Sinecura i altres mots d’origen llatí a Rodamots

Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:

“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”

A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.

Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”

347 thoughts on “Sinecura i altres mots d’origen llatí a Rodamots

  1. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: caure l’ànima als peus.

    Definició: desil·lusionar-se.

    La frase és: La meva ànima va caure als peus, quan ho vaig veure.

  2. Fatima el Hanini

    Salve !

    La paraula és rossinyol

    DEFINICIÓ:
    Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids (Luscina megarhynchos), amb les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares, fortament territorial i que s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, apreciat pel cant del mascle.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí vulgar lusciniolus, diminutiu de luscinia o luscinius, mateix significat, amb dissimilació consonàntica de la primera l en r i vocàlica de roissinyol en rossinyol.

    Ave !

  3. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: caure-li la cara de vergonya.

    Definició: Passar molta vergonya.

    La frase és: La Marta és va caure al carrer i se l’hi va caure la cara de vergonya.

  4. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: anar-li a algú la processó per dins.

    Definició: Dissimular un estat de torbació de l’ànim.

    La frase és: L’altre dia li vaig anar a la processó a l’Helena.

  5. lucas

    la paraula es : oriol

    definició: Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids (Oriolus oriolus), de plomatge groc viu i les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc en les femelles, que habita als boscos caducifolis.

    etimologia
    Del llatí aureolus, ‘de color d’or’, derivat d’aurum, ‘or’.

  6. lucas

    LA PARAULA ES :aram

    DEFINICIO: Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí tardà aeramen, ‘objecte de bronze’, derivat del llatí aes, aeris, ‘coure, bronze’.

  7. lucas

    LA PARAULA ES : sulfurar

    DEFINICIO :Fer enfurismar; irritar, enfurir.
    La relacionaven amb aquella malversació i això la sulfurava.
    Se sulfurava cada cop que el seu germà li estirava les trenes.

    ETIMOLOGIA:
    De sulfur, de sulf-, forma prefixada del mot llatí sulfur, ‘sofre’.

  8. lucas

    plumbi, plúmbia

    definicio:De plom; en sentit figurat, molt avorrit de tan pesat.
    Va ser una conferència plúmbia: més de la meitat dels assistents van marxar abans que acabés.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí plumbeus, mateix significat, de plumbum, ‘plom’.

  9. lucas

    la paraula es :ferreny -a
    definicio
    De complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust

    ETIMOLOGIA:
    De ferro, del llatí ferrum, mateix significat, amb el sufix -eny, de rendiment reduït, del llatí -ignus, -a, -um.

  10. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: errívol -a.

    Definició: Que erra, que no roman fix en un lloc; errabund, errant.

    La frase és: Sóc una noia molt errívola.

  11. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: ser com la bóta de sant Ferriol.

    Definició: No acabar-se mai una cosa.

    La frase és: M’agradaria que el meu amor per ella fós com una bóta de sant Ferriol.

  12. Fatima el Hanini

    Salve !

    ser com la bóta de sant Ferriol

    DEFINICIÓ:
    No acabar-se mai una cosa.
    No para de demanar-me diners; es deu pensar que el meu moneder és com la bóta de sant Ferriol.
    També: semblar la bóta de sant Ferriol (o Farriol).
    L’expressió durar com la bóta de sant Ferriol es fa servir per indicar que una cosa és inacabable o dura molt més del que hauria de durar.
    Vegeu aquí l’origen d’aquestes expressions.

    ETIMOLOGIA DE BÓTA:
    Derivat de bot (cuir per a contenir vi i altres líquids, del llatí vulgar buttis) amb terminació femenina per influx de tunna, ‘tona, bóta’.

    Ave !

  13. Fatima el Hanini

    Salve !

    La paraula és errívol

    DEFINICIÓ:
    1 Que erra, que no roman fix en un lloc; errabund, errant.
    Tinc una gata errívola que no s’està mai a casa.
    2 Errador, que es presta a ser errat.
    Seguíem un camí molt errívol i finalment ens vam perdre.

    ETIMOLOGIA:
    D’errar, del llatí errare, ‘vagar’, ‘vagabundejar’, ‘equivocar-se’.

    Ave !

  14. Georgina Tur (Cuina amb nosaltres)

    Les meves frases:

    -cornu copiae(cornucòpia)
    -errare(equivocar-se) Quan jo errare intento rectificar.
    -lusciniolus(rossinyol) Cada matí sento cantar els lusciniolus desde la meva finestra.
    -processionis(anar endevant) Les processionis és una festa religiosa.
    -verecundia(respectuós) Jo sóc molt verecundios amb tota la gent del món.
    -scabellum(tamboret) M’haig de comprar un scabellum per la cuina per poder asseurem.

  15. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: cornucòpia.

    Definició: Corn de l’abundància, corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.

    Frase: En els laboratoris hi ha cornucòpia.

