M.Capellà, Poetes gregues antigues PAM 2004)

En aquest breu epigrama, la poetessa grega Erinna de Telos, precursora de la poesia hel·lenística, descriu un retrat d’Agatarquis. Comença lloant la tendresa de la mà del pintor que l’ha fet. Tot seguit, invoca Prometeu, el famós tità, model dels artistes plàstics i creador dels humans, i iguala a ells els dotats amb sapiència artística. No tenim el retrat d’Agatarquis, però podem homenatjar el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb aquest vídeo sobre la dona en l’art:

Heu reconegut algun rostre femení? Quin? Per què són belles?

La dona treballadora a Grècia i al segle XXI

73 Replies

Gineceu. Grec 2 (M. Capellà), pàg. 16 ed. Teide 2005

Les dones gregues s’estaven sempre a casa, al gineceu. Tenien la responsabilitat de dirigir totes les activitats domèstiques: manaven les esclaves, preparaven els aliments, pastaven el pa, feien conserves, filaven la llana i teixien la roba, educaven els fills, etc.

El filòsof Plató ja plantejava a les Lleis (805 e) si era millor que les dones tinguessin cura de les tasques domèstiques o era preferible que fessin activitats productives. Què n’opines? (vid. Grec 1, pàg. 127)

N.B.: Plató i les dones en la ciutat ideal.

Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident

2 Replies

Us recomano una exposició digna de veure a Caixaforum Barcelona sobre els etruscos, concretament Prínceps etruscos, entre Orient i Occident. Aprofiteu aquests dies de vacances de Setmana Santa per visitar-la; tanmateix teniu temps fins al 4 de maig. Fugit irreparabile tempus!

Imagineu-vos si eren d’avançats els etruscos que les dones de classe alta, almenys, ja havien aconseguit la paritat. El filòsof Aristòtil fa escarafalls quan diu que els etruscos mengen acompanyats de les seves dones, que jeuen amb ells com iguals. N’hi que fos un sacrilegi! Com menjaven les dones gregues?

L’historiador grec Heròdot afirmava que el poble etrusc havia emigrat a Itàlia, condretament a la Toscana, des d’Àsia Menor. Per contra, Dionís d’Halicarnàs en l’època d’August deia que era un poble auctòcton. Sigui com sigui, la civilització etrusca a causa de les seves pecularitats etnogràfiques i lingüístiques, però també religioses, polítiques i culturals, va ser diferent de la resta de pobles de la Itàlia antiga. L’exposició aplega una selecció de cent setanta obres procedents del Louvre de París i dels principals museus arqueològics d’Itàlia. No us la perdeu! A més és de franc.

P.D.: Enllaceu amb Sebastià Giralt que ofereix una miniexposició fotogràfica amb enigma a Els Dies de Dèdal.