Ahir, 17 de desembre, primer dia de les Saturnàlia romanes, vàrem anar al mercat de la Boqueria de Barcelona amb ulls de romans i de romanes. Primer havíeu de passejar-vos per les parades del mercat amb uns cistells virtuals i omplir-los amb els productes que els romans ja coneixien a la seva època i que formen part de la nostra dieta. Havíeu de vigilar perquè, tot i que les seves preferències culinàries i gastronòmiques siguin la base de la nostra cuina, aquesta ha estat enriquida amb aportacions d’altres cultures, per exemple, el tomàquet, la patata, els pebrots, el blat de moro… van arribar amb la descoberta d’Amèrica; els àrabs portaren les taronges a Sicília cap al segle X; tampoc coneixien les begudes calentes com el te, el café, la xocolata; el sucre fou introduït a Europa en l’època medieval. Alguns no vàreu escoltar les indicacions i us vàreu despistar i vàreu acabar comprant virtualment mongetes, taronges o pasta. Amb la nostra compra virtual, amb fotografies fetes in situ o dibuixos els alumnes de quart de llatí i els de primer de batxillerat heu de fer un muntatge àudiovisual; els de segon de batxillerat esbrinareu el nom en llatí per tal que el diccionari es vagi sentint còmode a les vostres mans i no rellisqui en el proper examen.

A part de la tasca d’anar posant dins els cistells els productes que anàveu trobant, sense molestar els venedors ni els compradors, havíeu de fer les tasques següents:

1.    Els romans tenien diferents sistemes de conservació del menjar com en  salaó, l’assecatge, en vinagre, en oli, en dolç, fumats, en fred. Posa’n exemples tot anant per les parades.

Quins altres sistemes de conservació del menjar tenim avui. Exemplifica-ho també.

2.    Els romans portaven el menjar de diferents indrets del món conegut aleshores; per exemple, l’oli i el gàrum de la Bètica; el vi i les ostres de la Tarraconense; la mel de Grècia; el vi de Quios; les figues d’Eivissa; el blat del nord d’Àfrica; els pernils de Ceretània; l’arròs de l’Índia; els dàtils d’Etiòpia i Palestina; les cireres del Mar Negre; els préssecs de Pèrsia; els albercocs d’Armènia… i nosaltres què fem? 

3.   Mentre anem per les parades també ens fixarem amb els preus. Un denari  (moneda de plata que en temps de l’emperador August = 4 sestercis= 8 dupondis= 16 asos; 25 denaris eren 1 auri, la moneda d’or) equival, segons l’historiador Antonio Duarte Sánchez,  a 0’87 euros.

Quants euros serien un auri si equivalia a 25 denaris?

Mesures de pes i de capacitat:

1 modi= 6’503 kg

1 lliura= 0’328 kg

1 sextari= 0’540 litres

Si vàreu prendre nota dels diferents preus d’aquests productes, els podreu comparar amb els de l’any 301: 5 carxofes III denaris; 1 manat d’espinacs  VI denaris; 1 lliura de sardines XII denaris; 1 pollastre  XXX denaris; 6 ous VI denaris; 1 enciam 1 denari; 1 ostra 1 denari; 1 modi d’ametlles X denaris; 1 modi  de llenties  C denaris; 1 lliura de carn de conill XL denaris; 5 pomes  II denaris i  un tall de formatge XII denaris.

Com creieu que era la vida en temps dels romans? Quins productes es mantenen de preu i quins han canviat? Quins eren més cars i quins més barats? Sabríeu dir el perquè?

Amb la compra feta, vàrem pujar primer els de quart i, al cap de dues hores, els de batxillerat de llatí a l’aula de gastronomia del mercat de la Boqueria on ens esperava, juntament amb l’amable Àngela, Eulàlia Fargas, directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen, des de l’any 2000, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…

Reconec que la vaig enredar en un dels seus populars tallers dels dissabte matí de cuina per a nens perquè fes tallers de cuina romana, i en la seva recerca, va dir en la introducció teòrica al taller, que hi havia fruït, vàreu passar a l’acció (ben aviat us penjaré el vídeo de la vostra aventura culinària romana) i vàreu cuinar gàrum, caragols i cigrons a la manera d’Apici, el Ferran Adrià de la cuina romana. Alguns us vàreu quedar tan impactats amb els pobres caragols que ja no vàreu tenir ganes de repetir. 

Realment, ahir la Boqueria, sempre plena de compradors i de turistes, ens va desvetllar que nosaltres continuem essent ben romans, amb gustos, productes, elaboracions, sistemes de conservació i exhibint els pobres animals, etc.

No us oblideu de deixar també en els comentaris, les preguntes finals que us demanava al dossier:

•    Quin cistell m’he oblidat a casa per comprar productes romans ja elaborats?

•   Esbrina qui es va inventar el foie-gras? I el fast food?

•   Quins productes romans avui ja no es consumeixen?

•   Quins productes dels cistells romans no has trobat al mercat de la Boqueria?

•   D’aquests aliments, quins no has tastat mai?

•   Quins has provat i no t’agraden.

•   Què t’ha semblat l’experiència de fer de romà o de romana per un dia, tot anant al mercat de la Boqueria i elaborant i tastant cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas?

Espero que la sortida al mercat de la Boqueria hagi deixat en vosaltres algun pòsit i que hi torneu anar. Només us vull agrair l’entusiame, l’actitud i l’interès que vàreu mostrar. Moltes gràcies a tots i a totes, i especialment a la cuinera Eulàlia Fargas per haver-me fet cas i oferir dins els seus tallers per a nens i adolescents un taller de cuina romana que espero i desitjo que tingui molt èxit.

Al febrer hi tornarem amb els de grec i Cultura clàssica a fer el taller de cuina grega antiga, també la vaig enredar! 

Si voleu veure, mentrestant per anar fent boca, els menjars romans que hem fet a l’institut, no us perdeu Cuina romana avui.