Sinecura i altres mots d’origen llatí a Rodamots

Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:

“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”

A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.

Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”

347 thoughts on “Sinecura i altres mots d’origen llatí a Rodamots

  1. Fatima el hanini

    Salve !

    La paraula es a fer punyetes

    Expressió emprada en forma imperativa, normalment amb el verb anar, per a engegar algú de mala manera.
    Vés a fer punyetes i deixa’m en pau d’una vegada.
    Saps què? A fer punyetes! Ja n’estic ben tipa, de treure-li les castanyes del foc.

    Engegar o enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes significa desentendre-se’n de mala manera:
    Quan les coses es compliquen tant, engegaria la feina a fer punyetes!
    L’enviarem a fer punyetes perquè és un pesat.
    Una cosa que se’n va a fer punyetes és que es fa malbé o desapareix:
    Amb això de la crisi, tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes.
    ETIMOLOGIA DE PUNYETA:
    De puny, del llatí pugnus, mateix significat.

    Ave !

  2. flor mangui

    La paraula de avui:
    relegar a l’oblit

    DEFINICIÓ :
    Oblidar algú o alguna cosa, no recordar-la, no tenir-la present.

    Per indicar que una cosa ha estat oblidada també podem fer servir altres verbs: jaure en oblit, restar en l’oblit, tenir en l’oblit, deixar en l’oblit, etc.
    ETIMOLOGIA D’OBLIT:
    Del llatí oblitus, participi d’oblivisci, ‘oblidar’

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Molt bé, Flor! Veig que les companyes t’ho han explicat molt bé!

  4. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: fremir.

    Definició: Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.

    Frase: L’Helena és va fremir.

  5. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula d’avui és: remembrança.

    Definició: recordar.

    Frase: La seva tieta sent remembrança de tot.

  6. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: relegar a l’oblit.

    Definició: Oblidar algú o alguna cosa, no recordar-la, no tenir-la present.

    Frase: El Carles sempre relega l’oblit els deures.

  7. fatima el hanini

    Salve !

    La paraula és caure l’ànima als peus

    DEFINICIÓ :
    (a algú) (fig.) Decebre’s, desil·lusionar-se; tenir un gran desengany.
    En veure que li caldria viure en aquella casa tan rònega, li va caure l’ànima als peus.

    ETIMOLOGIA D’ÀNIMA:
    Del llatí anima, ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra.

    Ave !

  8. Georgina Tur

    -Les meves frases:

    -terra(aterrar)L’avió s’ha retresat per el mal temps, així que terra dues hores més tard.
    -oblitus (oblidar a aglgú) Me oblitus d’aquella cita que em vas propsar…
    – rememorari (recordar, record) Estic rememorari tots aquells moments que vem passar junts i em feies sentir única…
    -fremere(tremolar) Quan fremere més, és quan veig una pel·lícula de por.
    -fractura(Tenir necesitat d’alguna cosa) Quan no tinc xocolata per casa em sento fractura.
    -satio(estat d’alguna cosa que ha arribat a la maduresa)
    -acceptor(causar un espant) Quan vaig anar al lavabo a mutja nit vaig sentir un soroll i em vaig acceptor.
    -agonia(malestar creat per una cosa que oprimeix)

  9. Fatima el Hanini

    Salve Lida !
    He acumulat moltes paraules aquesta semana santa així que avui les faog totes 😉 !

    1.-caure de l’escambell :Perdre la importància, la influència, els privilegis.

    2.-caure-li la cara de vergonya :Passar molta vergonya, estar molt avergonyit.

    3.-anar-li a algú la processó per dins :Dissimular un estat de torbació de l’ànim (por, disgust, pena, etc.).

    Ave !

  10. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: aterrar.

    Definició: Fer caure en terra, abatre.

    La frase és: La Paula s’ha aterrat.

  11. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: caure l’ànima als peus.

    Definició: desil·lusionar-se.

    La frase és: La meva ànima va caure als peus, quan ho vaig veure.

  12. Fatima el Hanini

    Salve !

    La paraula és rossinyol

    DEFINICIÓ:
    Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscina megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, apreciat pel cant del mascle.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí vulgar lusciniolus, diminutiu de luscinia o luscinius, mateix significat, amb dissimilació consonàntica de la primera l en r i vocàlica de roissinyol en rossinyol.

    Ave !

  13. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: caure-li la cara de vergonya.

    Definició: Passar molta vergonya.

    La frase és: La Marta és va caure al carrer i se l’hi va caure la cara de vergonya.

  14. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: anar-li a algú la processó per dins.

    Definició: Dissimular un estat de torbació de l’ànim.

    La frase és: L’altre dia li vaig anar a la processó a l’Helena.

  15. lucas

    la paraula es : oriol

    definició: Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids (Oriolus oriolus), de plomatge groc viu i les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc en les femelles, que habita als boscos caducifolis.

    etimologia
    Del llatí aureolus, ‘de color d’or’, derivat d’aurum, ‘or’.

  16. lucas

    LA PARAULA ES :aram

    DEFINICIO: Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí tardà aeramen, ‘objecte de bronze’, derivat del llatí aes, aeris, ‘coure, bronze’.

  17. lucas

    LA PARAULA ES : sulfurar

    DEFINICIO :Fer enfurismar; irritar, enfurir.
    La relacionaven amb aquella malversació i això la sulfurava.
    Se sulfurava cada cop que el seu germà li estirava les trenes.

    ETIMOLOGIA:
    De sulfur, de sulf-, forma prefixada del mot llatí sulfur, ‘sofre’.

  18. lucas

    plumbi, plúmbia

    definicio:De plom; en sentit figurat, molt avorrit de tan pesat.
    Va ser una conferència plúmbia: més de la meitat dels assistents van marxar abans que acabés.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí plumbeus, mateix significat, de plumbum, ‘plom’.

  19. lucas

    la paraula es :ferreny -a
    definicio
    De complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust

    ETIMOLOGIA:
    De ferro, del llatí ferrum, mateix significat, amb el sufix -eny, de rendiment reduït, del llatí -ignus, -a, -um.

  20. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: errívol -a.

    Definició: Que erra, que no roman fix en un lloc; errabund, errant.

    La frase és: Sóc una noia molt errívola.

  21. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: ser com la bóta de sant Ferriol.

    Definició: No acabar-se mai una cosa.

    La frase és: M’agradaria que el meu amor per ella fós com una bóta de sant Ferriol.

  22. Fatima el Hanini

    Salve !

    ser com la bóta de sant Ferriol

    DEFINICIÓ:
    No acabar-se mai una cosa.
    No para de demanar-me diners; es deu pensar que el meu moneder és com la bóta de sant Ferriol.
    També: semblar la bóta de sant Ferriol (o Farriol).
    L’expressió durar com la bóta de sant Ferriol es fa servir per indicar que una cosa és inacabable o dura molt més del que hauria de durar.
    Vegeu aquí l’origen d’aquestes expressions.

    ETIMOLOGIA DE BÓTA:
    Derivat de bot (cuir per a contenir vi i altres líquids, del llatí vulgar buttis) amb terminació femenina per influx de tunna, ‘tona, bóta’.

    Ave !

  23. Fatima el Hanini

    Salve !

    La paraula és errívol

    DEFINICIÓ:
    1 Que erra, que no roman fix en un lloc; errabund, errant.
    Tinc una gata errívola que no s’està mai a casa.
    2 Errador, que es presta a ser errat.
    Seguíem un camí molt errívol i finalment ens vam perdre.

    ETIMOLOGIA:
    D’errar, del llatí errare, ‘vagar’, ‘vagabundejar’, ‘equivocar-se’.

    Ave !

  24. Georgina Tur (Cuina amb nosaltres)

    Les meves frases:

    -cornu copiae(cornucòpia)
    -errare(equivocar-se) Quan jo errare intento rectificar.
    -lusciniolus(rossinyol) Cada matí sento cantar els lusciniolus desde la meva finestra.
    -processionis(anar endevant) Les processionis és una festa religiosa.
    -verecundia(respectuós) Jo sóc molt verecundios amb tota la gent del món.
    -scabellum(tamboret) M’haig de comprar un scabellum per la cuina per poder asseurem.

  25. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: cornucòpia.

    Definició: Corn de l’abundància, corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.

    Frase: En els laboratoris hi ha cornucòpia.

  26. Patricia

    Salve 😀
    La paraula es: tocat i posat

    La seva definicio es: Vol dir que es molt meticulós, que va amb molt de compte, que és molt mirat, a fer les coses.

    I la meva frase: Ell es un noi molt tocat i posat, em posa dels nervis!

  27. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: oriol

    La seva definicio es: Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids.

    I la meva frase: El meu vei te un oriol, es molt petit i sempre esta cantant.

  28. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: aram

    Aquesta paraula te dues definicions:
    1 Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.
    2 Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.

    He fet una frase amb la segona definició: L’aram d’aquella peça esta una mica malament.

  29. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: aram

    Aquesta paraula te dues definicions:
    1 Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.
    2 Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.

    He fet una frase amb la segona definició: L’aram d’aquella peça esta una mica malament.

  30. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: sulfurar

    La seva definicio es: Fer enfurismar; irritar, enfurir.

    I la meva frase: La meva professora de catala es va sulfurar amb el meu company perque no havia fet els deures.

  31. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: plumbi

    La definicio es: De plom; en sentit figurat, molt avorrit de tan pesat.

    I la meva frase: La meva germana es una plumbi sempre em crida de mala manera, ja no la aguanto més !

  32. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: filferro.

    La definicio es: Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.

    I la meva frase: El meu vei va venir a casa per desembossar la pica del lavabo amb un filferro.

  33. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: ferrada.

    La definicio es: ecipient cilíndric o troncocònic fet de dogues de fusta voltades de cèrcols de ferro, per a tenir-hi o transportar-hi aigua, llet o qualsevol altre líquid.

    I la meva frase: La meva avia en el seu poble fa servir una ferrada per transpotar aigua fins a casa.

  34. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: vulgues no vulgues

    La definicio es: Forçosament, tant si li agrada a algú com si no, tant sí com no.

    I la meva frase: Vulgues no vulgues t’hauras de quedar a estudiar uns 30 minuts mes, o necessitas.

  35. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: a fer punyetes

    La definicio es: Expressió emprada en forma imperativa, normalment amb el verb anar, per a engegar algú de mala manera.

    I la meva frase: La meva mare es va enfadar amb el meu pare i li va enviar a fer punyetes, va ser gracios, despres es van perdonar.

  36. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: angúnia

    La definicio es: Malestar produït per la temença d’un esdeveniment desagradable.

    I la meva frase: La seva mare es va començar a angustiar al veure que la seva filla no arribava a casa.

  37. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: astorar

    La definicio es: Causar un espant o una impressió forts

    I la meva frase: Aquella pelicula em va astorar molt, ho vaig pasar molt malament.

  38. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: embaumar.

    Definició: omplir de bona olor.

    La frase és: M’encanta embaumar la meva habitació.

  39. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: flaire.

    Definició: especialment bona olor.

    La frase: En el bosc fà molt bona flaire.

  40. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: ensumar.

    Definició: Aspirar aire pel nas amb força per sentir l’olor que hi ha.

    La frase: Quan estic constipada hem costa ensumar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *