Després de visionar aquest vídeo de Mauricio Ricaldi a partir de la faula d’Isop “La guineu i el raïm” has d’esbrinar la dita catalana que en deriva:
Category Archives: Cultura clàssica
Judici de Paris al Cristòfol Ferrer
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AjyBg7xzJ6I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El judici de Paris de Rubens
Hem llegit i hem interpretat el Diàleg de les dees de Llucià, hem treballat en llatí aquest episodi mític, antecedent de la guerra de Troia, i hem consultat Sebastià Giralt que ens ofereix una interessant informació i uns bons enllaços. Ara aquest vídeo ens explica El judici de Paris de Rubens: [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/t7ud5E79shU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
De qui sóc atribut?
Mitologia: font inesgotable d’inspiració
En quin personatge mitològic es basen aquests anuncis publicitaris?[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/uv2aG1GuZpE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/S7EOlox68pU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Art mitològic de xocolata

Endevina qui sóc, ara ja he tornat amb la meva mare?
15 de març: centenari d’Empúries
Avui 15 de març, coincidint amb el centenari de la descoberta del jaciment, l’estàtua del déu Esculapi, la millor de la Mediterrània occidental, ha tornat a Empúries després de gairebé cent anys al MAC i després d’una breu aturada a Badalona i a Mataró, tal com des d’aquí ja vàrem informar. El seu retorn serà el tret de sortida dels actes per commemorar el centenari de l’inici de les excavacions oficials d’Empúries sota la direcció de l’arquitecte, arqueòleg, historiador i polític, Josep Puig i Cadafalch. Avui a l’acte d’inauguració tindrà lloc la cerimònia grega de la Restitutio i seguiran tot un programa d’activitats encaminades a potenciar la recerca arqueològica, la difusió científica i la divulgació al gran públic, s’espera aconseguir mig milió de visitants anuals. Encara queda el 80% de les ruïnes per excavar, però esperem que mai més siguin esclaus els excavadors (ja ho varen ser els seus constructors!), com va passar amb els dos centenars de presoners de guerra republicans que van ser forçats a treballar al jaciment durant gairebé dos anys (1940-1942).
Aenigma IV

Qui són aquests amants? Qui els va esculpir? Quina història hi ha al darrere?
Ara que ja ho has endevinat, et proposo de visionar aquest vídeo:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cGVKTkne95A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aenigma III

Reconeixes en quin quadre s’han inspirat per fer aquest muntatge? Què n’opines?
Recreacions històriques, tota una experiència per passar-s’ho bé i aprendre
Arriba el bon temps i arreu de Catalunya hi ha festes que recreen el món grecoromà; per tant, és un bon moment per sortir i aprendre. La revista Auriga en la seva tasca de difusió dels clàssics ha recollit tots els events en aquest calendari actualitzat i ja els havia presentat aquest cap de setmana al MAC (7 de març) la seva subdirectora, Montserrat Tudela, a les II Jornades de clàssiques en la seva ponència inaugural “La tradició grecoromana: un producte cultural de futur”. El nostre bloc, gràcies als vostres comentaris, també va ser lloat per Sebastià Giralt a “Les clàssiques a Internet: de la web 1.0 a la web 2.0”. L’enhorabona a tots i a totes. Sense les vostres aportacions aquest bloc no tindria sentit. En sou l’essència.
A les Jornades també el grup de recreació històrica Kuanum va presentar “Cues de pansa. Estratègies per no perdre la memòria de la cultura clàssica”. Segons els seus mots i amb l’assortiment i tast de menjars grecoromans, vaig deduir que pretenen acostar el patrimoni i el món clàssic amb els sentits i l’experiència lúdica, que volen transmetre sensacions que deixin empremta a la gent més enllà del seu nivell de coneixement. Ho aconsegueixen amb el menjar o els perfums, és a dir, mitjançant unes experiències empíriques i en diuen ARQUEOGASTRONOMIA. Crec que és una manera genial de difondre el món antic.
Des d’aquí, faig una crida perquè des de l’Ajuntament de Premià de Mar els tinguin en compte a l’hora d’organitzar festes. No hi ha excusa que valgui perquè tenim les termes de Can Farrerons, uns banys privats dels segles III i IV que pertanyen a la vil·la romana que es va descobrir als anys seixanta en ple centre urbà i que fa uns anys, durant les obres del col·lector se’n van trobar més restes. Els alumnes de llatí de batxillerat ben aviat les visitarem i tindrem un guia de luxe, l’arqueòleg Ramon Coll.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xgfX3nwtPWA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