  16. Patricia

    Salve 😀
    La paraula es: tocat i posat

    La seva definicio es: Vol dir que es molt meticulós, que va amb molt de compte, que és molt mirat, a fer les coses.

    I la meva frase: Ell es un noi molt tocat i posat, em posa dels nervis!

  17. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: oriol

    La seva definicio es: Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids.

    I la meva frase: El meu vei te un oriol, es molt petit i sempre esta cantant.

  18. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: aram

    Aquesta paraula te dues definicions:
    1 Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.
    2 Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.

    He fet una frase amb la segona definició: L’aram d’aquella peça esta una mica malament.

  19. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: aram

    Aquesta paraula te dues definicions:
    1 Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.
    2 Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.

    He fet una frase amb la segona definició: L’aram d’aquella peça esta una mica malament.

  20. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: sulfurar

    La seva definicio es: Fer enfurismar; irritar, enfurir.

    I la meva frase: La meva professora de catala es va sulfurar amb el meu company perque no havia fet els deures.

  21. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: plumbi

    La definicio es: De plom; en sentit figurat, molt avorrit de tan pesat.

    I la meva frase: La meva germana es una plumbi sempre em crida de mala manera, ja no la aguanto més !

  22. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: filferro.

    La definicio es: Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.

    I la meva frase: El meu vei va venir a casa per desembossar la pica del lavabo amb un filferro.

  23. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: ferrada.

    La definicio es: ecipient cilíndric o troncocònic fet de dogues de fusta voltades de cèrcols de ferro, per a tenir-hi o transportar-hi aigua, llet o qualsevol altre líquid.

    I la meva frase: La meva avia en el seu poble fa servir una ferrada per transpotar aigua fins a casa.

  24. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: vulgues no vulgues

    La definicio es: Forçosament, tant si li agrada a algú com si no, tant sí com no.

    I la meva frase: Vulgues no vulgues t’hauras de quedar a estudiar uns 30 minuts mes, o necessitas.

  25. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: a fer punyetes

    La definicio es: Expressió emprada en forma imperativa, normalment amb el verb anar, per a engegar algú de mala manera.

    I la meva frase: La meva mare es va enfadar amb el meu pare i li va enviar a fer punyetes, va ser gracios, despres es van perdonar.

  26. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: angúnia

    La definicio es: Malestar produït per la temença d’un esdeveniment desagradable.

    I la meva frase: La seva mare es va començar a angustiar al veure que la seva filla no arribava a casa.

  27. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: astorar

    La definicio es: Causar un espant o una impressió forts

    I la meva frase: Aquella pelicula em va astorar molt, ho vaig pasar molt malament.

  28. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: embaumar.

    Definició: omplir de bona olor.

    La frase és: M’encanta embaumar la meva habitació.

  29. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: flaire.

    Definició: especialment bona olor.

    La frase: En el bosc fà molt bona flaire.

  30. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: ensumar.

    Definició: Aspirar aire pel nas amb força per sentir l’olor que hi ha.

    La frase: Quan estic constipada hem costa ensumar.

  31. Fatima el Hanini

    Salve Lida !

    DEFINICIÓ :
    -cornucòpia :1 Corn de l’abundància, corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.
    2 Mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí cornu copiae, ‘corn de l’abundància’, és a dir, ple a vessar de fruites.

    Ave !

  32. victoor :)

    Salve Lida!
    La paraula es: tocat i posat
    La seva definicio es: Vol dir que es molt meticulós, que va amb molt de compte, que és molt mirat, a fer les coses.
    I la meva frase: Aquesta noia és molt tocat i posat, em posa dels nervi

  33. Fatima el Hanini

    Salve !

    La paraula és flaire

    DEFINICIÓ :
    Olor, especialment bona olor.

    ETIMOLOGIA:
    De flairar, del llatí fragrare, ‘exhalar olor’, alterat ja en llatí tardà en flagrare, per dissimilació.

    Ave !

  34. victoor :)

    Salve Lida 😉
    La paraula es: oriol
    definicio: Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids.
    I la meva frase: El meu vei te un oriol, es molt petit i sempre esta cantant.
    vale lida 😉

  35. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: saó.

    La definicio es: Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la.

    I la meva frase: Sort que ahir va caure un gran saó, aixo li va alegrar molt al meu pare.

  36. Patricia

    Salve 🙂

    La paraula es: fremir

    La definicio es: Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.

    I la meva frase: Davant d’aquella escena el meu pare es va fremir molt.

  37. Fatima el hanini

    Salve !

    La paraula és ensumar v

    DEFINICIÓ:
    1 Aspirar aire pel nas amb força per sentir l’olor que hi ha.

    2 Sentir l’olor d’alguna cosa, discernir alguna cosa amb l’olor.

    ETIMOLOGIA:

    D’un llatí vulgar su(b)osmare, ‘flairar lleument’, del vocabulari de caça, del grec osmáomai, mateix significat, derivat d’osme-, ‘olor’, amb intrusió del prefix en-.

    Ave !

  38. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: sentor.

    Definició: olor.

    La frase és: M’agrada l’olor del mar.

  39. Hanae El Mouden

    Salve!

    La paraula és: oldre.

    Definició: Aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o l’olor que hi ha en l’ambient.

    La frase és: A l’Helena li agrada oldre la muntanya.

  40. FLOOR

    SALVE LIDA 😀
    La paraula és oldre v
    DEFINICIÓ:
    1 Aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o l’olor que hi ha en l’ambient.
    2 Fer olor.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí olere, ‘fer olor’.

  41. FLOOR

    SALVE LIDAA 😀

    LA paraula és sentor f

    DEFINICIÓ:
    1 Olor, flaire.
    2 Olor o gust que comunica a un menjar, a una beguda, una substància que s’hi ha produït per una transformació química o una altra causa.

    ETIMOLOGIA:
    De sentir, del llatí sentire, ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’.

    VALEE;)

  42. FLOOR

    SALVE LIDAA

    LA paraula és ensumar v

    DEFINICIÓ:
    1 Aspirar aire pel nas amb força per sentir l’olor que hi ha.
    2 Sentir l’olor d’alguna cosa, discernir alguna cosa amb l’olor.

    ETIMOLOGIA:
    D’un llatí vulgar su(b)osmare, ‘flairar lleument’, del vocabulari de caça, del grec osmáomai, mateix significat, derivat d’osme-, ‘olor’, amb intrusió del prefix en-.

  43. FLOOR

    SALVE LIDA 😉

    La paraula és flaire f

    DEFINICIÓ:
    Olor, especialment bona olor.

    ETIMOLOGIA:
    De flairar, del llatí fragrare, ‘exhalar olor’, alterat ja en llatí tardà en flagrare, per dissimilació.

    VALEE 😉

  44. FLOOR

    SALVE LIDA 🙂

    La paraula és embaumar v

    DEFINICIÓ:
    Embalsamar, omplir de bona olor.

    ETIMOLOGIA:
    Del francès embaumer, ‘embalsamar, perfumar’, de baume, ‘bàlsam’, del llatí balsamum, del grec βαλσαμον, mateix significat, d’origen oriental.

    VALEE;)

  45. Georgina Tur

    Les meves frases:

    -sentire(olor) Jo sento el sentire de les flors.
    -olere/osmare(aspirar l’aire pel nas a fi de sentir l’olor que fa una cosa o de l’ambient) Quan vaig a la muntanya, el primer que faig quan surtu del cotxe és olere perquè m’entri l’aire pur als pulmons.
    -fragare(bona olor) Li preguntarè quina perfum gasta, perquè fa molt fragare.
    -bertiolum(llit d’infant) La meva germana acabada de nèixer dorm en el bertiolum.
    -bis lumen(estar molt dèbil per manca d’aliment/pampallugues) Els ulls et fan pampallugues, millor ves al llit a descanssar.

    Vale!

  46. FLOOR

    SALVE LIDAA 🙂

    La paraula és bellumes f pl

    DEFINICIÓ:
    Pampallugues. És un mot usat sobretot a les Balears.
    veure bellumes Estar molt dèbil per manca d’aliment.

    ETIMOLOGIA:
    De besllum, probablement del llatí bis lumen, ‘llum doble’.

    VALEE;)

  47. FLOOR

    SALVE LIDAA 🙂

    La paraula és encís m

    DEFINICIÓ:
    1 Acció d’encisar; l’efecte.
    2 Allò que encisa en una persona o cosa.

    ETIMOLOGIA:
    D’encisar, del castellà hechizar (que també ha estat alterat en enchizar), derivat d’hechizo, ‘fetilleria; artifici de fetillers i bruixes’, de l’adjectiu hechizo, ‘postís, artificiós’, derivat d’hecho, ‘fet’. Les formes valencianes més comunes són enxís i enxisar.

    VALEE;)

  48. FLOOR

    SALVE LIDAA 🙂

    LA paraula és un bé de déu

    DEFINICIÓ:
    Dit per a ponderar l’abundor i l’excel·lència d’alguna cosa.

    VALEEE 😉

  49. FLOOR

    SALVE LIDAA 🙂

    La paraula és cornucòpia f

    DEFINICIÓ:
    1 Corn de l’abundància, corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.
    2 Mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes.

    ETIMOLOGIA:
    Del llatí cornu copiae, ‘corn de l’abundància’, és a dir, ple a vessar de fruites.

    VALEE;)

  50. Fatima el Hanini

    Salve !

    La paraula és sentor

    DEFINICIÓ :
    1 Olor, flaire.
    2 Olor o gust que comunica a un menjar, a una beguda, una substància que s’hi ha produït per una transformació química o una altra causa.

    ETIMOLOGIA:
    De sentir, del llatí sentire, ‘percebre amb els sentits; adonar-se; pensar’.

    Ave !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *