Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:
“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”
A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.
Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”
Salvee!
La paraula és:
– març, marçot, mata la vella a la vora del foc
i la jove si pot
Definició:
Refrany que avisa del temps variable, i de vegades perillós per a la salut, característic del mes de març.
Aquesta provè del llatí martius, derivat de Mars, déu de la guerra, a qui era consagrat el mes.
Ave Lida
Salve!
La paraula es autumne .
DEFINICIÓ:
Tercera estació de l’any; tardor.
Provè del llatí autumnus, ‘tardor’.
Salve !
La paraula es antull m
Definició:
Capritx.
«Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses», diu Jaume Roig a l’Espill (s. XV).
Aquesta paraula provè del llatí ante oculum, ‘davant de l’ull’.
La paraula es autumne
Definició: tardor
Tardor; estació de l’any, entre l’estiu i l’hivern
Salve!
aqui et deixo al meva frase amb la paraula “com una mala cosa”
-aquella dona xerra com una mala cosa.
Salve!
Feliçito l’ingeni de Jordi Palou a l’hora de encetar aquest espai.
Segons el enllaç que he localitzat al article “sinecura” defineix l’ofiçi que aporta diners però no exigeix quasi esforç al treballador.
Com a anecdota os deixo un dita popular que guarda relació amb el mot sinecura:
” el treball és el vici dels que no saben fer altre cosa”.
Salve Margalida!
aqui et deixo la meva frase:
-Vaig llegirme el llibre del noi del pijama de ratlles des de ab ovo.
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-la professora ens va dir que:
Fumaria ad calendas graecas.
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-Necessito roba ad hoc necessito diners!.
Vale!
Salve Margalida!
aqui et deixo al frase:
-El meu desideràtum és fer un viatge a Ibiza.
Vale!
SAlve Lida 😀
avui la paraula es “ad calendas graecas”
es un expresio llatina que pot dir que alguna cosa no es cumpliara mai o encara no suceit.
“Millor es que acepte que mai ad calendas graecas aquell treball”
http://www.rodamots.com/mot_cerca_resultat.asp?nm=1580
Salve Margalida!
aqui et deixo la frase:
-M’ha tocat fer el treball factòtum.
Vale!
Salve Margalida!
aqui et deixo la frase:
-Vaig aconsegiur aprovar el curs per motu proprio.
Vale!
SALve Lida :D!
LA paraula es “desideràtum” vol dir que es allo que no es pero si que es voldria obtenir.
Abant passat vaig pensar que si que desideràtum per aquell problema
vale 😀
Salve Lida!
Perdre l’oremus vol dir oremus vol dir resem i perdre l’oremus vol dir que el capellà s’equivoca i per nosaltres vol dir que ens equivoquem.
Vale!
-He tingut mala sort ‘ab ovo’ i ja no obtindré cap resultat positiu.
-M’agradaria que et quedessis a viure amb mi, però ‘ad calendas graecas’.
-El va llençar per la finestra ‘ad hoc’.
-Hem de trobar el ‘busil•lis’ del problema abans que empitjorin més les coses.
-‘Carpe diem’, que el temps corre!
-Has de guardar el ‘decòrum’ o donaràs una imatge lamentable.
-La immortalitat és un ‘desideràtum’ que molta gent voldria obtenir.
-M’estava explicant com funcionava l’empresa, de què ell era ‘factòtum’.
-Mai confessarà el crim ‘motu proprio’.
-Va ser la nota més satisfactòria, el ‘non plus ultra’ de la seva carrera.
-Quan ell no està, sembla que hagi ‘perdut l’oremus’.
-El ‘quid’ no està en que estudiïs de memòria, has d’ intentar entendre els conceptes.
-Aquest home és un ‘tros de quòniam’, no li facis cas.
-No em reconec, no sé que em va dur a fer-ho; em sento com una ‘rara avis’.
-La boda ha estat suspesa ‘sine die’.
-No t’has de prendre la feina com una ‘sinecura’.
-Té una manera d’expressar-se molt ‘sui generis’.
-Amb tot el que m`has dit, la meva paciència ha arribat al ‘súmmum’.
-Quan es va adonar de que el seu fill no havia anat a l’escola, va armar-li un ‘tol•le tol•le’ impressionant.
-No en sortim del totum ‘revolutum’, quan més aviat parlem millor.
-Si tens al•lèrgia, faré servir el meu ‘vademècum’ per dir-te la composició d’aquest medicament.
-La seva malaltia esta sent un autèntic ‘viacrucis’.
Laura, vols o no vols que es quedi a viure amb tu? Què significa ad kalendas graecas?
Salve Lida!
Aqui tens la parula :
fora mesura
DEFINICIÓ
Amb excés, sense moderació.
També: sense mesura, ultra mesura
ETIMOLOGIA DE MESURA:
Del llatí mensura, mateix significat, derivat de metiri, mensus, ‘mesurar’.
La meva frase :
Sempre menjo fora mesura.
Salve Lida!
La paraula és:
espletar v
DEFINICIÓ:
Manifestar sobtadament els sentiments, les idees, el dolor, etc., que es mantenien ocults.
La frase és:
Necessito espletar estic molt triste.
ETIMOLOGIA:
Literalment espletar significa ‘collir el fruit, treure el profit’ i ve d’esplet, ‘collita’, del llatí explicitum, ‘cosa desplegada’, participi d’explicare, ‘desplegar’.
Salve Lida!
La paraula és:
badall : 1 Fissura que es produeix en un cos sòlid (roca, element arquitectònic, etc.).
2 Espai que queda entre la fulla d’una porta o d’una finestra i el seu bastiment.
ETIMOLOGIA:
De badar, ‘obrir, presentar una fenedura’, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic, d’on degué derivar bataculum, ‘escletxa, badall’, i d’aquí el verb bataculare, ‘badallar’. «Badall ‘obertura incompleta’; com ‘escletxa’ és corrent al País Valencià sobretot referint-se a l’obertura de les penyes i roques, significant ‘trenc, afrau, tallat’, i forma part de noms de la toponímia menor» (J. Coromines).
Salve! Lida!
LA PARAULA ÉS: autumne
Definició: Tercera estació de l’any; tardor.
La frase és: A la meva germana li agrada molt l’autumne.
Salve! Lida!
La paraula és: foradada.
Definició: túnel.
La frase és: en els carrers hi han molts túnels.
Salve Lida!
La paraula d’ avui és:
-infern
DEFINICIÓ
Butxaca a la part interior d’un gec, d’una americana, etc.
He ficat el mobil en l’ infern del pantalons.
ETIMOLOGIA:
Del llatí infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet d’inferus, ‘de sota’, d’on provenen mots com ara inferior i ínfim.
Ave!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-Tanta gent em fa perdre l’oremus
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-a vegades sembles quòniam!
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la frase:
-Avui anirem al parc peró nomes es un rara avis…
Vale!
Salve Margalida !
aqui et deixo la fase:
-Em vas deixar l’habitació feta un totum revolutum
Vale!
Salve Lida !
La paraula es “ab ovo” es el començament d’ alguna cosa important o l’ origen des d’un moment molt remot.
Quan vaig començar aquesta relació vaig pensar que ers ab ovo.
Salve Lida !:D
ad calendas graecas
La festa de l’ Anna va ser a “ad calendas graecas” de aquell bar .
Salve Lida!
la paraula es “ad hoc”
Aquell nen li va fer “ad hoc” a la nena petita pasigolles
Salve Lida :D!
La paraula es “ad hoc”
i la frase es. Quan vaig començar la convercacio l’ unic “ad hoc” era la festa de final de curs.
SALve lida!:D
paraula es “carpe diem”
En aquell article de Odes d’Horaci que vaig llegir nomes surtien coses sobre “carpe diem”.
Salve Lida!
La paraula és :
Port:Grandària i forma d’un arbre.
ETIMOLOGIA
De portar, del llatí portare, mateix significat.
Ave!
salve lida !!:D
lA paraula es “factòtum”
es una persona encarregada de tot en un traball o una ocupacio.
La meva mare es “factòtum” de la meva casa
vale lida!:D
Hola Margalida! Com l’enllaç del fòrum de notícies sobre aquest llatinismes no està disponible, he optat per agafar els llatinismes dels meus companys que han comentat anteriorment, i fer jo les meves pròpies frases:
1)Ho he fet bé ‘ab ovo’ i ara estic orgullós de mi mateix.
2)Jo volía aprovar l’exàmen, però ‘ad calendas graecas’
3)Trovarem el ‘busil·lis’ del problema per guanyar el partit.
4)La meva mare sempre m’anima dint-me ‘Carpe diem’, sempre que estic deprimit.
5)El ‘quid’ no es correr per fer les cosses, sinó fer-les poc a poc i bé.
6)Té una forma de ser molt ‘sui generis’
7)La meva mare ha arribat al ‘summum’ desprès de les males notes que he tret.
8)Li vaig armar un ‘tol·le tol·le’ a la meva parella, per anar a sopar amb un altre noi.
9)Aquest home es un ‘tros de quòniam’, será millor deixar-lo i anar-nos a casa.
10)El partit de demà ha estat suspès ‘sine die’.
11)L’amor d’aquella dona tan preciosa es un ‘desideràtum’ que tothom voldria tenir.
Uri, ja saps per què no està disponible, veritat? Doncs perquè en el Moodle les activitats tenen data de caducitat. Tanmateix, veig que has espavilat i gràcies a la teva capacitat de recerca, ben adquirida amb el TR, més o menys has arribat on calia. Recorda: les tasques s’han de fer quan toca. Nulla dies sine linea.
Lida!
He agafat la llista de mots de llatinòrum que hi ha a RodaMots, i te n’he fet una frase amb cadascuna de les paraules:
– AB OVO: Aquest article només és pot entendre llegit ab ovo, ja que és al començament on apareix el quid.
– AD CALENDAS GRAECAS: La llei ha de ser revisada ad calendas graecas, així que no ens hem de preocupar per adaptar el local.
– AD HOC: L’estratègia comercial de l’empresa va tenir greus conseqüències per les empreses del sector, ja que era una estratègia ad hoc.
– BUSIL·LIS: Trobar el busil·lis de qualsevol problema facilita molt la seva resolució.
– CARPE DIEM: Més tard lamentaràs perdre tant el temps amb aquestes tonteries; carpe diem!
– DECÒRUM: A l’hora d’assistir a esdeveniments importants i tractar amb alts càrrecs polítics, és important mantenir el decòrum adient en tot moment.
– DESIDERÀTUM: La democràcia total és un desideràtum comú, ja que hauriem d’aconseguir-la, però sempre hi haurà un grup de persones egoistes.
– FACTÒTUM: Per a guanyar uns calers, treballo per a una família que ve a passar l’estiu al poble, i em sento un factòtum; cuino, endresso la casa, atenc a les filles, …
– MOTU PROPIO: Et va fer el regal motu propio; ningú li va donar cap idea, ni cap de nosaltres li vam dir que era el teu aniversari.
– NON PLUS ULTRA: No puc còrrer més, estic al non plus ultra de la meva resistència.
– PERDRE L’OREMUS: Es va empipar tant, que va perdre l’oremus i se’n va anar de classe corrents i donant-li una patada a la porta.
– QUID: Per a entendre la funció del màrqueting cal entendre que el quid no és el producte que es ven, sinó el mètode.
– QUÒNIAM: És un tros de quòniam, no li fassis pas cas.
– RARA AVIS: Cal anar amb compte amb alguns verbs irregulars, que són la rara avis de la morfologia verbal catalana.
– SINE DIE: Ajornar sine die les eleccions em sembla un error molt greu, ja que s’està vulnerant l’estat de democràcia vigent.
– SINECURA: Al entrar en temps de crisis, totes les sinecures otorgades a antics membres de la política espanyola haurien de ser eliminades.
– SUI GENERIS: Tot i actuar una mica sui generis, és molt bona persona, i hi confio cegament.
– SÚMMUM: El partit va arribar al súmmum de la tensió quan l’arbitre va treure la quarta tarjeta groga.
– TOL·LE-TOL·LE: Crida una mica més, que amb aquest tol·le-tol·le no puc sentir-te gaire bé.
– TOTUM REVOLUTUM: Crec que han entrat a casa a robar! He arribat i tot estava totum revolutum.
– VADEMÈCUM: Compreu el llibre del que vaig fer menció l’altre dia, ja que serà el vostre vademècum per aquesta assignatura.
– VIACRUCIS: Realitzar totes les frases ha sigut un viacruis que ha valgut la pena; em sento molt més culte que quan he començat!
I fins aquí! (una mica tard, però més val tard que mai!)
Vale Lida :)!
Salve! Lida!
LA PARAULA ÉS: port
Definició: Grandària i forma d’un arbre.És del llatí portare.
FRASE: En l’institut hi ha un noi com un port.
Salve! Lida!
LA PARAULA ÉS: estàndard.
Definició: Composició musical que forma part del repertori del jazz i altres gèneres. Els estàndards són coneguts i interpretats sovint pels músics i identificats fàcilment pel públic.
FRASE: A Hollywood hi ha molts estàndards.
Salve Lida!
La paraula Aquesta setmana:
Mots relacionats amb la música
Mots enviats
dl / estàndard
Mots enviats la setmana passada
fraseig m
Art o tècnica de frasejar
Frasejar :En l’execució d’una peça musical, destacar els elements de l’obra, donant valor a les frases, les pauses, etc.
ETIMOLOGIA:
De frasejar, del llatí phrasis, ‘dicció, estil’, i aquest, del grec phrásis, ‘expressió’, derivat de phrázo, ‘explicar’.